La cura d’un mateix, la cura de l’altre i l’educació de la responsabilitat

Cal educar en valors oferint recursos per denunciar la falta de drets, indignar-nos i reaccionar quan som víctimes d’un tracte no respectuós. L’objectiu és formar persones resistents a tot intent de dominació que siguin capaces de comprometre’s en projectes comuns.

Miquel Martínez
 

Una de les propostes del Manifest per una educació democràtica en valors fet públic ara fa un any es refereix a la promoció d’un ús responsable i crític dels recursos i eines digitals i dels mitjans de comunicació. Afirma que avui internet i els mitjans tenen un paper essencial en la formació dels més joves i que aquests no són sempre espais democràtics, ni els continguts que circulen són sempre veraços i respectuosos. Cal garantir que l’educació prepari per comprendre críticament la informació disponible i  tenir criteri propi.

Les xarxes socials ens posen en contacte amb persones de diferents llocs, edats i maneres de pensar i fer, ens obre a un món de diversitat ric. Però també és cert que obre un gran finestral on és fàcil que les persones construeixin conviccions i preferències polaritzades a partir del que diuen o pensen els que més presència tenen. També generant cercles de confiança mútua que sens dubte poden ser virtuosos i positius però que també poden generar relacions de dominació, contràries al respecte a la nostra singularitat. Del que tracta l’educació en valors és de propiciar les condicions perquè cada persona pugui compartir lliurement i crear valors, no perdre’s en el que es diu o es fa, tenir criteri propi i saber discernir. I cal educar per fer-ho de manera èticament responsable, entenent el terme responsabilitat en el sentit que li dóna Levinas com generada per la interpel·lació ètica de l’altre.

Des de l’educació en valors i per la ciutadania defensem el conreu de l’autonomia i del sentit de pertinença, de la persona i la comunitat. Però solament amb sentit de pertinença i autonomia la història demostra que no s’eviten ni els totalitarismes ni els populismes, ni podrem evitar els efectes perversos de les noves formes de repressió i anul·lació de la subjectivitat com són els derivats, per exemple, de la postveritat i del biopoder. Cal fer un èmfasi especial en l’educació de la responsabilitat que ha de fer possible fer-se càrrec i tenir cura de l’altre i cura d’un mateix, respectar la dignitat i cercar el bé comú.

Cal tenir cura d’un mateix i rebutjar tot intent de ser tractat com a objectes i de perdre la nostra subjectivitat. Cal aprendre a saber no acceptar cap relació abusiva de poder que falti al respecte i minvi la dignitat i la llibertat que com a persones tenim. I també a resistir davant dels efectes de la manipulació informativa que mostren veritats que no ho són, aprofitant la manca de capacitat critica i d’interès per saber de la ciutadania.

Per això és important educar, per tal de ser agents actius en la cura d’un mateix en aquest món on, per exemple, les relacions de poder abusives entre les persones en forma de violència supremacista estan presents des d’edats molt primerenques, la manca de respecte als drets bàsics de ciutadania –els comportaments d’alguns col·lectius i governs envers les persones migrants– s’ha convertit en una notícia més, o l’exercici de poder polític i econòmic ignora la dignitat de les persones i integra l’aporofòbia com a mals menors de la nostra societat.

Cal pensament crític per desmuntar els discursos i arguments de tot allò que es presenta com a veritat i no ho és, desfer les falses relacions d’afecte i estima que amaguen relacions de dominació i submissió entre persones, i aprendre a argumentar amb qualitat, determinació, respecte i desafiament si cal, per resistir i respondre davant de situacions que ens depreciïn com a subjectes de drets, deures i sentiments.

Cal educar en valors oferint recursos per denunciar la falta de drets, indignar-nos i reaccionar quan som víctimes d’un tracte no respectuós, i per ser èticament responsables. L’objectiu és formar persones ciutadanes curoses de la cura d’un mateix, resistents a tot intent de dominació que sense afeblir la seva identitat ni renunciar a la seva autonomia siguin capaces de comprometre’s en projectes comuns.

Cal insistir en la rellevància de la cura d’un mateix i fer-ho des de l’educació de la responsabilitat, que és la clau de l’educació en valors i per la ciutadania. Educar per l’exercici d’una responsabilitat ètica i reflexiva com a fonament de l’educació de l’autonomia, la pertinença a la comunitat, i la cura d’un mateix.

Miquel Martínez
About Miquel Martínez

Catedràtic de Teoria de l’Educació de la UB. Grup de Recerca GREM. More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*