Autor: Jaume Martínez Bonafé

En el recent debat d’investidura el diputat de Compromís Joan Baldoví es dirigia a les bancades de la dreta aconsellant-los “una cosa que es dóna a l’escola i que es diu educació”.

Un partit polític d’extrema dreta ve impulsant una campanya anomenada “pin parental”. El temor d’aquests hereus de les essències de Don Pelayo és que el fill o la filla “puedan ser adoctrinados en la ideología de género”.

Descobrir que les desigualtats educatives es financen amb diner públic surt molt car. Els autors d’una recerca que ha posat en evidència aquesta situació a la ciutat de València són ara objecte d’una investigació judicial i un linxament mediàtic.

En una recent conferència, Boaventura de Sousa Santos animava als estudiants a formar-se com a rebels competents. Potser també el professorat podríem iniciar aqueix camí de rebel•lia competent; és el camí cap a l’escola pública.

Arran de la recent convocatòria electoral, els mitjans de comunicació ens han bombardejat amb declaracions de diferents líders polítics sobre “la festa de la democràcia”. Sembla oportú recordar, en temps en què les paraules perden el seu sentit original i la seua força més real, un dels autors que més va ajudar a pensar la democràcia i a relacionar-la, a més, amb la funció educativa.

Les pròximes eleccions municipals mostraran, una vegada mes, les diferents propostes dels partits polítics per a la ciutat. I una vegada més serà escassa l’atenció que se li presta al caràcter educatiu de la ciutat.

En les últimes conferències que he tingut l’oportunitat d’impartir ha sorgit, d’una manera recurrent en els debats, l’estreta relació entre una forma de desenvolupament professional docent amb la problematització i recerca del currículum.

La qüestió és com es neutralitzen les ideologies de la intolerància i el terror des de l’escola. Sembla que rere les paraules tolerància, pluralisme o neutralitat s’amagui sovint un perillós discurs desmobilizador de les consciències crítiques.

A les escoles hi ha mestres que s’esforcen cada dia per avançar en la renovació pedagògica, i els vindria molt bé que estiguessin a la mateixa altura aquells qui tenen o volen tenir la responsabilitat política d’impulsar aquesta tasca.

Recentment, motivat per diferents compromisos, he tingut ocasió de revisar diversos números de la revista ‘l’Éducateur Prolétarien’, que sostenia el moviment Coopérative de l’Enseignement Laïc, liderat per C. Freinet.