Autor: Jaume Martínez Bonafé

Fa falta un potent moviment social que recuperi l’acció política i pedagògica, el pensament polític i pedagògic, la creació de conceptes i procediments per fer més pública l’escola pública.

Paulo Freire em va ajudar de moltes maneres i vaig créixer en la manera de pensar l’educació i l’escola alimentat per moltes de les seues argumentacions. Vull recuperar ara unes quantes d’aquestes idees perquè, si els ve de gust, les contrastem amb l’esdevenir en aquests 50 anys de les polítiques sobre l’escola.

Josep Fontana titula la seva immensa i ben cuidada història del món, des de 1914 fins als nostres dies, ‘El siglo de la revolución’, i certament aquest període va evidenciar impressionants lluites socials per l’emancipació de l’ésser humà.

Reconec la colonització del món per la ideologia neoliberal, que mesura resultats, èxit i jerarquització social. Però jo m’he passat la vida treballant en i per l’educació pública, i tinc una altra idea del que han de fer les escoles i per a què han de servir les avaluacions.

Tots els dies de totes les setmanes del curs iniciava les meues classes en el grau d’Educació Social amb un estudiant o una estudiant dempeus enfront del cercle d’iguals, explicant algun fet o situació de la seua experiència personal, que li resultara especialment significatiu i que desitjara compartir.

L’escola no ha volgut encara llegir el carrer com a text alfabetitzador, i fer-ho, com suggeria Freire, amb les eines conceptuals i procedimentals de la crítica

Ja és pecat que l’escola hagi de disfressar-se de naturalesa, però demanar material didàctic homologat en aquest tipus d’iniciatives és un símptoma de l’allunyament de l’escola com a institució de la vida activa, intensa, plena, en la qual el nen i la nena necessiten créixer.

Sorprèn que sigui tan difícil dir que es governa a favor dels pobres i que l’escola pública està per dignificar el creixement integral dels qui no tenen més recursos que els que els pot oferir aquesta escola pública

Podem treure un 10 en la matèria que sigui per acabar fent-nos grans i romandre insensibles davant el que realment entorpeix una vida plena, avui el malbaratament d’aigua, demà un programa sexista a la tele

Si les catedrals van ser els llibres de text de l’edat mitjana, les nostres contemporànies grans superfícies comercials són els llibres de text de la nostra època. El Centre Comercial és un text alfabetitzador, la nova enciclopèdia de la ciutat que ens educa