EL més llegit
Autor: Montserrat Nadal
Però si hi ha una sensació compartida per tot el professorat de les quatre illes és la manca de previsió, si ens referim als nous currículums: “Anam molt perduts, tot és molt precipitat, amb uns currículums que s’han publicat dia primer d’agost, que donen una sensació d’estar improvisant damunt la marxa”, expliquen un grup de mestres de Menorca. Joana Maria Mas, presidenta de l’Associació de directors de primària de Mallorca, insisteix en aquesta mateixa qüestió: “Tenc la sensació que d’un temps ençà els començaments de curs són com de vertigen, ja que no tenim temps d’asseure’ns amb tranquil·litat com fèiem…
El Moviment, integrat per diverses organitzacions socials i sindicals, demana que la futura llei d’educació balear garanteixi, com a mínim, l’ús del català com a llengua d’ensenyament en la meitat de les hores lectives, un percentatge que ja estableix l’actual normativa però que no sempre es compleix, en especial a secundària i a la concertada.
Divendres passat va tenir lloc un atemptat terrorista a una petita ciutat a prop de París que em va deixar glaçat: un professor de secundària havia estat decapitat per un islamista radical, per haver mostrat a classe les caricatures de Mahoma, publicades a la revista satírica ‘Charlie Hebdo’, mentre parlava de la llibertat d’expressió.
A les Illes el curs finalitza telemàticament, però es permet als centres organitzar tutories amb un màxim de cinc alumnes per professor només en el cas dels cursos fi d’etapa. Poden obrir les llars d’infants, si bé ja se sap que les públiques no ho faran.
Un estudi del Frente de Estudiantes denuncia les carències del model educatiu de l’Estat i l’augment de les desigualtats socials que comportarà la gestió de la crisi. L’estudi es basa en una enquesta a la qual han respost més de 2.500 estudiants d’ESO, batxillerat, FP i universitat.
D’ençà de la seva presentació el 27 de novembre per part del conseller Martí March, l’Avantprojecte de Llei d’Educació de les Illes Balears ha despertat tota mena de lectures i reaccions per part de les diverses entitats i organitzacions de la comunitat educativa de l’arxipèlag. El debat polític el centra la qüestió de la llengua vehicular a l’ensenyament.
Vox té només tres diputats al Parlament de les Illes, però en el mig any de legislatura ja s’han fet sentir en l’àmbit educatiu. Entre les seves propostes destaquen el districte únic, la tria de llengua i l’obligació que la bandera espanyola onegi a tots els centres. També han demanat visitar-ne 52 per investigar possibles casos d’adoctrinament pancatalanista.
Hem parlat de la nova edició d’aquesta trobada de docents amb un dels seus organitzadors, en Jaume Bonet, un mestre jubilat que no ha perdut ni un bri de la seva activitat
El CEIP S’Alzinar i l’Escola Municipal de Música de Capdepera, a Mallorca, han dut a terme aquest curs un projecte de música comunitària amb l’objectiu de treballar la inclusió social i potenciar una transformació emocional entre l’alumnat.
Una escola d’infantil i primària de Sant Llorenç des Cardassar du a terme una proposta d’activitats conjuntes amb alumnes d’un centre d’educació especial de Manacor dos dies per setmana.
Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?
AMB EL SUPORT DE
El Diari de l’Educació, 2024