Autor: Associació de Mestres Rosa Sensat

Reflexions del Grup de Treball de Rosa Sensat Educació Feminista. Gènere i Currículum. La tornada a l’escola no pot suposar el retorn a les pràctiques que el confinament ha interromput perquè, per a elles, el dret a l’educació només es pot garantir des d’una escola inclusiva, de qualitat, pública, laica i feminista.

Entrevista a Salomó Marquès, autor del llibre ‘1939: l’exili del magisteri a Catalunya’, una investigació que va començar fa més de vint anys i la qual recull el nom de gairebé 600 de mestres que van haver de marxar després de la guerra, “i que en realitat són molts més, perquè hi ha una part que s’ha perdut perquè fins i tot han mort els alumnes que van tenir”.

Tenim la voluntat de transformar l’escola perquè l’infant sigui el centre de l’aprenentatge, amb uns mestres compromesos, treballant per una escola pública i catalana de la màxima qualitat possible, i que aculli tots els infants.

Aquí s’expressa un conflicte doble: la lluita per una redistribució més equitativa dels recursos, en un moment d’extraordinària polarització de les desigualtats, i una lluita pel reconeixement com a ciutadans de ple dret

Hi ha res més màgic que saber que els adults que t’envolten van rebre amb goig el teu naixement, i que aquesta alegria permanent té un ritu que es renova cada any?

La bondat, a més de portar-la dibuixada a la cara, amb els seus ulls blaus atents i serens, la portava impregnada en la seva manera de relacionar-se amb les gents i amb el món: respectuós, humil, proper, comprensiu, alegre i just.

Les seves idees plenes de frescor i profunditat ens han permès de gaudir del seu entusiasme, propi d’una persona jove, d’una persona compromesa amb la societat, i especialment amb l’educació.

Cal aconseguir que les famílies que viuen a l’entorn de l’escola se la sentissin seva, la utilitzin per als seus infants. El futur d’un país no es construeix segregant les persones des de la infància.

Si sabem que el benestar i l’equilibri personal depenen, en bona part, de l’afecte i l’acceptació, per què perdem tanta alegria possible en traçar itineraris –acadèmics, socials?