{"id":2836,"date":"2021-06-21T00:05:46","date_gmt":"2021-06-21T00:05:46","guid":{"rendered":"https:\/\/diarieducacio.cat\/educaciolocal\/?p=2836"},"modified":"2024-08-08T10:52:38","modified_gmt":"2024-08-08T08:52:38","slug":"tres-experiencies-i-una-mirada-intergeneracional-per-leducacio-feminista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarieducacio.cat\/educaciolocal\/2021\/06\/21\/tres-experiencies-i-una-mirada-intergeneracional-per-leducacio-feminista\/","title":{"rendered":"Tres experi\u00e8ncies i una mirada intergeneracional per l’educaci\u00f3 feminista"},"content":{"rendered":"

Hi havia una vegada una escola que, al pati, nom\u00e9s tenia un lavabo. Hi anaven els nens i les nenes indistintament, per\u00f2 els usos i els drets que tenien sobre aquell espai eren molt diferents. Les nenes, cada cop que hi anaven, havien de netejar el pip\u00ed que els seus companys havien deixat al voltant de la tassa. Despr\u00e9s de les queixes, les mestres van proposar inculcar els nens orinar asseguts, per evitar les esquitxades. Aix\u00f2 va aixecar tot un revolt de cr\u00edtiques entre les fam\u00edlies i part del claustre. \u201cCom podia ser que els nens pixessin asseguts? Quina inj\u00faria \u00e9s aquesta? En canvi, si les nenes havien de netejar orina cada dia, estava tot b\u00e9\u201d, explica, ir\u00f2nic, en Teo Pardo, activista transfeminista i educador.<\/p>\n

Amb aquesta an\u00e8cdota, que va succeir a una escola en qu\u00e8 Pardo treballava, l’educador posa sobre la taula els reptes que encara queden per davant quan s’enfoca una educaci\u00f3 feminista. L’ha explicada en el marc de la jornada Una ciutat coeducadora i feminista, el pas imprescindible per l’equitat<\/i>,<\/a> que la Diputaci\u00f3 de Barcelona ha celebrat en el marc del dia Internacional per una Educaci\u00f3 No Sexista. \u201cAquesta data ens interpel\u00b7la directament i ens demana transformar la nostra exist\u00e8ncia. L’educaci\u00f3 \u00e9s canvi cultural i \u00e9s des d’on podem treballar per canviar la masculinitat tradicional i feminitzar una mica m\u00e9s la societat\u201d, ha apuntat Alfredo Vega, diputat president de l’\u00c0rea d’Educaci\u00f3, Esports i Joventut de la Diputaci\u00f3, en l’obertura de la jornada. Per la seva banda, Alba Barnusell, diputada delegada de Pol\u00edtiques d’Igualtat, afirma que el m\u00f3n local ha de ser \u201cferm amb els valors feministes perqu\u00e8 necessitem la igualtat afectiva real d’una vegada per totes. I l’educaci\u00f3 formal i no formal \u00e9s imprescindible\u201d.<\/p>\n

Aix\u00ed, han deixat clar que el canvi comen\u00e7a des de la base, des dels municipis i les escoles. I, per aix\u00f2, en aquesta jornada s’ha decidit donar veu a tres experi\u00e8ncies diferents, precedides per un debat entre Merc\u00e8 Otero, veterana formadora i assessora de centres en coeducaci\u00f3 i activista de Ca La Dona<\/a>, i Teo Pardo, educador, formador i activista trans que durant molts anys ha treballat l’educaci\u00f3 sexual. Otero ha parlat de totes les d\u00e8cades que fa que els feminismes lluiten per assolir la igualtat a les aules i del dur llegat que va rebre la seva generaci\u00f3, just sortint del franquisme. Recorda alguns moments clau, com Les Jornades Catalanes de la Dona o les enganxines amb el m\u00edtic lema Les nenes bones van al cel; les dolentes a tot arreu, <\/i>que \u201cens van fer adonar, all\u00e0 pels 80, que encara no f\u00e8iem educaci\u00f3, sin\u00f3 escola mixta\u201d.<\/p>\n

\"\"
Merc\u00e8 Otero, Teo Pardo, ponents a la jornada i Araceli Rodr\u00edguez i Mireia Daniel, de la Diputaci\u00f3 de Barcelona<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

Han hagut de passar molts anys, segons Otero, perqu\u00e8 es pugui parlar de feminismes i coeducaci\u00f3 sense complexes i per a que es lluiti per una veritable igualtat. \u201cNo es tracta nom\u00e9s de posar les dones al final del curr\u00edculum, com si f\u00f3ssim un afegit\u00f3, sin\u00f3 que s’ha de canviar la perspectiva de les aules\u201d, reconeix. Per assolir aquest objectiu encara queda molta feina per fer perqu\u00e8, tot i que la societat avanci en la bona direcci\u00f3, queden moltes viol\u00e8ncies amagades.<\/p>\n

Ho sap b\u00e9 Teo Pardo qui, durant les seves sessions d’educaci\u00f3 sexual a les escoles, veia les grans difer\u00e8ncies entre nois i noies i els \u201cbiaixos als quals les sotmetem a elles. La sexualitat encara es treballa des del risc i la por i aix\u00f2 t\u00e9 un aterratge diferent segons el g\u00e8nere. S\u00f3n elles les qui s’enduen la por a casa\u201d, assegura Pardo. Considera, doncs, que calen estrat\u00e8gies diferenciades per arribar al mateix punt i contrarestar la socialitzaci\u00f3 diferenciada a la qual s’ha exposat els joves.<\/p>\n

\u00c9s per aix\u00f2 que ambd\u00f3s posen l’accent en la necessitat de crear m\u00e9s referents. \u201cPodem reivindicar Marie Curie o Frida Kahlo, per\u00f2 quantes d’aquestes nenes seran mai com Marie Curie? Els referents m\u00e9s importants s\u00f3n els propers, aquells qui entrem a les aules. Per tant, ens hem de treballar a nosaltres i pensar quina actitud volem tenir\u201d, afirma Pardo. Tamb\u00e9 ho reivindica Otero, qui posa l’accent en la necessitat de formar m\u00e9s i millor el professorat. \u201cEns passem la vida parlant de transversalitat del feminisme, per\u00f2 entre uns i altres deixem la casa sense escombrar. Per fer que el feminisme sigui veritablement transversal cal deconstruir-nos i formar-nos\u201d, reivindica.<\/p>\n