TIC i educació: estem fent bé la feina?

En aquest article presentem i argumentem cinc raons de pes per a integrar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a l’Educació i analitzem les actuacions que considerem corresponen a les Administracions Educatives en aquest sentit.

Pere Marquès
 
 

En aquest article presentem i argumentem cinc raons de pes per a integrar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a l’Educació i analitzem les actuacions que considerem corresponen a les Administracions Educatives en aquest sentit.

Per què necessitem les TIC a l’Educació? 

1.- Els estudiants cal que desenvolupin la seva competència digital. Cal que els alumnes desenvolupin les seves competències per a un bon ús de les tecnologies digitals, ja que la societat on vivim és digital (plena de tecnologia TIC) i exigeix als seus ciutadans que la utilitzin bé. Només les persones que tenen aquestes competències tenen la possibilitat d’aprofitar-les per tal de desenvolupar-se millor, adaptar-se millor, trobar millors treballs, etc.

Es diu, i això provoca confusions, que els nostres alumnes joves són “nadius digitals” (afortunada expressió de Marc Prensky) i que saben molt de TIC. Però aquesta metàfora provoca confusions, perquè és una veritat a mitges… És veritat que els joves saben molt de TIC, però sabem molt sobre l’ús – vinculat als seus interessos – que fan de les TIC: videojocs, cercar música i pel.lícules, xarxes socials… I ens podem preguntar: els joves tenen bon judici crític quan fan cerques a Internet?, saben fer un ús intel.ligent dels programes i apps per a aplicar-los a la resolució de problemes reals importants pels estudis o el treball? Tot això…, i moltes habilitats, coneixements i actituds més que integren la competència digitalrequereixen MOLT temps de pràctica i bon mestratge.

2.- Amb les TIC alumnes i professors som més productius. Un bon ús de les TIC ens fa més productius: fem la mateixa feina en el menys temps, o fem millor la feina o realitzem tasques noves que abans no podíem fer…

Professors i alumnes no podem desaprofitar aquesta possibilitat d’assolir una major productivitat que ofereix un bon ús de les TIC. És com disposar d’un poderós robot cognitiu, que ens ajuda a fer moltes feines: escriure, calcular, crear bases de dades, cercar informació, estudiar, comunicar-nos, compartir, publicar, treballar amb altres… Les TIC ens ajuden, sí, però la intel.ligència la hem de posar nosaltres, nosaltres som els que direm a les màquines què han de fer (la calculadora científica ens pot ajudar molt, però com nosaltres no sapiguem resoldre el problema… de poc ens servirà)

3.- Necessitem millor l’Educació, i amb les TIC podem innovar en els processos d’ensenyament i aprenentatge. Tenim problemes a l’escola. Un 30% llarg d’alumnes no aprèn el què considerem que hauria d’aprendre. I diem que fracassa: tenim fracàs escolar. Fracassen els alumnes, fracassa el professorat, fracassa l’escola, fracassa l’Administració Educativa, fracassen els pares, fracassa la societat… Hem de fer alguna cosa nova. Si seguim fent el que hem fet fins ara, el resultat òbviament serà el mateix: 30% de fracàs escolar.

Les TIC (maquinari, programari i materials multimèdia de suport) són com un enorme bagul de nous instruments, que… tal vegada… ens podran permetre fer coses noves, aplicar noves metodologies, que redueixin el fracàs escolar… tal vegada. Si ho fem bé.

4.- Quan la cultura canvia cal actualitzar el currículum. Les TIC estan a tot arreu, i quasi totes les activitats i camps de coneixement reben les seves influències. Les assignatures reben doncs nous continguts. Amb el seu suport, les tasques es realitzen de manera diferent a com ho fèiem abans: noves eines  arreu que modifiquen la manera de treballar i també ens permeten fer coses noves. Noves eines generals i també noves eines específiques de cada camp de coneixement.

5.- Tenim que preparar l’alumnat per a gestionar la seva memòria externa i per a l’aprenentatge continu. Les persones que anem pel món amb un smartphone a la butxaca, o que disposem d’una tauleta digital o d’un ordinador… tenim a la nostra disposició (gairebé) tota la informació del món. És com si tinguéssim un  “geni” o un “mirallet màgic” a la butxaca, a qui poguéssim preguntat sempre tot el que necessitem saber. Podem saber-ho gairebé tot…quan ens convingui (aprenentatge continu). No ens cal memoritzar les coses, tot i que sí es imprescindible tenir un bon vocabulari… altrament ens mancarien paraules per a fer al “geni” les preguntes adequades.

Sí, fantàstic!, però caldrà que sapiguem fer les preguntes adequades al “geni”, caldrà que sapiguem triar críticament entre les múltiples respostes que, sovint, ens donarà el “mirallet màgic”. I això només ho aprendrem, a l’escola o potser també a casa o al treball, després de MOLTES hores de pràctica:

Què cal que faci l’Administració Educativa per a donar suport a la integració de les Tic a l’Educació? 

Font: Pere Marquès, 2012.

Font: Pere Marquès, 2012.

1.- Tenir un pla. Primer de tot cal que l’Administració Educativa tingui un pla d’actuació, que inclourà els aspectes que s’enumeren en aquest article i que serà periòdicament avaluat per tal de poder introduir els ajustaments necessaris i assegurar la seva eficàcia. Convé que compti amb l’acceptació i compromís de la comunitat educativa.

2.- Dotació de les infraestructures adequades. Si no tenim TIC, no podem usar-les a l’Educació, i si volem usar bé les TIC, cal que aquestes siguin les adequades (p.e. suficient ample de banda d’Internet…). Hi haurà tres àmbits principals d’actuació: la pròpia Administració Educativa, els centres docents i les llars dels estudiants.

3.- Formació. Per a fer un bon ús de les TIC i poder aprofitar les seves aportacions i avantatges potencials, cal que tots els usuaris tinguin una adequada formació en el seu maneig i especialment en les aplicacions de la tecnologia al seu camp d’activitat. Considerem aquí quatre col.lectius als que cal formar:  el personal administratiu dels centres docents i de l’Administració, el professorat (que requereix una formació no només tècnica sinó sobre tot de “didàctica digital”),  l’alumnat i les famílies.

4.- Recursos multimèdia. El maquinari requereix programari, i si disposem de dispositius digitals es tracta d’aprofitar tot el que ens puguin aportar: múltiples canals de comunicació interpersonal y entorns per a realitzar gestions (compres, estudi, treball…) i infinites fonts d’informació i recursos per a l’aprenentatge a Internet, entre les que destacarem els recursos multimèdia elaborats especialment pel món educatiu.

5.- Personal de suport. La integració de les TIC als centres educatius, genera una sèrie de treballs associats que exigeixen dedicació i nous rols professionals: tècnics de manteniment, coordinador docent TIC…

6.- R+D+I. L’Administració Educativa també hauria de promoure, incentivar i coordinar actuacions de Recerca, desenvolupament i Innovació: investigacions  sobre li experimentacions a les aules, concursos (per a la cerca de “bones pràctiques” en l’ús educatiu de les TIC i per a promoure la creació de “bons materials didàctics”), avaluació dels programes d’integració de les TIC

7.- Ajustaments del Sistema Educatiu. Els vertiginosos canvis culturals que lideren les TIC i la introducció de noves eines tecnològiques a la societat i a les escoles, exigirà progressius ajustaments del Sistema Educatiu: revisar els objectius educatius, considerar noves metodologies, modificar els sistemes d’avaluació (curriculum bimodal), considerar ajustos en l’organització dels espais del centre, dels alumnes i dels temps de les activitats educatives, considerar el nou paper de les famílies (com a ens educatiu i alhora com a ens que requereix també una formació continuada) y de l’entorn del centre, (entorn físic proper -barri, ciutat…- i l’entorn global a través d’Internet).

Finalment destaquem també la conveniència de tenir una bona xarxa social educativa a disposició de tots els professors. I a tot això encara cal afegir la necessitat de que l’Administració Educativa ofereixi a més a més un bon servei d’informació personal i personalitzada – no només a través d’un espai web- a professors, directors de centres educatius, famílies i agents educatius en general sobre tots aquests aspectes que s’han presentat aquí.

About Pere Marquès

Pere Marquès (http://peremarques.net) és Director del grup Didàctica, innovació, Multimèdia (DIM) de la UAB. Contact: Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*