Autor: Ivan Salavedra Marco

Quan el «nosaltres» inclou l’interlocutor, es diu «minen», mentre que si l’exclou, es diu «ennen». Aquesta distinció reflecteix una relació de pertinença o d’exclusió al grup cultural que es transmet de forma educativa. El pulaar, reconegut foràniament com a fula, és un dels idiomes més estesos del Sahel per una marcada cultura de transhumància, sent parlat en uns 20 països i oferint nombroses variants dialectals, resultant una llengua molt rica amb alguns conceptes que tenen diverses denominacions. Un exemple destacat és l’ús dels pronoms «minen» i «ennen» per referir-se al «nosaltres»: Nosaltres (minen) som catalans (vosaltres no). Minen komen catalanbe.…

Llegir més

Filològicament, s’ha destacat que, al llarg de l’octubre i el novembre, la RAE ha programat les jornades «Azorín de nuevo en la RAE», en motiu del cent-cinquanta aniversari del seu naixement. De la seva autoria, al text «Las nubes», en resulta el fragment «[…] Mejor diríamos: vivir es ver volver. Es ver volver todo un retorno perdurable, […]». Així, s’adscriu a la tradició literària de l’Eclesiastès, en la seva locució «Nihil novum sub sole» o res de nou sota el sol. Aquest, un determinisme que, com convindria Camus, fa inútil l’agència humana, condemnada a cedir davant un ordre donat transcendental…

Llegir més

No són pocs els autors que defensen el compromís que ha de tenir l’educador amb un entorn que supera les parets de l’aula, de l’escola o de qualsevol altra institució. En aquest sentit, educar és un acte de socialització, incorporant l’educand a la diversitat de xarxes socioculturals que l’envolten, i s’estableix que l’educador ha de conèixer i estar en contacte amb aquestes xarxes socioculturals, per adaptar els seus continguts a l’educand i fomentar així la seva autonomia i la capacitat d’agència respecte al seu entorn. D’aquest amanera, és senzilla l’analogia de l’educador amb mites com el de Prometeu d’Èsquil. Prometeu…

Llegir més