I. Un \u00e8mfasis en els aprenentatges cognitius-intel\u00b7lectuals en detriment dels processos psicol\u00f2gics directius de la conducta humana com la construcci\u00f3 de la identitat, les narratives i imaginaris (arts, cultures, medis), les emocions i sentiments, o les cures i compromisos-responsabilitats socials\u2014biaix cognitiu en l\u2019aprenentatge<\/em>;<\/p>\n II. La reducci\u00f3 dels processos d\u2019ensenyan\u00e7a i aprenentatge a la, per altra banda, imprescindible pr\u00e0ctica intencional, expl\u00edcita i regulada de les escoles, instituts i universitats\u2014biaix espacial de l\u2019acte educatiu<\/em>;<\/p>\n III. I, finalment, la consideraci\u00f3 dels nens i nenes, adolescents i joves com a diana gaireb\u00e9 exclusiva dels processos d\u2019ensenyan\u00e7a i aprenentatge\u2014biaix temporal de l\u2019acte educatiu<\/em>.<\/p>\n Amb l\u2019objectiu de problematitzar dits reduccionismes, propos\u00e0vem dos principis vinculats al disseny de pr\u00e0ctiques educatives i experi\u00e8ncies d\u2019aprenentatge. En primer lloc, la necessitat de fomentar processos vivencials d\u2019aprenentatge profund (\u201cser-saber-i-actuar\u201d) (Gee i Esteban-Guitart, 2019); amb sentit i valor personal (Coll, Esteban-Guitart e Iglesias, 2020), aix\u00ed com impacte i contribuci\u00f3 social. En segon lloc, identificar, recon\u00e8ixer i legitimar els recursos, sabers i destreses dels diferents agents municipals-locals en projectes i actuacions compartides que connectin temps, espais i agents educatius sota una l\u00f2gica comunit\u00e0ria participativa i participada. Un \u201cecosistema educatiu local\u201d (Plana, 2019), que com m\u00e9s agents (nodes) incorpori, millor. Recuperant la Llei de Metcalfe, formulada l\u2019any 1976, a prop\u00f2sit de les telecomunicacions: \u201cEl valor d\u2019una xarxa \u00e9s proporcional al quadrat d\u2019usuaris connectats al sistema.\u201d<\/p>\n En una xarxa sense nodes no \u00e9s possible la seva acci\u00f3-impacte, ni la comunicaci\u00f3, l\u2019intercanvi, la interdepend\u00e8ncia. De manera que formar part d\u2019un ecosistema educatiu, xarxes significatives auto-organitzades amb objectius i actuacions compartides, hauria de convertir-se en la unitat d\u2019an\u00e0lisis i d\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica en els escenaris del segle XXI. Reduir, o encapsular, l\u2019ensenyan\u00e7a i l\u2019aprenentatge en un sol node, per m\u00e9s important que aquest sigui, \u00e9s obsolet. En canvi, la capacitat que aquest node tingui en enxarxar-se es tradueix en una major capacitat i un major impacte. Aix\u00f2 no extreu que pel bon funcionament de la xarxa, alian\u00e7a o ecosistema socioeducatiu hi ha d\u2019haver un llenguatge compartit amb una especificitat i distribuci\u00f3 de funcions proporcional a l\u2019expertesa, interessos i naturalesa de cada node.<\/p>\n Ambd\u00f3s principis es reforcen i necessiten doncs per assolir el primer, fomentar aprenentatges profunds, amb valor i sentit personal i social, es requereix del segon, actuacions compartides que aglutinin els serveis, equipaments, agents i oportunitats educatives distribu\u00efdes en un determinat territori.<\/p>\n Aquestes consideracions ens portaven a defensar una educaci\u00f3 intergeneracional, personalitzada, compartida, connectada i sostenible, basada en una cultura i pr\u00e0ctica dels afectes i l\u2019acompanyament (Iglesias, Gonz\u00e1lez-Pati\u00f1o, Lalueza i Esteban-Guitart, 2020). En definitiva, una visi\u00f3 comunit\u00e0ria que descansa sobre la necessitat de (re)considerar el sentit de l\u2019aprenentatge escolar (Coll, 2013). De fet, la pregunta sobre el sentit <\/em>de les nostres pr\u00e0ctiques i institucions sempre ha de ser present, per\u00f2 en una situaci\u00f3 de crisis aquesta esdev\u00e9 inevitable, i totalment necess\u00e0ria (Tarabini, 2020).<\/p>\n En aquest context, l\u2019objectiu que em proposo aqu\u00ed \u00e9s abordar el que considero s\u00f3n alguns reptes i desafiaments que l\u2019actual crisis han posat damunt la taula. No \u00e9s que siguin nous, per\u00f2 s\u00ed que s\u2019han mostrat especialment sensibles en un moment de fragilitat i convulsi\u00f3 com l\u2019actual. Per suposat l\u2019an\u00e0lisi no \u00e9s exhaustiu, i en aquest mateix Anuari, aix\u00ed com en altres contextos i marcs de discussi\u00f3, apareixen elements que complementen, aprofundeixen, transcendeixen les consideracions fetes aqu\u00ed. En qualsevol cas, q\u00fcestions com les condicions de l\u2019aprenentatge, les desigualtats educatives o l\u2019equitat, es contemplen en altres cap\u00edtols. Aqu\u00ed em centro, des d\u2019una visi\u00f3 proactiva, en tres elements que podr\u00edem considerar aprenentatges extrets\u2014i\/o refor\u00e7ats\u2014, en forma de reptes i desafiaments, de la situaci\u00f3 actual. Per una banda, la personalitzaci\u00f3 educativa de base comunit\u00e0ria (Iglesias i Esteban-Guitart, 2020). Per altra banda, la import\u00e0ncia de l\u2019acompanyament i la cultura de la cura, la confian\u00e7a m\u00fatua i la interdepend\u00e8ncia (Tarabini, 2020). Finalment, el repte de la connectivitat i potencialitats de les pr\u00e0ctiques i cultures digitals cap a ecosistemes h\u00edbrids d\u2019ensenyan\u00e7a i aprenentatge (Pardo i Cobo, 2020).<\/p>\n Es tracta, al meu entendre, de tres reptes i desafiaments, a la vegada oportunitats de millora i transformaci\u00f3 educativa, que s\u2019han d\u2019entendre en comuni\u00f3 i en interdepend\u00e8ncia, i que insisteixo ja en tenim evid\u00e8ncia emp\u00edrica de la seva import\u00e0ncia en les dues primeres d\u00e8cades del segle XXI (Esteban-Guitart, Serra y Vila, 2017). Import\u00e0ncia que s\u2019estima es consolidar\u00e0 i desenvolupar\u00e0 en els propers anys.<\/p>\n <\/p>\n Cabrera, L. (2020). Efectos del coronavirus en el sistema de ense\u00f1anza: aumenta la desigualdad de oportunidades educativas en Espa\u00f1a. Revista de Sociolog\u00eda de la Educaci\u00f3n-RASE<\/em>, 13<\/em>(2), 114-139.<\/p>\n Coll, C. (2013). El curr\u00edculo escolar en el marco de la nueva ecolog\u00eda del aprendizaje. Aula de Innovaci\u00f3n Educativa<\/em>, 219<\/em>, 31-36.<\/p>\n Coll, C., Esteban-Guitart, M. i Iglesias, E. (2020). Aprenentatge amb sentit i valor personal. Experi\u00e8ncias, recursos i estrat\u00e8gies de personalitzaci\u00f3 educativa<\/em>. Barcelona: Gra\u00f3.<\/p>\n Esteban-Guitart, M., Serra, J.M., i Vila, I. (2017). Informationalism and informalization of learnings in 21st century. A qualitative study on meaningful learning experiences. Social and Education History<\/em>, 6<\/em>(1), 1-25.<\/p>\n Gee, J. i Esteban-Guitart, M. (2019). Designing for deep learning in the context of digital and social media. Comunicar<\/em>, 58<\/em>, 9-18.<\/p>\n Iglesias, E., Gonz\u00e1lez-Pati\u00f1o, J., Lalueza, J. L. i Esteban-Guitart, M. (2020). Por una educaci\u00f3n cr\u00edtica, intergeneracional, sostenible y comunitaria. Manifiesto en tiempos de pandemia. Revista Internacional de Educaci\u00f3n para la Justicia Social<\/em>, 9<\/em>(3), 1-15.<\/p>\n Pardo, H. i Cobo, C. (2020). Expandir la universidad m\u00e1s all\u00e1 de la ense\u00f1anza remota de emergencia. Ideas hacia un modelo h\u00edbrido post-pandemia<\/em>. Barcelona: Outliers School.<\/p>\n Plana, J. (2019). Educaci\u00f3 i municipi. Cap a un ecosistema educatiu local. Dins de VV.AA. Observatori de l\u2019educaci\u00f3 local. Anuari 2019<\/em> (pp. 17-32). Barcelona: Diputaci\u00f3 de Barcelona.<\/p>\n Tarabini, A. (2020). \u00bfPara qu\u00e9 sirve la escuela? Reflexiones sociol\u00f3gicas en tiempos de pandemia global. Revista de Sociolog\u00eda de la Educaci\u00f3n-RASE<\/em>, 13<\/em>(2), 145-155.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Com si d\u2019un mirall es tract\u00e9s, la recent i actualment viscuda pand\u00e8mia Covid-19, ens permet recon\u00e8ixer-nos amb les nostres debilitats, limitacions, fragilitats; tamb\u00e9 amb les nostres potencialitats i fortaleses. En clau educativa, observem l\u2019esclat i emerg\u00e8ncia de reptes pendents, com les desigualtats educatives, en plural, i els condicionants i condicionaments de l\u2019aprenentatge (Cabrera, 2020). Tamb\u00e9<\/p>\n","protected":false},"author":258,"featured_media":2669,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[144,220],"tags":[253,129,224],"tipo":[391],"class_list":{"0":"post-2656","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-opinio","8":"category-politiques-educatives-locals","9":"tag-covid-19","10":"tag-educacio-local","11":"tag-politica-educativa","12":"tipo-opinio"},"yoast_head":"\n\n\n
\n <\/p>\n [ aquest text \u00e9s un fragment de l\u2019article hom\u00f2nim que Mois\u00e8s Esteban ha elaborat per l\u2019Anuari de l\u2019educaci\u00f3 local. \u00a0Podreu trobar l\u2019article complet a la darrera edici\u00f3: Anuari 2020 monogr\u00e0fic COVID-19 L\u2019educaci\u00f3 local en temps de pand\u00e8mia: reflexions i propostes per a la recuperaci\u00f3<\/em>, disponible a la Llibreria de la Diputaci\u00f3 de Barcelona<\/a> ]<\/h6>\n<\/td>\n
![\"Anuari](\"https:\/\/nostalgic-ishizaka.82-223-1-47.plesk.page\/educaciolocal\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2021\/03\/Captura-Anuari2020-213x300.jpg\")
<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n
\nRefer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/strong><\/h5>\n