Autor: Jordi Badiella

Heus aquí 10 mostres d’allò que bull a la clepsa dels usuaris de les aules entre mitjans de desembre i començaments de gener.

Sospito que la societat del coneixement, vertiginosa i exhuberant, no exigeix gaire més que qualsevol altre temps passat: l’ensenyar delectant, que fa 2.000 anys ja aconsellava Horaci. I, això, tots sabem de qui depèn.

L’organització de l’escola hauria d’afavorir les condicions per a l’abandonament de la resignació a l’aïllament tot posant a disposició dels professionals el mínim de traves possibles al seu exercici professional

amb els bons propòsits també arriben els primers neguits, que sovint ens visiten en somnis que potser no recordem l’endemà. Heus-ne aquí cinc

Quan un alumne de secundària s’enfronta a un nou dia, sovint el veu emboirat. I, enmig de la boira, comença a fer el que li han dit. Fins i tot si és una cosa nova de la qual no en tenia ni idea. Una web què?,

La biblioteca ha de ser un espai de llibertat, un mitjà de transport, una geografia per on viatjar; ha de ser alguna cosa més que un club… Els bibliotecaris han deixat de ser guardians; i les biblioteques, magatzems; i anar a la biblioteca a llegir no és una idea utòpica…

Imaginem-nos que per fi tothom entengués que els deures són una praxi del passat, que les estratègies sorgissin de les converses espontànies, dels senyals inequívocs dels alumnes, dels encerts i els errors diaris.

Diguem-ho clar: avui, la lletra lligada només la trobem en els quaderns escolars de cal·ligrafia.

L’educondria s’associa sovint a la tecnocondria i el tractament és més llarg i complicat. El tecnoeducondriac no tolera les ajudes digitals.

Les orientacions pràctiques del Departament d’Ensenyament són una eina utilíssima per a un treball que els professionals de l’ensenyament sabem dur i difícil; tant per a nosaltres com, sobretot, per a bona part dels nostres alumnes.