Autor: David Altimir

Aquests darrers temps a les escoles i instituts hi ha una tendència de vegades desenfrenada i obsessiva per buscar etiquetes que defineixin l’escola. De tant estesa gairebé no ens demanem el sentit d’aquesta tendència, i amb aquest escrit volia aportar uns elements de reflexió

Tot i la bona intenció, no seran capaces de resoldre elles soles el difícil repte de tenir escoles amb professionals ben preparats en una societat amb canvis constants.

No hem de fer un món més simple per ajudar els infants , sinó un món més senzill, que vol dir més comprensible. I això val tant per l’escola com per qualsevol altre context educador, com la família o els espais públics.

No he pogut evitar de pensar en la idea de la meva mort, i d’imaginar-me com em recordarien els meus exalumnes, però el que he pensat immediatament és en el que jo com a mestre puc fer encara avui

Mestres, no ens deixem entabanar amb mesures que suposadament milloren les nostres condicions, però que ens condemnen a treballar cada vegada més en solitud

Mestres, escoltem-ho tot. Llegim-ho tot, perquè és la millor manera d’aprendre. Però que sigui a condició de no convertir-nos en seguidors integristes de cap pedagogia