[ Aquest article ha estat elaborat conjuntament entre Ricard Gom\u00e0 i Albert S\u00e1nchez-Gelabert, soci\u00f2leg, investigador i professor associat a la Facultat d\u2019Educaci\u00f3 de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona ]<\/p>\n
Se celebren enguany els 40 anys de la creaci\u00f3 del primer dels Centres de Formaci\u00f3 de Persones Adultes (CFA) a la ciutat de Barcelona. Aquests centres van sorgir arrel de les demandes ve\u00efnals i el proc\u00e9s d\u2019autoorganitzaci\u00f3 als barris de certs col\u00b7lectius socials, amb l\u2019objectiu de cobrir les necessitats educatives d\u2019alfabetitzaci\u00f3 i adquisici\u00f3 de coneixements durant l\u2019etapa adulta. Els CFA van esdevenir una instituci\u00f3 formativa de refer\u00e8ncia i alhora un espai comunitari de trobada, interacci\u00f3 i aprenentatge en molts \u00e0mbits.<\/p>\n
En les darreres quatre d\u00e8cades, per\u00f2, una s\u00e8rie de canvis han dibuixat una nova realitat que planteja nous reptes i oportunitats per a l\u2019educaci\u00f3 al llarg de la vida. Les l\u00f2giques demogr\u00e0fiques i l\u2019expansi\u00f3 educativa han implicat una reducci\u00f3 de l\u2019analfabetitzaci\u00f3 i un increment del nivell formatiu entre el conjunt de la poblaci\u00f3 catalana. Els processos migratoris i d\u2019acollida global d\u2019altra banda han comportat, des del tombant de segle, nous reptes en termes organitzaci\u00f3 i pol\u00edtica educativa, amb l\u2019exig\u00e8ncia de respostes r\u00e0pides, efectives i de car\u00e0cter inclusiu a una realitat multicultural emergent.<\/p>\n
Tots aquests fen\u00f2mens han provocat un canvi tant en les necessitats educatives com en les demandes formatives del col.lectiu. El conjunt de persones que es matricula als CFA de Barcelona ha anat disminuint de forma sostinguda en els darrers anys, amb una lleugera repuntada en l\u2019actual curs, que \u00e9s tanmateix remarcable pel que significa de canvi de tend\u00e8ncia. Una mirada m\u00e9s en profunditat deixa entreveure, per\u00f2, que la davallada dels darrers anys ha estat diferencial en els diferents programes formatius. S\u2019observa una clara reducci\u00f3 de la matr\u00edcula en els programes d\u2019educaci\u00f3 o formaci\u00f3 b\u00e0sica (alfabetitzaci\u00f3 o obtenci\u00f3 del t\u00edtol d\u2019educaci\u00f3 obligat\u00f2ria) per\u00f2 es posa de manifest, en canvi, un clar increment de l\u2019educaci\u00f3 orientada a compet\u00e8ncies transversals: l\u2019aprenentatge de segones lleng\u00fces, i l\u2019adquisici\u00f3 de coneixements i compet\u00e8ncies en noves tecnologies. Aquesta nova realitat<\/em>, per tant, \u00a0dibuixa noves necessitats<\/em>.<\/p>\n No es pot oblidar que tots aquests canvis s\u2019emmarquen en una sobtada i r\u00e0pida irrupci\u00f3 de les noves tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3. El proc\u00e9s de transici\u00f3 a la societat postindustrial, al costat dels canvis m\u00e9s directament vinculats als impactes de la crisi, posen de manifest la necessitat constant de formaci\u00f3 i adquisici\u00f3 de noves habilitats, compet\u00e8ncies i coneixements: noves alfabetitzacions<\/em> en molts \u00e0mbits de la vida. Aquest context evidencia, alhora, la import\u00e0ncia de tot un ventall de diferents espais formatius <\/em>que permetin fer front a situacions (cada cop m\u00e9s \u00e0mplies i freq\u00fcents) de vulnerabilitat i riscos d\u2019exclusi\u00f3 social i relacional.<\/p>\n Una de les conseq\u00fc\u00e8ncies de l\u2019abast i el ritme d\u2019irrupci\u00f3 d\u2019aquestes transformacions ha estat l\u2019emerg\u00e8ncia d\u2019un gran nombre de programes i iniciatives que han intentat donar resposta de forma r\u00e0pida i flexible a necessitats emergents i altament canviants. Aquestes respostes han sorgit des de m\u00faltiples entitats i equipaments, i des d\u2019una gran diversitat de l\u00f2giques organitzatives i de gesti\u00f3 emmarcades en entorns espec\u00edfics.<\/p>\n En aquest sentit, el territori esdev\u00e9 un agent clau en la construcci\u00f3 i consolidaci\u00f3 d\u2019un univers educatiu <\/em>per la seva doble naturalesa. \u00c9s d\u2019una banda un taulell de joc<\/em> amb un conjunt d\u2019equipaments i entitats existents;\u00a0 i \u00e9s tamb\u00e9 un espai<\/em> resultant de les accions i els processos socials dels habitants que hi resideixen. Incorpora per tant una dimensi\u00f3 m\u00e9s b\u00e0sica i estable referent al context d\u2019oportunitats educatives; i alhora una dimensi\u00f3 comunit\u00e0ria, on la col.lectivitat i el seu teixit d\u2019interrelacions esdevenen tamb\u00e9 realitats educadores que defineixen i dibuixen nous escenaris i horitzons.<\/p>\n La centralitat de l\u2019educaci\u00f3 i la creixent emerg\u00e8ncia d\u2019agents educatius i culturals en un territori suposen, per tant, una oportunitat per a definir prioritats i establir actuacions i pol\u00edtiques educatives al llarg de la vida,<\/em> m\u00e9s interconnectades i coordinades. La sin\u00e8rgia entre els diferents agents culturals i educatius que interactuen i conviuen en un territori ha de permetre la recontextualitzaci\u00f3 d\u2019aquestes pol\u00edtiques a la realitat de l\u2019entorn.<\/p>\n L\u2019educaci\u00f3 esdev\u00e9 doncs cada cop m\u00e9s central en les societats actuals i aix\u00f2 requereix noves formes d\u2019entendre i repensar el proc\u00e9s d\u2019ensenyament-aprenentatge. \u00c9s necessari resignificar l\u2019educaci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 de la concepci\u00f3 hist\u00f2rica centrada nom\u00e9s en un \u00e0mbit institucional (l\u2019escola), en un moment de la vida (l\u2019etapa inicial) i amb una orientaci\u00f3 o l\u00f2gica acreditativa d\u2019adquisici\u00f3 de t\u00edtols (formalitat). Cal per tant assumir i posar en valor aquest triple desbordament institucional, vital i finalista; i aconseguir que l\u2019educaci\u00f3 esdevingui un proc\u00e9s real, sostingut, contextualitzat, universal, connectat i permeable en tots els cicles de vida<\/em> de totes les persones adultes<\/em>.<\/p>\n Gaireb\u00e9 al tombant de la tercera d\u00e8cada del segle XXI, afrontem doncs el gran repte de concebre l\u2019educaci\u00f3 com un instrument de millora de les oportunitats vitals i de lluita contra les desigualtats; com a una gran eina al servei de fer possible la realitzaci\u00f3 lliure de tots els projectes de vida, amb autonomia personal i vincles de comunitat. No podem oblidar que les necessitats educatives presenten una forta i creixent heterogene\u00eftat social i territorial, i que cal respondre de manera justa a aquesta diversitat. Caldr\u00e0 articular l\u2019objectiu d\u2019equitat amb el reconeixement de les difer\u00e8ncies; vertebrar l\u2019autodeterminaci\u00f3 personal amb els lla\u00e7os de reciprocitat i fraternitat. Fer de les pol\u00edtiques educatives, en s\u00edntesi, un component central del proc\u00e9s de (re)construcci\u00f3 de la ciutadania social, i fer-ho des l\u00f2giques de proximitat i quotidianitat, des de la construcci\u00f3 de comuns educatius.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els darrers anys s\u2019han produ\u00eft una s\u00e8rie de transformacions socials i culturals que plantegen nous reptes i oportunitats per a l\u2019educaci\u00f3 al llarg de la vida. Emergeixen noves necessitats per a les quals el territori (entitats, equipaments i altres agents educatius) esdev\u00e9 clau per a la construcci\u00f3 i consolidaci\u00f3 d\u2019un nou univers educatiu.<\/p>\n","protected":false},"author":225,"featured_media":1070,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[211,126],"tags":[135,111],"tipo":[],"class_list":{"0":"post-1062","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-educacio-al-llarg-de-la-vida","8":"category-escoles-municipals-de-persones-adultes","9":"tag-educacio-de-persones-adultes","10":"tag-entorn-local"},"yoast_head":"\n