Les nenes de rosa i els nens de blau. Elles vestit i ells xandall per a jugar a mam\u00e0s i pap\u00e0s, unes, i a futbol els altres. Nines i cotxes i princeses i superherois. Aquestes distincions, que no s\u00f3n pas casualitat, semblen inofensives. Qu\u00e8 n’hem de fer si les nenes prefereixen jugar a cuinetes que a futbol? S\u00f3n elles que ho trien, ning\u00fa no les obliga pas… Segur? I, en tot cas, aquests rols de g\u00e8nere perpetuats que, a priori, podrien semblar\u00a0innocus, es van afermant amb el pas del temps. I sabem com acaba.<\/p>\n
Aix\u00ed doncs, mai no \u00e9s massa d’hora per plantar la llavor del feminisme, l’equitat, la igualtat d’oportunitats, el treball obert de les emocions. En resum, de\u00a0coeducar<\/span>. Aix\u00ed ho va pensar i aplicar Barber\u00e0 del Vall\u00e8s, que va ser declarada ciutat feminista el 2017 gr\u00e0cies, en part, a la tasca coeducadora que duu a terme l’Ajuntament ja des de l’any 2010. El projecte Barber\u00e0 Coeduca<\/span> fa gaireb\u00e9 10 anys que posa la igualtat al centre de les pol\u00edtiques educatives amb diversos plans espec\u00edfics.<\/p>\n El primer de tots, i un dels m\u00e9s valents, va ser apostar per la coeducaci\u00f3 en la primera inf\u00e0ncia: les escoles bressol. La\u00a0Paqui<\/span>\u00a0Garcia\u00a0Barrag\u00e1n<\/span> \u00e9s directora de les escoles bressol municipals El Bosquet i La Rodona, dues de les sis llars d’infants p\u00fabliques de Barber\u00e0. Totes elles van participar d’aquesta experi\u00e8ncia, pionera a Catalunya i a Espanya, per posar una mirada feminista des de l’inici de l’etapa educativa. Les programacions, les propostes, les m\u00fasiques, els contes, les circulars…”ho vam revisar tot“<\/span>, explica Garcia.<\/p>\n I \u00e9s que el projecte va comen\u00e7ar amb una formaci\u00f3 que es va fer a l’equip professional de les llars d’infants, per a fer “un canvi de mirada en la nostra actuaci\u00f3 o pr\u00e0ctica professional per reflexionar sobre com actu\u00e0vem amb els infants i com deix\u00e0vem de banda els estereotips”, recorda la directora. Assumptes tan b\u00e0sics com acabar una picabaralla entre criatures dient: ara, feu-vos un pet\u00f3. “I si no volen? Hem de posar les bases per a una bona feina emocional i aix\u00f2 passa, invariablement, per un canvi professional i personal de les formadores”, reflexiona Garcia.<\/p>\n “\u00c9s una sacsejada personal, ens enfronta a coses que tenim molt interioritzades. Per\u00f2 si no veiem com ens afecta el masclisme no podrem canviar les pr\u00e0ctiques”, opina la Marisol<\/span>\u00a0Caro\u00a0Zambudio<\/span>, Cap de l’Oficina de Pol\u00edtiques de G\u00e8nere de l’Ajuntament de Barber\u00e0 del Vall\u00e8s. Aix\u00ed, aquesta formaci\u00f3, impartida per Marina Subirats i Martori,\u00a0 Anna Carreras Port i Amparo Tom\u00e9 Gonz\u00e1lez, va ser un projecte gaireb\u00e9 “en l’\u00e0mbit personal” sobre com condiciona el masclisme i “fer-ne front amb una intervenci\u00f3 a l’aula amb les criatures”, apunta Caro.<\/p>\n Per tant, el primer pas per a aquesta intervenci\u00f3 \u00e9s revisar aspectes concrets, per focalitzar en qu\u00e8 volia treballar de manera pr\u00e0ctica cada centre. “Hi va haver un assessorament constant per a tractar els projectes o les joguines, tota una dedicaci\u00f3 perqu\u00e8 els nens i nenes, des de bressol, aprenguessin a cuidar i a cuidar-se”, explica la Cristina Bernab\u00e9 P\u00e9rez, Cap de la Secci\u00f3 d’Educaci\u00f3, Primera Inf\u00e1ncia i Fam\u00edlia de l’Ajuntament.<\/p>\n “Vivim en una societat patriarcal i hem d’anar vigilant que la caverna no surti”, explica Caro, qui afirma que ja es pot dir que les escoles bressol de Barber\u00e0 s\u00f3n coeducadores. Tant formadores com t\u00e8cniques de l’Ajuntament coincideixen en qu\u00e8 un dels punts on es nota m\u00e9s l’aposta coeducadora \u00e9s en la gesti\u00f3 de les emocions: “el model t\u00f2xic del mascle alfa fa que molts nens prioritzin la rivalitat a l’empatia. Aix\u00f2 crea analfabets emocionals que no poden tenir cura de res”, afirma Caro, qui sost\u00e9 que les nenes estan molt m\u00e9s empoderades en aquest aspecte que els nens, “per aix\u00f2 els hem de canviar a ells”.<\/p>\n Aix\u00ed, amb un llarg cam\u00ed que t\u00e9 per objectiu “persones lliures que puguin dir el que pensen sense pressi\u00f3 social”, tal com opina la\u00a0Paqui<\/span>\u00a0Garcia, els beneficis ja s’han anat veient durant la marxa. “Hem pogut visibilitzar el paral\u00b7lelisme entre les situacions de\u00a0bullying<\/span> i la manca de perspectiva de g\u00e8nere”, apunta Caro. Aix\u00ed, la manca de cultura de l’\u00e8tica de la cura \u00e9s un caldo de cultiu idoni pel bullying<\/span>, sobretot en un “model de socialitzaci\u00f3 patriarcal”.<\/p>\n \u00c9s per aix\u00f2 que l’acompanyament continuat i la const\u00e0ncia en el model\u00a0coeducatiu<\/span> s\u00f3n tan importants, ja que “el respecte i la cura s\u00f3n caracter\u00edstiques que es van formant. Hem d’aprofitar la inf\u00e0ncia, que \u00e9s quan aquests valors gaireb\u00e9 surten sols”, assegura Garcia, que insisteix en la import\u00e0ncia d’acompanyar en les posteriors etapes educatives. Aix\u00ed, era evident que el projecte coeducatiu<\/span>\u00a0no es podia quedar nom\u00e9s\u00a0a la bressol<\/span>.<\/p>\n A partir d’aquest primer projecte, al llarg dels anys van anar sorgint altres iniciatives, que implicaven \u00e0mbits educatius com el projecte “Coeducaci\u00f3, la clau de l\u2019\u00e8xit educatiu”, centrat en les pr\u00e0ctiques educatives del claustre a centres de prim\u00e0ria. Tamb\u00e9 destaca el projecte “Cada persona \u00e9s \u00fanica i irrepetible”, m\u00e9s focalitzat en la intervenci\u00f3 directa amb l’alumnat de prim\u00e0ria i secund\u00e0ria. L’Escola El Bosc va ser el primer centre de prim\u00e0ria en participar d’ambd\u00f3s projectes, gr\u00e0cies a la feina d’assessorament de la Paqui<\/span> Garcia Barrag\u00e1n que, des de la bressol<\/span>, va treballar amb la Mireia Boada\u00a0Navarrete<\/span>, directora del centre.<\/p>\n La formaci\u00f3 a l’equip professional d’El Bosc va comen\u00e7ar el 2015 i ara ja totes les escoles de prim\u00e0ria de Barber\u00e0 del Vall\u00e8s volen participar-hi. “El millor de treballar en cadena i sobreposant els diversos projectes dins l’aposta coeducadora \u00e9s que el professorat ja est\u00e0 sensibilitzat”, afirma Bernab\u00e9. Aix\u00ed, despr\u00e9s d’aquesta sensibilitzaci\u00f3 i formaci\u00f3, el professorat d’El Bosc van tenir molt clar quin era l’aspecte de la seva escola que volien canviar: el pati.<\/p>\n “Amb la nova mirada\u00a0coeducativa<\/span>\u00a0vam veure que al pati\u00a0es<\/span>\u00a0reprodu\u00efen\u00a0actituds sexistes: el futbol ho acaparava tot i els nens i nenes que no volien jugar perdien l’espai de la pista i no s’hi apropaven, perqu\u00e8 l’identificaven com una zona conflictiva”, explica Boada. \u00c9s a partir d’aplicar les pol\u00edtiques\u00a0coeducatives<\/span> que el futbol va perdre protagonisme vers els jocs tradicionals; la pista \u00e9s gestionada pels mateixos infants i els mestres han canviat els seus rols: “ja no actuem resolent conflictes, perqu\u00e8 no n’hi ha tants i els que hi ha s\u00f3n de m\u00e9s f\u00e0cil soluci\u00f3”, explica Boada.<\/p>\n Aix\u00ed, el pati s’ha convertit en un espai igualitari a aquesta escola de prim\u00e0ria, on hi ha llibertat de tria “sense estar supeditat a rols i estereotips preestablerts”, assegura la directora d’El Bosc. “Els conflictes canvien perqu\u00e8 canvien els materials, per\u00f2 no hem d’oblidar que el conflicte tamb\u00e9 \u00e9s una oportunitat d’aprenentatge. Ara, les criatures es barallen igual, per\u00f2 saben per qu\u00e8 es discuteixen i saben resoldre-ho”, afegeix.<\/p>\n L’objectiu de Barber\u00e0 del Vall\u00e8s \u00e9s trencar les parets de l’escola per a fer que la coeducaci\u00f3 sigui un distintiu de la ciutat, aplicant-la a “l’educaci\u00f3 formal i no formal, aplicar l’Educaci\u00f3360<\/span> al llarg de la vida sempre des de la base del respecte per la difer\u00e8ncia”, explica Bernab\u00e9. Aix\u00ed, establir xarxes amb altres agents de la ciutat “\u00e9s imprescindible, perqu\u00e8 beneficia tant a infants com a persones adultes”. En aquesta l\u00ednia, ara s’est\u00e0 duent a terme una campanya d’adhesions al Pacte Local per la Coeducaci\u00f3, que implica \u00a0que est\u00e0 obert a altres \u00e0mbits de la ciutat com esplais, associacions, comer\u00e7os… en un comprom\u00eds per aplicar la mirada coeducativa<\/span>.<\/p>\n “Des de l’Ajuntament farem formaci\u00f3 en llenguatge inclusiu per a qui s’adhereixi, perqu\u00e8 el llenguatge crea realitats i el que no s’anomena no existeix”, diu Bernab\u00e9, en relaci\u00f3 a la invisibilitzaci\u00f3 social de les dones. “Fem feina de formigueta per a millorar la vida de la gent, que \u00e9s el que ens toca des de les administracions”.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Barber\u00e0 del Vall\u00e8s ha estat declarada ciutat feminista. En part, pel seu projecte coeducatiu que des de 2010 introdueix una perspectiva feminista i de cures des de l’escola bressol. L’objectiu \u00e9s erradicar els estereotips de g\u00e8nere i les viol\u00e8ncies des de la m\u00e9s petita inf\u00e0ncia.<\/p>\n","protected":false},"author":201,"featured_media":1552,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[163,119,138,225,123,139],"tags":[121,136,197,238,141],"tipo":[],"class_list":{"0":"post-1551","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-ajuntaments","8":"category-centres-educatius","9":"category-coeducacio","10":"category-educacio-infantil","11":"category-escoles-bressol-municipals","12":"category-igualtat","13":"tag-centres-educatius","14":"tag-coeducacio","15":"tag-educacio-infantil","16":"tag-feminisme","17":"tag-igualtat"},"yoast_head":"\nM\u00e9s feminisme, menys\u00a0bullying<\/span><\/h3>\n
El salt a la prim\u00e0ria<\/h3>\n
Barber\u00e0 del Vall\u00e8s, ciutat educadora<\/h3>\n