Autor: Francesc Imbernon

Per una banda es retallen pressupostos a les universitats públiques i, per altra, pugen en rànquings gràcies a l’esforç molt gran del professorat per millorar la docència i la recerca. Però això ens ha de acontentar? 

En els discursos polítics ja no apareix aquella frase feliç i en uns altres temps recurrent: “Invertir en el sistema educatiu és invertir en el futur”.

Hem de continuar lluitant per una escola democràtica, participativa, que serveixi pel foment de l’autonomia i on es desenvolupi el pensament amb llibertat i consciència crítica

No existeix aprenentatge sense emocionar-se; l’emoció és inseparable de l’aprenentatge. És la relació que establim quan comuniquem o compartim un contingut que emociona o no

No es pot confondre cultura amb adoctrinament. La majoria del professorat, durant mols anys, ha treballat les dues llengües, ha desenvolupat valors de democràcia i solidaritat, cultura pròpia i propera

Desenvolupar una cultura col·laborativa en els centres vol dir partir de les necessitats reals de la situació escolar, i que l’organització de l’escola contempli la participació de les persones.

Els polítics i tertulians, per la seva banda, són molt donats a dir: “Hem de fer o s’ha de fer pedagogia”. ¿Per què en lloc d’omplir-se la boca de fer pedagogia i fer didàctica no miren de millorar-la en l’educació dels ciutadans?

Hauríem de lluitar amb nosaltres mateixos i amb els altres per comprendre, interpretar i construir, des del nostre lloc, una educació pública de veritat

Hi ha un abandonament del sector públic i hi ha desigualtats en el finançament entre escoles i territoris. I aquí les empreses arriben com a salvadores del desastre educatiu creant una imatge positiva de la seva marca.

Com els pressupostos estaran íntegrament en mans de la Generalitat, esperem millorar la coherència en les prioritats nacionals, basant-se en l’evidència del que millora l’educació.