Autor: Francesc Imbernon

Alguns informes ens recorden que un de cada quatre professors de la majoria dels països perd almenys 30% del temps d’ensenyament a causa de la conducta pertorbadora

Si no recuperem la veu individual i col·lectiva, si no ens convertim en intel·lectuals col·lectius i no critiquem el que no millora l’educació dels infants, al final l’afonia col·lectiva serà total. I ens diran que tenim l’educació pública que ens mereixem.

Des de principis d’any, alguns partits, organitzacions i entitats educatives han tornat a demanar la derogació de la LOMCE, sembla que podria ser possible amb l’actual configuració del parlament central.

Si el debat de la formació inicial es mou encara en una racionalitat tècnica, models obsolets i polítiques neoconservadores dels qui els repugna el canvi, no anem bé.

L’abandonament escolar prematur no existirà, ja que tot català estarà obligat a escolaritzar-se més temps. I per tant, hi haurà una gran reducció del fracàs escolar. És un somni?

Després de més de 40 anys, amb variacions, no es poden mantenir unes proves que el que avaluen es la memòria, la repetició i els coneixements.

Vull referir-me a l’anàlisi del contingut de les revàlides: no hi ha un alienament pedagògic (o sigui coherència) entre el que es pretén i el que s’avaluarà. Ara sí, tindran fàcil la correcció

Augmentar el nombre d’hores no farà per principi que l’alumnat fracassi menys o que li serveixen realment per a la vida.

Un nou currículum s’ha de basar més en la pràctica i més adequat al segle XXI. Hi ha d’haver una major coordinació entre el professorat i assignatures, una selecció del professorat que imparteix classe en el màster, així com l’alumnat que hi accedeix.

L’Estat ha de ser garant del que és públic i no únicament defensar els “seus” principis ideològics i també hauria d’invertir més en l’educació pública, ja que és el futur de les nacions