EL més llegit
Autor: Salvador Carrasco Calvo
Patró de Fundesplai. Va ser catedràtic del Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions, i cap de la Secció de Formació del Professoral Universitari de l'Institut de Ciències de l'Educació (UB)
El Col·lectiu Treva i Pau ens recordava, ara fa un any, que la idea del contracte social és una figura retòrica, un mite, amb el qual és “pretenia explicar com la lliure adhesió d’individus autònoms creava una societat”, per constatar, tot seguit, que avui “les dificultats són grans” i que el nou contracte passa, entre d’altres coses, per una digitalització inclusiva, per la formació dual dels joves, pel foment de polítiques actives i d’una ocupació pública garantida (Un nou contracte social La Vanguardia, 23.04 i 14.05. 2021). Al parlar d’un nou Contracte Social, és inevitable que recordem idees del Leviatan,…
Un cop més el debat sobre la llengua catalana en l’educació s’ha tornat a encendre. Començaré afirmant que la qüestió principal a debatre avui és de naturalesa pedagògica, de model competencial lingüístic, no de percentatges curriculars, com es pensa des de desfasats paradigmes curriculars. En l’actual situació és impensable que es pugui aconseguir el consens que va tenir la Llei d’Educació de Catalunya, del 10 de juliol de l’any 2009 (LEC). Venim parlant, infructuosament, de la necessitat d’un pacte escolar des del 1983. Avui predomina el dissentiment, la confrontació i la bronca permanent: a les antípodes de la voluntat política…
Per motius diversos s’han multiplicat, en els darrers mesos, les referències a la crisi de la democràcia atenenca i a la nord-americana. Mirant la Història es fàcil constatar com als clàssics grecs els agradava afirmar que tenien “un sistema polític que al no tenir per objectiu de la seva administració els interessos d’uns pocs sinó els de la majoria, es denominava democràcia”. Però no dubtaren al moment de reconèixer que la majoria dels seus dirigents o personalitats més destacades del poder, “emportats per les seves ambicions personals, adoptaven tal tipus d’actituds per les que precisament acostuma a arruïnar-se una oligarquia…
La campanya d’aquest estiu hagi estat la més atípica i difícil de les darreres dècades. La participació ha superat les expectatives, però no impedirà que les entitats necessitin molt de temps per sobreposar-se del sotrac econòmic. I les mesures de prevenció del virus han estat efectives, si bé el resultats no son del tot extrapolables.
La pandèmia de la Covid ha acabat de posar al descobert la realitat de l’educació i de l’escola catalana, amb les seves potencialitats i limitacions. L’inici del desconfinament ens ha sumit en nombroses incerteses, disparant dubtes, indecisions i un més que notable desconcert en bona part de la comunitat educativa.
El tercer sector social està treballant en l’elaboració d’un “Pla de xoc social” per encarar la situació creada per la Covid19 i la Confederació Empresarial del Tercer Sector de Catalunya ha donat a conèixer un “Pla de Mesures Urgents per a la Reactivació Econòmica del Sector”. Dues propostes d’un clar interès general.
El principal repte d’avui no és tant la creativitat, la capacitat d’innovació i l’eficient coordinació com la fonamentació de la nova cultura organitzativa en els valors, en la filosofia de les organitzacions que defineixen i caracteritzen el Tercer Sector Social.
Al llarg del curs passat s’han produït reiterats incidents amb motiu de la presència dels anomenats MENA a Catalunya. Els mitjans no han cessat de transmetre informacions on resulta difícil distingir entre els esdeveniments i les posicions ideològiques.
La nostra època és la de la confusió, l’abús del llenguatge i l’absència d’idees. És un signe dels temps des de la crisi de la Il·lustració. Un exemple és l’ús i abús que es fa de la idea d’acció comunitària.
Al llarg dels darrers mesos diversos informes internacionals han denunciat com a l’Estat espanyol hi ha una alta proporció d’infants i joves en risc d’exclusió social i el creixement de l’abandó escolar, sense que hi hagi cap estratègia, pla o programa específic per a eliminar el que anomenen “segregació efectiva de facto”.
Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?
AMB EL SUPORT DE
El Diari de l’Educació, 2024