La segona onada de l’informe Programa per a l’Avaluació Internacional de les Competències de la Població Adulta (Programme for the International Assessment of Adult Competencies, PIAAC per les seves sigles en anglès) -la primera va ser fa deu anys-, ofereix informació sobre la comprensió lectora i matemàtica, així com sobre la resolució de problemes.
Una dècada després de la primera onada, el resultat d’Espanya millora lleugerament, però continua tenint puntuacions mitjanes i, en la taula, està en el terç inferior del conjunt de països que hi participen.
En lectura, la població a Espanya obté 247 punts; 250 en competència matemàtica i, 241 en resolució de problemes. Aquesta última competència no té element de comparació amb l’anterior onada perquè és una novetat d’aquesta edició.
Ens trobem a entre 10 i 15 punts de distància de les mitjanes de la UE i l’OCDE encara que molt prop dels resultats de països com Corea, al capdamunt dels informes PISA, o per sobre d’uns altres com Itàlia (lectura), Estats Units (matemàtiques) o Portugal (resolució de problemes).
Després d’una dècada, Espanya es manté estable en els seus rendiments tant en lectura com en matemàtiques. En la primera descendeix 3 punts i en la segona n’ascendeix 6. En tots dos casos, com destaca l’informe, es tracta de variacions no significatives.
La pèrdua en les diferents competències es deu, almenys en part, a l’envelliment de la població. L’informe recorda que en la major part dels països participants hi ha una baixada dels resultats entre els majors de 35 anys que es dona en edats anteriors. Espanya no és una excepció en aquest sentit.
«Els adults joves nascuts entre 1989 i 1996 van obtenir 7 punts menys el 2023 (quan tenien entre 27 i 34 anys) que el 2012 (quan tenien entre 16 i 23 anys), diferència no significativa. En el següent tram de 35-44 anys el 2023, la pèrdua observada és de 10 punts (diferència significativa) i de 16 punts en el tram de 45-54 anys. En la generació de més edat (44 a 54 anys el 2012), la pèrdua és una mica menor en PIAAC cicle 2 amb 13 punts menys (descens significatiu)», explica l’informe espanyol.
Com s’aprecia, existeixen molt lleus diferències en els resultats depenent del sexe a favor dels homes, encara que aquestes diferències pràcticament desapareixen amb els anys. Com més grans, menors puntuacions s’obtenen en les tres àrees.
Diferències
Una de les claus dels resultats espanyols la trobem en els percentatges dels diferents nivells de rendiment. PIACC 2023 contempla fins a cinc nivells de rendiment, encara que els més alts els agrupa en un: menys d’1, 1, 2, 3 i 4 i superiors.
En comparació amb la mitjana de l’OCDE, Espanya té més població adulta en els nivells 1 i inferiors en les tres competències (31, lectura i matemàtiques i 35 en resolució de problemes versus 26, 25 i 30 respectivament).
En l’altra punta de l’espectre també hi ha diferències. En el nivell 4 i superior, Espanya té un 4% en lectura (12 per a l’OCDE); un 6% en matemàtiques (enfront del 14 de l’OCDE) i un 2% en resolució de problemes (5% OCDE).
Per contra, els percentatges més elevats a Espanya estan en el nivell 2 (40, 38 i 44 respectivament).
En general, no són grans, excepte en matemàtiques, on les dones van obtenir 10 punts menys que els homes. Això sí, recalca l’informe, aquesta diferència és la mateixa que la de la mitjana de l’OCDE.
Les comparacions són odioses però, per exemple, mentre que Espanya té al 71% de la seva població adulta en els nivells 2 i inferiors, Finlàndia té el mateix percentatge (70), en els nivells 3 i superiors. El 4,3% de la població espanyola està en el nivell 4 i 5, mentre que a Finlàndia aquesta xifra és del 35% (fonamentalment en el nivell 4, amb un 28%).
Bé és cert que, per exemple, ens trobem en xifres molt similars de les de Corea, Polònia, Portugal.
Una altra de les diferències destacables en els resultats s’observa en atendre el nivell educatiu aconseguit per la població.
El Lectura, els qui tenen només l’ESO, tenen 218 punts; 244, els qui van arribar a la postobligatòria, i 271 les persones que van aconseguir l’educació superior.
Per a Matemàtiques els resultats són similars: 218, 249 i 275 respectivament i, en resolució de problemes: 219, 237 i 259.
Com pot observar-se en aquests tres últims gràfics, l’educació primària i secundària a Espanya ofereix millors rendiments per a les persones adultes en comparació amb les mitjanes de l’OCDE i la UE. Un avantatge que es perd en la secundària postobligatòria i, encara més, en l’educació terciària.
Ser migrant de pares migrants també suposa una diferència important, un desavantatge, a l’hora d’obtenir rendiments en les tres àrees analitzades per PIACC. En Lectura, aconsegueixen 34 punts menys que els nadius de progenitors natius; 38 en el cas de les Matemàtiques i 30 per a la resolució de problemes.
