Que el sistema educatiu no és realment inclusiu no és nou, i que no hi ha suficients recursos per atendre la diversitat i les necessitats específiques de suport tampoc ho és. Però això va més enllà, va de com està organitzat el sistema d’aprenentatge i de què cal que aprenguin les persones joves.
Als centres educatius i centres de formació per a persones joves hi ha tants projectes de vida i tantes maneres de construir-los com persones, i el repte dels i les professionals que ens dediquem a acompanyar, orientar, formar i planificar propostes formatives és ser capaços de tenir en compte la diversitat de maneres d’aprendre i els interessos i necessitats específiques de cadascuna.
A les aules hi ha persones joves molt soles i molt poc acompanyades pel nucli familiar, hi ha persones amb dificultats d’aprenentatge, hi ha persones amb diversitat funcional, amb trastorns mentals, amb malestar emocional, amb poca xarxa de suport comunitari, amb pocs recursos econòmics o al llindar de la pobresa i moltes persones que no tenen clar el seu projecte de futur… Tot contextos que no afavoreixen els processos d’aprenentatge dels i les joves.
Un factor comú a tots ells és que, en general, necessiten altres maneres d’aprendre i explorar diferents disciplines, sectors i realitats diverses, per saber on volen arribar, i l’estructura del sistema d’aprenentatge i la selecció de continguts no permet flexibilitat per experimentar.
L’aprenentatge es mou per l’interès i la curiositat que tenim sobre les coses i als joves, en general, els interessa el seu futur, els interessa conèixer quines possibilitats tenen, què poden ser, com poden arribar a ser. Donar-los eines perquè puguin construir el seu projecte, individual, personalitzat, adaptat a les seves capacitats, al seu ritme, al seu interès, és clau per despertar i mantenir la motivació.
El desafiament i també l’estímul per les persones que formem, és ser capaçes de desplegar estratègies que ofereixin possibilitats a tots els alumnes, dins l’aula, de plantejar propostes d’aprenentatge que responguin a ritmes d’aprenentatge diferents, a estats maduratius del cervell diferents. I això no és fàcil, perquè comporta conèixer les persones a les quals hem de formar i destinar hores a planificar i repensar projectes i activitats que sovint no són aplicables a diferents grups, perquè tots són diferents. Aquest és un dels propòsits pedagògics de Noves Oportunitats; que totes les persones joves que hi participen, se sentin part del grup, sentin que poden aportar i avançar en la consecució dels seus objectius vitals, formatius i laborals.
El que vertebra la selecció de continguts i la metodologia educativa dels centres de Noves Oportunitats és la detecció de les necessitats personals i la identificació de la projecció dels i les joves que hi participen; aprenen un ofici i tenen oportunitats de conèixer com pot ser la seva vida adulta en el món laboral i formatiu, però també en les habilitats que et permeten afrontar la vida, cadascú a la seva manera, i en funció de l’etapa de desenvolupament en la que es troben.
Com donem suport per articular cada projecte de futur a Noves Oportunitats?
En general, impulsem propostes educatives que surtin d’allò més acadèmic, que siguin manipulatives, amb aplicació en entorns d’interès, amb estratègies d’aprenentatge que relacionin els continguts directament amb experiències anteriors que hagin viscut les persones joves o amb els sectors professionals pels quals tenen interès. Això els permet explorar a nivell pràctic, desplegar nous talents i conèixer-se.
Comptar amb un grup de professionals del sector social i sociocomunitari, multidisciplinar, també divers, amb formació tècnica i experiència professional en diferents sectors és un factor molt important que ajuda a integrar visions, més globals, més obertes a les necessitats de les persones i als serveis assistencials -de salut i socials- als que està connectada la persona. Quan el camp d’abordatge davant d’un cas complicat s’amplia, cadascú aporta la seva visió, des del seu àmbit professional, i això ajuda a tenir més eines per entendre la situació i poder acompanyar-la.
Crear vincle amb els i les joves és fonamental per generar espais d’aprenentatge segurs i garantir la comunicació bidireccional, entre formadors i joves, davant de qualsevol conflicte a l’aula o necessitat de suport. En aquest sentit, els i les joves tenen a disposició sempre que ho necessiten -o l’equip considera que ho necessita pel bon seguiment del curs- atenció individualitzada amb el seu/va tutor/a de forma setmanal, o quan es considera, amb la psicopedagoga del centre.
Les emocions, que s’activen a través del vincle amb les persones i que estan a flor de pell en el procés de maduració de les persones joves, ens afecten molt a les aules. La regulació emocional també està en ple aprenentatge durant aquesta etapa i per a nosaltres, com a professionals, és important donar espais per a la identificació, validació i canalització de determinades respostes emocionals.
El projecte permet apostar per ràtios petites, per veure, escoltar i acompanyar tot el grup en la mesura del possible, per facilitar que ningú s’aïlli i que tots i totes se sentin part del que està passant a l’aula. Que permetin incorporar diferents nivells d’exigència, en funció de les habilitats de cada jove davant uns mateixos continguts i que ho puguem fer sense dividir al grup.
I si hem de donar resposta davant la diversitat és indispensable ser flexibles i aprendre a ser-ho. Perquè és evident que hi ha moltes maneres d’aprendre, moltes formes d’arribar als mateixos resultats d’aprenentatge des de diferents punts de partida. I perquè si demanem creativitat i polivalència en un lloc de treball, hem de ser capaços de generar espais d’aprenentatge adaptables, orgànics i diversos.
Els centres de Noves Oportunitats apliquem una proposta educativa diferent, amb voluntat d’incloure a tothom en la oportunitat de projectar un futur digne i ple de possibilitats.
