Autor: Redacció

La lectura d’aquestes pàgines ens aporta nombroses idees i reflexions sobre la curiositat com a motor del coneixement, el per què alguns sabers es consideren útils i per què els inútils són necessaris i ens fan humans

A la “realitat” del Ministre Montoro no hi ha pobresa? Potser a la seva, no. A les societats espanyola i catalana hi ha pobresa i en situacions molt severes. Per això serveixen informes com el de Càritas.

Més enllà de la figura individual, la trajectòria de Casaldàliga, com la d’altres persones, ens podria ajudar per tal d’aproximar-nos a una època on diferents sectors de l’església catòlica es van decidir a fer possible una acció atenta i decidida en favor de les persones menys afavorides, empobrides, excloses.

Podem saber a què donem importància atenent a allò que fem. Què estem fent contra la pobresa? Estem fent prou? Tenim dades per conèixer amb prou precisió les realitats existents. Què fa falta més? Serà una qüestió de prioritats? Si és així, millor parlar-ho clar i debatre honestament.