Autor: Xavier Díez
S’ha dit que l’anunci de l’avançament del calendari, amb la pompa i circumstància pròpia del llançament d’una campanya electoral, ha estat la gota que ha fet vessar el got. Vistos els resultats, no tinc altre remei que discrepar. Amb les formes, el conseller ha llençat una burilla encesa a un bosc sec, un llumí a una benzinera. Amb el tarannà de tecnòcrata il·luminat, ha invocat el fantasma de les grans mobilitzacions del passat, aquelles que tornen a situar el professorat com a vector de la protesta social, com a estreta línia vermella que defensa la cultura de la ignorància, l’estat…
Primer, el desmantellament de la immersió lingüística, explicat de manera prou eufemística –i traspassant la responsabilitat jurídica als centres, i en especial, les seves direccions– en textos complexos i silencis sorollosos. A continuació, per dissimular la impotència davant l’evident degradació de la llengua a les aules, l’exigència d’un C2 de català a mestres i professors –que ja veurem com es materialitza– i que representa un acte de desautorització dels docents davant l’opinió pública. Que no té responsabilitat, el Departament, d’assegurar-se un bon nivell de català? Per què ara i no abans? Després ha vingut el despropòsit del currículum, en què…
Qualsevol que es passegi per les xarxes socials pot constatar importants tensions en els debats educatius. Que hi hagi tensions en els debats educatius no necessàriament pot ser dolent, ans al contrari, pot expressar vitalitat. El problema és que el soroll de twitter o facebook, o fins i tot els blocs contrasta amb el silenci dels claustres, que precisament hauria de ser el lloc on pertoquen, sobretot, aquestes discussions. I és aquesta mena de llei no escrita del silenci, propiciada a partir del fet que la LEC i els diversos decrets que la despleguen ha donat poders especials, pràcticament dictatorials,…
A finals de gener, els mitjans, especialment TV3, irrompien amb una crítica demolidora al batxillerat actual alhora que, paral·lelament, es promovia la idea de reformar aquesta etapa educativa en la direcció d’un enfocament competencial. Aparentment, la iniciativa de tres docents, que van aparèixer a la televisió acompanyades d’alguns alumnes que reforçaven la línia argumental, semblava el detonant d’un moviment transversal a favor d’una reforma d’aquesta etapa educativa. Tanmateix, caldria entendre la notícia com una mena de cobertura mediàtica respecte a un projecte meditat llargament pel Departament d’Educació, i que de fet, ja recollia el text de la LOMLOE, almenys, des…
El que hauria de fer el professorat, si és que encara vol fer de professor, és fer cas del que diu la llei, centrar-se a ensenyar els seus alumnes, i passar del que suggereixen unes instruccions il·legals emanades des d’una subdirecció que té com a objecte desposseir els docents de les seves funcions primordials.
Si l’infern és empedrat de bones intencions, en educació aquestes darreres abunden massa, especialment a partir del que molts denominen “innovació”. Moltes de les seves propostes ja fa anys que estan en marxa i tenen resultats, més que limitats, preocupants.
Tot manllevant el vers de J. V. Foix, “és quan l’escola dorm que hi veiem clar”. El tancament dels centres educatius a mitjans de març, forçat per les circumstàncies –i amb la ineludible realitat de més de 13.000 morts i 81.000 persones infectades als Països Catalans– sembla haver despertat la consciència social d’alguns opinadors.
Una repassada a la premsa estrangera permet adonar-nos que els debats al voltant de com el Covid-19 afecta l’educació es repeteixen. Malgrat que alguns països estan més ben preparats que altres i que el professorat pot tenir cultures pedagògiques diferents, a l’hora de la veritat tothom experimenta desconcerts i angoixes equivalents.
La Fundació Bofill ha presentat una proposta de reforma d’horaris escolars, especialment a la secundària, la qual, embolcallada d’un llenguatge progressista, no deixa de representar un projecte involutiu acompanyat d’altres elements de neoliberalisme escolar, sobretot pel que fa a la desregulació de l’activitat docent i la quotidianitat de la comunitat educativa.
Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?
AMB EL SUPORT DE
El Diari de l’Educació, 2024