Marina Garc\u00e9s, fil\u00f2sofa i escriptora, reflexiona sobre l’educaci\u00f3 i l’acc\u00e9s a unes oportunitats igualit\u00e0ries despr\u00e9s i durant una pand\u00e8mia mundial que ha posat de relleu unes desigualtats que feia massa anys que amag\u00e0vem sota la catifa. Assegura que la Covid ens ha posat davant un mirall \u201cpervers i invers d’all\u00f2 que som com a societat\u201d. El m\u00f3n que se’ns obre passa, irremeiablement, per les pantalles, per\u00f2 la fil\u00f2sofa alerta que les noves tecnologies no haurien de ser vistes com un pegat, sin\u00f3 com una oportunitat. Per\u00f2 adverteix que \u201cno ens serveix qualsevol tecnologia, ni qualsevol empresa. Hem de ser conscients dels usos i els abusos\u201d.<\/p>\n
Garc\u00e9s va abordar aquests temes a la jornada Avancem. Respostes locals en educaci\u00f3, esports i joventut<\/i>, organitzada per la Diputaci\u00f3 de Barcelona el passat dilluns 7 de juny.<\/p>\n
Com creus que ha afectat la pand\u00e8mia a la nostra educaci\u00f3 i quines conseq\u00fc\u00e8ncies tindr\u00e0 la virtualitat en aquest nou m\u00f3n?<\/b><\/p>\n
Per una banda, la pand\u00e8mia ens ha mostrat moltes realitats del sistema educatiu que no vol\u00edem veure, relatives a la desigualtat de recursos i a all\u00f2 que passa fora de les escoles: hem descobert les cases, les vides i les possibilitats de cadasc\u00fa. Tot aix\u00f2 s\u00f3n coses que no formen part de la vida escolar i que hem vist que s\u00f3n importants per l’aprenentatge. L’altra gran aparici\u00f3 que ha vingut amb la pand\u00e8mia ha estat el debat entorn de la virtualitat i sobre quant Internet \u00e9s necessari per a un aprenentatge de qualitat. Aqu\u00ed trobem un ventall de respostes que van des d’aquells que veuen en les tecnologies la salvaci\u00f3 a tots els problemes educatius dels nostres temps, fins als qui les veuen com una substituci\u00f3 perillosa d’altres \u00e0mbits d’experi\u00e8ncia. Per mi aix\u00f2 \u00e9s reduir el debat, perqu\u00e8 la pregunta no \u00e9s ‘tecnologies s\u00ed o no’, sin\u00f3 que ens hem de preguntar com les incorporem, amb quins criteris de qualitat democr\u00e0tica i amb quines finalitats.<\/p>\n
La virtualitat ens ha redu\u00eft a una esfera individual. Si enfoquem l’educaci\u00f3 des d’una mirada hol\u00edstica, com creus que la individualitat afecta al pensament cr\u00edtic, a la socialitzaci\u00f3 i a tots aquells aspectes que determinen els aprenentatges?<\/b><\/p>\n
No haur\u00edem de relacionar virtualitat amb individualitat en l’experi\u00e8ncia d’aprenentatge. No hauria de ser aix\u00ed. Les tecnologies poden ser eines de relaci\u00f3 entre iguals molt potents. Ara, no ens serveix qualsevol plataforma, empresa o eina. I segurament no ens serveix tampoc l’\u00fas que li estem donant en aquests moments<\/a>. Les tecnologies no s\u00f3n acr\u00edtiques; som nosaltres els qui ens hi tornem i ens relacionem amb elles com si fossin les \u00faniques possibles, com si les empreses que ens les proveeixen fossin les \u00faniques<\/a> i la manera de fer-la servir, amb les dades tremendament exposades, fos l’\u00fanica realitat possible al m\u00f3n digital. Hi ha d’haver una resposta clara per un altre tipus de tecnologies: que siguin de codi obert i protegides en l’\u00fas i propietat de les dades. I, a partir d’aqu\u00ed, podem plantejar-nos eines que garanteixin experi\u00e8ncies col\u00b7laboratives i entre iguals a les xarxes.<\/p>\n Si l’aula es converteix en una r\u00e8plica de les xarxes socials i en un espai on els seus valors es facin leg\u00edtims, tenim un greu problema<\/p><\/blockquote>\n Fa la sensaci\u00f3 que, de vegades, veiem les noves tecnologies com un pegat, quan realment fa anys que s\u00f3n una part important de les nostres vides. Sembla que les estem adoptant de manera reactiva. Creus que estem perdent oportunitats de descobrir noves eines i aprendre sobre noves maneres de veure el m\u00f3n? <\/b><\/p>\n Hem d’aprofundir en la propietat d’aquestes plataformes digitals: qui se’n beneficia, qui les construeix, amb quins valors i quina mirada del m\u00f3n ens transmeten. Les xarxes socials, per exemple, ho dominen tot i estan basades en la valoritzaci\u00f3 de la persona com a marca: ens valoren per la nostra pres\u00e8ncia, aparen\u00e7a i activitat constant. Tot aix\u00f2 d\u00f3na un sentit molt concret a all\u00f2 que fem i ho fa seguint l’estela del capitalisme digital. I no hi participem nom\u00e9s com a clients, sin\u00f3 com a subjectes d’una manera d’estar al m\u00f3n. I els nens i nenes aprenen molt d’hora que si no ets visible, no ets ning\u00fa; si no reps constant aprovaci\u00f3 d’aquesta immensitat indefinida que s\u00f3n els seguidors, no ets ning\u00fa i no ets v\u00e0lid.<\/p>\n Construir un entorn d’aprenentatge \u00e9s exactament el contrari a aix\u00f2; hem d’apostar per la pedagogia de la circumst\u00e0ncia. \u00c9s a dir, no incitar a les actituds valoritzables, sin\u00f3 crear circumst\u00e0ncies que propici\u00efn un aprenentatge valu\u00f3s, m\u00e9s significatiu, interessant i rellevant. Les tecnologies no s\u00f3n nom\u00e9s una eina, sin\u00f3 un context de vida, que ens duen a una determinada manera d’estar al m\u00f3n. Si l’aula es converteix en una r\u00e8plica de les xarxes socials i en un espai on els seus valors es facin leg\u00edtims, tenim un greu problema.<\/p>\n