Febre alta, fatiga i mal d\u2019esquena intens i, de vegades, dolor abdominal i v\u00f2mits. Aquests eren alguns dels s\u00edmptomes de la verola, una malaltia contagiosa aguda, causada pel virus variola, que tamb\u00e9 es va caracteritzar per l\u2019erupci\u00f3 de p\u00fastules plenes de l\u00edquid i despr\u00e9s de pus, repartides primer a la cara i despr\u00e9s en el cos dels malalts, que acabaven coberts de crostes.<\/p>\n
Milions de persones van morir a causa d\u2019aquesta patologia, que es creu que va poder haver existit durant 3.000 anys i que es transmetia pel contacte proper entre persones a trav\u00e9s de gotetes infeccioses. Nom\u00e9s en el segle XX es van produir\u00a0entre 300 i 500 milions de morts a causa de la verola<\/a>, letal en el 30% dels casos.<\/p>\n Per aix\u00f2, l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) va llan\u00e7ar el 1967 un pla definitiu per erradicar-la a trav\u00e9s de la vacuna que el metge brit\u00e0nic Edward Jenner havia aconseguit el 1796 i que portava des de llavors administrant. A mitjan del segle XX, la vacunaci\u00f3 va acabar sent global i l\u2019\u00faltim cas natural conegut es va produir a Som\u00e0lia el 1977.<\/p>\n \u201cAl principi hi va haver molta retic\u00e8ncia a la vacunaci\u00f3, fins i tot es va ridiculitzar a Edward Jenner amb caricatures. Parlem de principis del segle XIX. Portar la vacuna a les col\u00f2nies i al nou m\u00f3n va suposar un gran repte, per\u00f2 a poc a poc es va anar estenent i vam trigar m\u00e9s d\u2019un segle en acabar erradicant la verola\u201d, assenyala a SINC\u00a0Jos\u00e9 Antonio L\u00f3pez Guerrero<\/a>, director del grup de Neurovirologia del departament de Biologia Molecular de la Universitat Aut\u00f2noma de Madrid.<\/p>\n Va succeir el 9 de desembre de 1979, quan l\u2019OMS va declarar la fi d\u2019aquesta patologia infecciosa humana, que va ser la primera -i fins ara l\u2019\u00fanica humana- que l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 ha aconseguit erradicar gr\u00e0cies a la immunitzaci\u00f3 de tota la poblaci\u00f3. \u201cLa vacunaci\u00f3 es va suspendre despr\u00e9s de l\u2019erradicaci\u00f3 i ara la majoria de les persones menors de 40 anys no han estat vacunades\u201d, explica a SINC\u00a0David Heymann<\/a>, epidemi\u00f2leg nord-americ\u00e0 a la London School of Hygiene and Tropical Medicine.<\/p>\n Segons l\u2019investigador, la immunitat de la vacuna persisteix quatre d\u00e8cades despr\u00e9s, \u201cper\u00f2 no se sap exactament quant de temps m\u00e9s. S\u2019assumeix que ha proporcionat immunitat de per vida a la majoria de les persones vacunades\u201d, concreta Heymann.<\/p>\n <\/p>\n Tot i que s\u2019han produ\u00eft altres intents d\u2019erradicaci\u00f3 d\u2019altres malalties -\u00e9s a dir, el control i l\u2019eliminaci\u00f3 a tot el m\u00f3n sense excepcions-, nom\u00e9s han estat eliminades amb \u00e8xit a trav\u00e9s de la vacunaci\u00f3 la verola i la pesta bovina.<\/p>\n Aquesta \u00faltima es va convertir en la\u00a0primera malaltia animal en ser erradicada<\/a>\u00a0en la hist\u00f2ria de la humanitat. La seva fi la van declarar el 2011 l\u2019Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides per a l\u2019Alimentaci\u00f3 i l\u2019Agricultura (FAO, per les seves sigles en angl\u00e8s) i l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de Sanitat Animal (OIE, tamb\u00e9 per les seves sigles en angl\u00e8s) despr\u00e9s de 20 anys de campanya mundial per acabar amb aquesta patologia viral que atacava el bestiar.<\/p>\n \u201cEncara que la pesta bovina no va infectar als humans, s\u00ed que va provocar una greu escassetat d\u2019aliments al llarg dels segles\u201d, recalca l\u2019epidemi\u00f2leg nord-americ\u00e0. La seva fi no nom\u00e9s va suposar un reconeixement a la comunitat cient\u00edfica, que va emprendre programes de vacunaci\u00f3 globals i fortes mesures de control de virus, sin\u00f3 tamb\u00e9 a la cooperaci\u00f3 i coordinaci\u00f3 internacionals.<\/p>\n En el cas de la verola, l\u2019expert, que ha treballat m\u00e9s de 22 anys a l\u2019OMS, on va liderar la resposta global al SARS de 2003, assenyala que la seva erradicaci\u00f3 es va produir gr\u00e0cies \u201ca una vacuna efica\u00e7, al fet que no exist\u00eds un reservori en la naturalesa, que totes les infeccions s\u2019expressessin cl\u00ednicament de la mateixa manera i que l\u2019estrat\u00e8gia de recerca i contenci\u00f3 fora altament efectiva i f\u00e0cil d\u2019aconseguir\u201d.<\/p>\n Podr\u00e0 succeir el mateix amb les vacunes contra la Covid-19 o altres malalties? \u201cNo totes han demostrat tenir una arma a la vacunaci\u00f3. Hi ha virus com el VIH amb el qual portem en pand\u00e8mia des de 1980 intentant elaborar vacunes. No tots els pat\u00f2gens s\u00f3n susceptibles de tenir vacunes contra ells\u201d, aclareix el vir\u00f2leg espanyol.<\/p>\n La complicaci\u00f3 per trobar una vacuna pot radicar en la via d\u2019entrada de virus o en la forma d\u2019infecci\u00f3, com el virus de la sida, que s\u2019integra en les c\u00e8l\u00b7lules. \u201cEn molts altres casos \u00e9s perqu\u00e8 s\u00f3n malalties que no han despertat un inter\u00e8s econ\u00f2mic per a la inversi\u00f3 en la seva erradicaci\u00f3\u201d, confessa l\u2019investigador de la UAM.<\/p>\n Segons ell, perqu\u00e8 una malaltia sigui susceptible de tenir una vacuna, la patologia ha de fer-se global o afectar el primer m\u00f3n, \u201con la investigaci\u00f3 i les empreses farmac\u00e8utiques mostren un clar inter\u00e8s\u201d.<\/p>\n En el cas de la\u00a0mal\u00e0ria<\/a>, aconseguir una vacuna ajudaria a prevenir dos milions de casos i quatre milions de morts addicionals per a 2030, per exemple. \u201cS\u2019est\u00e0 invertint cada vegada m\u00e9s diners en aquesta malaltia i s\u2019estan produint diferents vacunes d\u2019efectivitat limitada, per\u00f2 no s\u2019ha aconseguit res comparable amb el que est\u00e0 passant amb el coronavirus. La coordinaci\u00f3 mundial i la inversi\u00f3 econ\u00f2mica no han tingut precedents en la hist\u00f2ria de la humanitat\u201d, recalca L\u00f3pez Guerrero.<\/p>\n <\/p>\n L\u2019erradicaci\u00f3 de la verola i la pesta bovina van demostrar que la vacunaci\u00f3 \u00e9s \u201cuna eina poderosa per prevenir malalties infeccioses\u201d, declara Heymann. En aquest sentit, l\u2019experi\u00e8ncia adquirida amb la vacunaci\u00f3 de la verola i els projectes internacionals que es van desenvolupar en aquell temps estan permetent que s\u2019intenti acabar amb altres patologies.<\/p>\n En l\u2019actualitat, a m\u00e9s de l\u2019hepatitis C, s\u2019est\u00e0 treballant en l\u2019erradicaci\u00f3 de la\u00a0poliomielitis<\/a>, el virus de la qual es multiplica en l\u2019intest\u00ed i afecta el sistema nervi\u00f3s, arribant a provocar par\u00e0lisi, sobretot als nens menors de cinc anys que es contagien per via oral o fecal.<\/p>\n El 1988, es va llan\u00e7ar la Iniciativa Mundial d\u2019erradicaci\u00f3 de la Poliomielitis despr\u00e9s de l\u2019adopci\u00f3 de la resoluci\u00f3 per l\u2019Assemblea Mundial de la Salut. Encap\u00e7alada pels governs nacionals, l\u2019OMS, l\u2019organitzaci\u00f3 Rotary International, els Centres per al Control i la Prevenci\u00f3 de Malalties (CDC) dels EUA, UNICEF, i m\u00e9s tard la Fundaci\u00f3 Bill i Melinda Gates i Gavi, l\u2019Alian\u00e7a de Vacunes, la resposta a la malaltia va donar els seus fruits.<\/p>\n Els casos de poliovirus infantil van disminuir en m\u00e9s del 99% des de finals dels anys 80, \u00e9s a dir, que van passar de 350.000 casos en m\u00e9s de 125 pa\u00efsos end\u00e8mics a 175 casos notificats el 2019, gr\u00e0cies a les vacunes.<\/p>\n Per\u00f2 la poliomielitis s\u2019enfronta a altres problemes directament relacionats amb el virus. \u201cHi ha encara alguna soca de virus, de les tres conegudes, que est\u00e0 sense erradicar. S\u2019espera que amb una mica de sort en els propers anys es pugui aconseguir acabar amb ella\u201d, assenyala l\u2019investigador espanyol.<\/p>\n Es va aconseguir posar fi a la soca salvatge tipus 2 en 1999 i des del 2012 no s\u2019ha notificat cap cas del tipus 3. Les dues soques es consideren erradicades a escala mundial, per\u00f2 en l\u2019actualitat, el poliovirus salvatge tipus 1 segueix afectant al Pakistan i l\u2019Afganistan .<\/p>\n Segons l\u2019OMS, les estrat\u00e8gies per a l\u2019erradicaci\u00f3 de la poliomielitis funcionen quan s\u2019apliquen plenament, com ha quedat demostrat a l\u2019\u00cdndia, \u201cel lloc m\u00e9s desafiant des del punt de vista t\u00e8cnic\u201d, el 2011.<\/p>\n Malgrat tot, la vacunaci\u00f3 de la poliomielitis s\u2019ha topat amb greus obstacles. Les dificultats socioculturals en alguns pa\u00efsos on es rebutjava la medicaci\u00f3 i s\u2019atacava als sanitaris, les complicacions de pa\u00efsos empobrits de l\u2019\u00c0frica subsahariana i la mobilitat de les persones en temps de guerra han provocat la seva reaparici\u00f3 en certes nacions. La desinformaci\u00f3 o les pseudoci\u00e8ncies en aquestes zones han perjudicat el programa de vacunaci\u00f3, com ha passat a Nig\u00e8ria, explica Jos\u00e9 Antonio L\u00f3pez Guerrero.<\/p>\n En el cas de l\u2019hepatitis C, la proposta per abordar la seva erradicaci\u00f3 no inclou vacuna, sin\u00f3 medicaments, davant la inexist\u00e8ncia de la primera. \u201c\u00c9s una cosa gaireb\u00e9 m\u00e9s filos\u00f2fica que t\u00e8cnica, perqu\u00e8 nom\u00e9s amb f\u00e0rmacs \u00e9s molt dif\u00edcil acabar amb una malaltia, tret que sigui un abordatge coordinat d\u2019\u00edndole mundial\u201d, subratlla el vir\u00f2leg espanyol.<\/p>\n <\/p>\n En la lluita contra la Covid-19, a l\u2019igual que per tantes altres malalties, les vacunes seran una eina important, \u201cper\u00f2 pel fet que moltes infeccions s\u00f3n asimptom\u00e0tiques o lleument simptom\u00e0tiques i no s\u2019identifiquen, el control seguir\u00e0 sent un desafiament i hi ha la necessitat de ter\u00e0pies i proves estrat\u00e8giques s\u00f2lides\u201d, suggereix a SINC David Heymann.<\/p>\n El desenvolupament de les vacunes contra la Covid-19 va comen\u00e7ar tan aviat com els cient\u00edfics xinesos van publicar la seq\u00fc\u00e8ncia de la SARS-CoV-2 l\u201911 de gener de 2020. \u201cLa primera prova de fase 1 va comen\u00e7ar entre vuit i deu setmanes despr\u00e9s. L\u2019OMS ha estat involucrada en esfor\u00e7os de R + D des de gener\u201d, indiquen a SINC fonts d\u2019aquesta organitzaci\u00f3 mundial.<\/p>\n Despr\u00e9s d\u2019un any intens d\u2019assajos cl\u00ednics per aconseguir-la a una velocitat extraordin\u00e0ria, les vacunes de Pzifer-BioNtech i Moderna, a la qual li seguir\u00e0 la d\u2019AstraZeneca-Oxford, porten des de principis de desembre de 2020 administrant-se, per\u00f2, per ara, no s\u00f3n suficients per frenar el coronavirus. \u201cHem de recordar que, tot i que les vacunes ajudaran a posar fi a la pand\u00e8mia, no ho resoldran tot\u201d, diuen fonts consultades a l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut.<\/p>\n A mesura que continua la crisi de la Covid-19, l\u2019OMS aconsella seguir prenent totes les mesures necess\u00e0ries per evitar que el virus es propagui i causi m\u00e9s morts. \u201cNecessitem seguir endavant i adoptar un enfocament de \u2018fer-ho tot\u2019: mantenir la dist\u00e0ncia f\u00edsica, quedar-nos a casa si se\u2019ns demana, i seguir totes les mesures que es posen en marxa per mantenir-nos fora de perill\u201d, recalquen.<\/p>\n Els experts coincideixen que les vacunes obtingudes s\u00ed que protegeixen contra els casos m\u00e9s greus de la malaltia, i que en el futur \u201camb sort tamb\u00e9 ho faran contra les infeccions i el portador nasal\u201d, afirma Heymann.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, en tractar-se d\u2019un virus respiratori, no est\u00e0 clar encara si les vacunes permeten de moment la no dispersi\u00f3 de virus. A m\u00e9s, gran part de la comunitat cient\u00edfica considera que la SARS-CoV-2 s\u2019acabar\u00e0 convertint en end\u00e8mic.<\/p>\n <\/p>\n Un cop erradicada la verola a la fi de 1979, les vacunes van deixar de administrar-se a les persones, de manera que totes aquelles menors de 40 anys no han estat immunitzades contra aquesta patologia.<\/p>\n En un treball publicat a la revista\u00a0Vaccine<\/a><\/em>, un grup internacional de cient\u00edfics, que ha analitzat les conseq\u00fc\u00e8ncies de l\u2019erradicaci\u00f3 d\u2019aquesta malaltia del g\u00e8nere\u00a0Orthopoxvirus<\/em>, estima que m\u00e9s del 70% de la poblaci\u00f3 mundial ja no est\u00e0 protegida contra ella.<\/p>\n No nom\u00e9s aix\u00f2. A trav\u00e9s de la immunitat creuada, aquestes persones tampoc ho estan contra altres\u00a0Orthopoxvirus<\/em>, com s\u00ed ho estarien les que al seu moment van ser vacunades contra la verola. Aix\u00ed, la\u00a0verola s\u00edmica<\/a>, que \u00e9s transmesa de manera espor\u00e0dica als humans per animals salvatges com rosegadors i primats i de la qual encara no s\u2019ha identificat un reservori, podria suposar una nova amena\u00e7a.<\/p>\n Tot i que aquesta malaltia encara es considera una infecci\u00f3 zoon\u00f2tica, \u201c\u00e9s preocupant el fet que la transmissi\u00f3 sembla estar augmentant entre els menors de 40 anys en els boscos tropicals d\u2019\u00c0frica\u201d, subratlla a SINC David Heymann, epidemi\u00f2leg a la London School of Hygiene and tropical Medicine i coautor de l\u2019estudi.<\/p>\n Els experts suggereixen que cal comprendre millor l\u2019evoluci\u00f3 gen\u00f2mica i l\u2019epidemiologia canviant d\u2019aquest tipus de virus i millorar les estrat\u00e8gies de control de malalties.<\/p>\nUna coordinaci\u00f3 mundial efectiva<\/h2>\n
Altres malalties a un pas de l\u2019erradicaci\u00f3<\/h2>\n
La fi de la pand\u00e8mia de la Covid-19?<\/h2>\n
40 anys despr\u00e9s de l\u2019erradicaci\u00f3: el cas de la verola<\/h2>\n