Autor: Joan Segarra

L’informe “L’acció social i el tercer sector. La transformació social com a tret d’identitat”, que aquests dies ha fet públic l’Observatori per a la Transformació Social (OTS), assenyala clarament a les entitats socials del país com a agents clau del canvi que treballen amb mirada comunitària, arrelades al territori i desenvolupant un important paper d’intermediació. El document recull el diagnòstic elaborat durant el debat entre cinc ponents amb mirades diverses, en el marc del tercer dels Diàlegs pel canvi de l’OTS, després de dedicar els dos anteriors a la salut i a l’educació. D’aquesta manera es tancava el cicle inicial…

L’informe “L’acció social i el tercer sector. La transformació social com a tret d’identitat”, que aquests dies ha fet públic l’Observatori per a la Transformació Social (OTS), assenyala clarament a les entitats socials del país com a agents clau del canvi que treballen amb mirada comunitària, arrelades al territori i desenvolupant un important paper d’intermediació. El document recull el diagnòstic elaborat durant el debat entre cinc ponents amb mirades diverses, en el marc del tercer dels Diàlegs pel canvi de l’OTS, després de dedicar els dos anteriors a la salut i a l’educació. D’aquesta manera es tancava el cicle inicial…

Segons l’informe El paper de l’educació en la transformació social, que fa uns dies feia públic l’Observatori per a la Transformació Social (OTS), el diagnòstic del sistema d’educació del nostre país ens aporta cinc indicadors principals que caldria afrontar de manera urgent. Específicament referit a l’escola, s’assenyala que no estan prou equilibrades les prioritats dels aspectes acadèmics amb aquells que afecten a la dimensió personal, i que es percep que no respon a les necessitats actuals de la societat. I, des d’una mirada transversal a l’educació, es detecten inequitats, insuficient finançament i mancances en la col·laboració i intercooperació entre els diferents agents…

Aquests darrers anys, amb la coincidència del que alguns han definit com la suma de crisis multifactorials, estem assistint a una situació que, si ve no és desconeguda, ha agreujat algunes de les problemàtiques a les quals les professionals de la salut, de l’educació i de l’acció social han de fer front en el seu dia a dia. L’increment dels problemes de salut mental en totes les franges d’edat, l’empitjorament de les relacions interpersonals o la necessitat de millorar l’educació emocional i sexual dels infants i joves ja s’han consolidat com a temes de debat i discussió en els mitjans…

Fa unes setmanes es feien públiques les dades de l’informe PISA (Programme for International Student Assessment o Programa Internacional per a l’Avaluació d’Estudiants), basat en l’informe que cada tres anys elabora l’OCDE (Organització per la Cooperació i Desenvolupament Econòmic), i es coneixia que els resultats de Catalunya queien en picat, situant a l’alumnat del nostre país per sota de la mitjana d’Espanya i del conjunt dels països estudiats. Molt s’ha escrit i debatut des de llavors, amb aproximacions i visions divergents que auguren un procés complicat a l’hora de trobar solucions i respostes de consens, sigui en forma de pactes nacionals…