Autor: Josep Maria Turuguet Salgado

El llibre d’en Michelle Desmurguet ens apel·la com a mestres i com a pares i desbrossa el què amb un ample argumentari experimental, però no pas el com. El títol és prou explícit. La tesi principal, avalada per nombrosos experiments que aporta, ve a ser: L’escola no pot fer llegir els nens com ho pot fer la família. La pràctica de la lectura compartida a casa amb els pares explica una part importantíssima de la cultura escrita dels nens que es manifesta sobretot en el cicle mitjà, quan l’aprenentatge de la decodificació se suposa completat. Aleshores apareixen les desigualtats de…

Llegir més

Aprendre per competències, per problemes o per projectes suggereix que l’educació ens converteix en personatges espavilats, capaços de servir “para un barrío o para un fregao” en qualsevol circumstància o en qualsevol projecte. Projecte que pot ser nostre secundàriament però que, si no és que ens espavilem excepcionalment i ens convertim en un “Elon Musk”, serà un projecte tributari d’altres que seran principals. És de tots el món? És de tots la Història? En qualsevol cas, Netflix ens tindrà entretinguts mentre esperem l’Apocalipsi que sigui. I si en comptes de ser simplement competents, simplement fóssim? Fa temps l’editorial Graó va…

Llegir més

Aquest podria ser el viatge d’una escolaritat: fer-se una imatge del món on han vingut i anar-la perfeccionant per iniciativa pròpia i amb ajut. Trobar una manera pròpia de ser al món. Dotze o setze anys de treball. Ho anomenem escolarització. Quan la proposen i la disposen només els adults, es tenyeix de funcionariat, d’academicisme i es talla en llesques que anomenem cursos. Si aconseguíssim que la prenguessin els nens en mans pròpies, potser assoliria la unitat, fermesa i autenticitat d’una vida. COMPRENSIÓ DEL MÓN : El món és una interrelació complexa entre una espècie animal extraordinària i un planeta…

Llegir més

Ser interessant per a qui? Per als alumnes, és clar. Els usuaris principals, el motiu, els protagonistes del fet escolar. Subjecte pacient o consumidor capriciós de l’educació? Distingim d’entrada entre interès i pulsió. En les nostres democràcies de mercat som milions intentant atreure l’atenció de milions i el més fàcil és intentar atrapar les pulsions immediates dels altres. Però obrant així tractaríem els alumnes com a clients passavolants més que com a deixebles dels que tenim una responsabilitat transcendent (i no cal posar-se solemnes admetent que això és cert). El que els nens entenen sense ajuda és el paper socialitzador…

Llegir més

Quan als anys 1870 les nacions-estat van començar a posar en marxa l’educació universal, feia poc que la disciplina de la Història havia assolit dignitat científica de la mà d’historiadors com Leopold von Ranke. La Història era sobretot nacional i donava sentit a les comunitats europees constituïdes en estat. I a les noves escoles, la Història va fer el paper de potenciador de l’esperit nacional. La Primera Guerra Mundial va mostrar que potser se n’havia fet un gra massa. Estimar el que és propi fàcilment portava a injuriar el que no ho és. Nosaltres i ells. El món ha canviat…

Llegir més

En els diaris no es debat, però tampoc és clar on es debat en una societat amb tantes urgències com la nostra. Ens hem de limitar sempre a passar dia i empènyer any? Tot plegat us semblarà potser molt abstracte però crec que toca de prop pinzellades molt concretes del quadre educatiu. Us proposo que ho considereu i us animo a discutir-ho. Alumne. El nen aprèn de zero o poc més independentment de com vingui de casa. Si més no, l’escola li forneix un món del qual no en sap res. El nen només té un compromís, estar en el…

Llegir més

Aprendizaje manipulativo Cómo educar a través de la acción Raül Cabús Lomba Saralejandria Ediciones   Un home que s’ha fet a sí mateix. En la primera part assistim al creixement d’un no-mestre inicial que s’ha autoconstruït com a mestre al final. Un mestre que descobreix en els nens l’Homo faber (Femina faber?) que porten a dins. I de sobte, ens trobem amb les preguntes fonamentals (i assenyades, penso): Són el mateix propostes d’aprenentatge que racons? Són les propostes d’aprenentatge compatibles amb el treball per ambients? L’aprenentatge manipulatiu ha de ser sempre tematitzat amb els reptes que estem proposant a l’aula?…

Llegir més

El terme classe magistral potser ens fa oscil·lar la ment entre dues imatges: el mestre xerraire compulsiu o el mestre savi conscient, al nivell educatiu que sigui. Com que la primera associació (xerraire compulsiu), tot i que es dona, no crec que susciti moltes adhesions, intentaré situar el que podria entendre’s com a «savi conscient», que probablement acontentarà a tots els defensors de la classe magistral i podrà convèncer la majoria dels seus detractors. El mestre savi conscient sap que les paraules valen pel que comuniquen. A ell i també a la seva alternativa els suposem molt coneixement de la…

Llegir més

He sentit que Educació està fent passos per renovar els currículums. Fa molt de temps que hi penso i com més llegeixo més m’adono que el que donem als nens a través dels manuals necessita molta revisió. El que els doni cada mestre ja és més difícil de saber. Quants estan realment al dia en la comprensió del món? Quants en tenen una visió global?

Llegir més

Els historiadors més conscients estan fent un esforç per repensar la història humana més enllà de la tradicional història europea. D’igual manera, l’escola d’avui ha de fer que els adults del futur no tinguin una visió de món i d’espècie humana tan estreta com l’actual.

Llegir més