Agrupacions reduïdes de matemàtiques, quatre hores setmanals de suport a l’alumnat amb dificultats, ampliar les aules d’acollida o augmentar les beques menjador formen part de les propostes de l’Anuari 2024 de l’Estat de l’educació a Catalunya de la Fundació Bofill per millorar el sistema educatiu.
L’informe proposa que hi hagi agrupacions reduïdes a matemàtiques per personalitzar els aprenentatges, d’un màxim de 10 alumnes, o bé de cinc en el cas dels centres de més complexitat. Argumenta que les proves de competències en matemàtiques han demostrat que hi ha mancances en matemàtiques que s’arrosseguen i s’incrementen al llarg de l’ESO.
En aquest sentit, si prenem com a referència la cohort d’alumnes que el 2019 cursava 6è de primària i el 2023 4t d’ESO, nou de cada deu alumnes que a les proves de 6è van tenir un rendiment baix en matemàtiques continuen tenint-lo a les proves de 4t d’ESO. D’altra banda, el 60% de l’alumnat amb rendiment mitjà i alt a les proves de 6è, baixa el seu nivell a les de 4t.
Sota la premissa que tots els centres han de tenir temps i recursos per garantir l’aprenentatge de l’alumnat amb necessitats educatives i evitar l’abandonament escolar o el baix rendiment acadèmic, proposa que hi hagi quatre hores de suport setmanal a estudiants amb dificultats o baix rendiment. Per a això, es calcula que calen 3.200 mestres de primària (2.300 al sector públic) i 2.400 professors de secundària (1.800 al sector públic). Aquestes quatre hores podrien fer-se una hora al dia de dilluns a dijous, sigui a l’horari del migdia o amb altres fórmules.
Finançament
Altres propostes passen per finançar els centres en funció de les seves necessitats amb l’objectiu de trobar una distribució equitativa dels recursos. Actualment, a Catalunya, la gran majoria dels recursos docents i econòmics que s’assignen als centres educatius obeeixen a una distribució lineal. La Fundació remarca que es té bàsicament en compte el nombre de grups i alumnes del centre, amb algunes dotacions addicionals, no estructurals i en tot cas insuficients, per als catalogats com de més complexitat.
En el cas del sector públic, explica, aquesta discriminació positiva en plantilles representa només prop del 5% del conjunt de professorat. Aquesta linealitat ha caracteritzat les principals mesures d’increment de recursos als centres dels darrers temps, com les reduccions de ràtio i de l’horari de dedicació docent del professorat al sector públic. El canvi suposaria passar a un model de “finançament per fórmula d’equitat”, on el centre rep recursos en funció de les realitats socials i educatives del seu alumnat i entorn.
Atenció social
Garantir una dotació mínima de cinc professionals d’atenció social, psicopedagògica i de salut a la plantilla dels centres de més complexitat és un altre dels plantejaments, i és que psicopedagogs, psicòlegs, orientadors tutors d’aules d’acollida, d’aules integrals, SIEI, TIS, educadors socials, promotors escolars, vetlladores, mestres en audició i llenguatge, fisioterapeutes, logopedes, conjuntament amb serveis i dispositius externs, com els (CEEPSIR, CRP, EAP, ELICS, entre d’altres), configuren un ampli conjunt de professionals destinats a donar suport als centres, com a personal propi o extern, en l’atenció de l’alumnat amb necessitats educatives. Aquests cinc nous professionals es podrien repartir entre dos treballadors o educadors socials, un psicòleg, un tutor d’acollida i un administratiu.
Les actuals aules d’acollida, que es van posar en marxa el curs 2004-05 com un espai integrat del centre educatiu per atendre l’alumnat nouvingut, es consideren insuficients, i es calcula que caldrien uns 600 tutors més per passar dels 1.300 als 1.900 i reduir la ràtio de 27 a 18 estudiants.
Tenint en compte els nivells de pobresa infantil, l’Anuari urgeix a millorar la detecció de l’alumnat amb necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals i garantir la gratuïtat en l’accés a l’educació infantil de primer cicle, concretament a I1 i I2, als infants amb condicions d’educabilitat desfavorables. Com a mesura immediata, s’aconsella incrementar l’oferta disponible amb prop de 20.000 noves places.
Extraescolars
El 56% dels infants entre 3 i 14 anys amb mares universitàries realitzen activitats extraescolars no esportives, molt per sobre del 18% dels infants amb mares amb estudis primaris o sense estudis, segons l’Enquesta de Salut de Catalunya del 2023. És per aquest motiu que la Fundació Bofill advoca perquè tothom pugui participar en activitats escolars. Com a primer pas, proposa un programa de ‘motxilles extraescolars’ amb ajudes de 300 euros anuals per a l’alumnat amb necessitats educatives per garantir la seva participació gratuïta a l’oferta d’activitats extraescolars que s’organitza al centre o, si escau, fora.
D’altra banda, recollint l’aposta establerta en l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil de la Generalitat de Catalunya 2024-2030, l’Anuari destaca la necessitat d’avançar cap a la prestació universal per fill a càrrec.
Així mateix, reclama activar un fons econòmic específic per a actuacions de millora de les oportunitats educatives complementari al Fons de Recuperació Urbana, Ambiental i Social de Barris i Viles d’Atenció Especial previst per la Llei de Barris (11/2022). Posa com a exemple el nou Pla de Barris de Barcelona (2025-2028) que preveu 67 milions d’euros per a projectes socials i educatius sobre un total de 300 milions d’euros. La proposta és que l’import per a aquest fons específic d’actuacions socioeducatives dins la nova “Llei de Barris” sigui equivalent al 20% del seu pressupost total.
Un sistema menys equitatiu
L’Anuari 2024: L’estat de l’educació a Catalunya, dirigit per la politòloga Margarita León i l’investigador Bernat Albaigés, compta amb vuit capítols monogràfics liderats per 12 experts. Té com a objectiu revisar la situació de l’educació, analitzar l’evolució dels principals indicadors, identificar els reptes més importants i fer propostes per reduir les desigualtats i millorar els resultats educatius. Per lluitar contra les desigualtats de forma efectiva, l’Anuari 2024 apunta que cal una doble aposta: que els docents disposin de les condicions i els recursos necessaris i apostar per una política que intervingui sobre les condicions d’educabilitat de l’alumnat.
En la presentació de l’Anuari en roda de premsa, León ha dit que “miris on miris, el sistema és menys equitatiu avui del que era fa vint anys”. “Gairebé tots els indicadors estan travessats per una desigualtat socioeconòmica molt important i la complexitat més gran de totes és que gairebé un 30% de l’alumnat està en risc de pobresa”, ha afegit.
La codirectora ha indicat que “hi ha un desequilibri important entre la realitat i les polítiques que continuem fent servir. Les hem d’ajustar al nou context i l’única manera és amb polítiques educatives, amb esperit universalitzador però que no siguin lineals, i també polítiques socials, de l’àmbit de la salut, urbanes o climàtiques, que incideixen en el rendiment educatiu”.
