{"id":2893,"date":"2021-10-15T05:00:05","date_gmt":"2021-10-15T05:00:05","guid":{"rendered":"https:\/\/diarieducacio.cat\/educaciolocal\/?p=2893"},"modified":"2024-08-08T10:52:38","modified_gmt":"2024-08-08T08:52:38","slug":"fundacio-exit-confianca-per-no-abandonar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarieducacio.cat\/educaciolocal\/2021\/10\/15\/fundacio-exit-confianca-per-no-abandonar\/","title":{"rendered":"Fundaci\u00f3 \u00c8xit, confian\u00e7a per no abandonar"},"content":{"rendered":"

Els elefants s\u00f3n animals imponents i amb una for\u00e7a impressionant. Tanmateix, despr\u00e9s dels espectacles del circ, es mantenen captius, encara que l’\u00fanica cosa que els separi de la llibertat sigui una feble cadena. \u201cPer qu\u00e8 no s’escapen?\u201d, es pregunta el fil\u00f2sof Joge Bucay a la seva faula L’elefant encadenat<\/em>. Perqu\u00e8 ja de ben petits, quan eren incapa\u00e7os de trencar-la, els lligaven a aquesta mateixa cadena. I van assumir que ja mai no podrien desfer-se’n. \u201cJo s\u00f3c aquest elefant. De ben petit em deien que era tonto, que no servia per estudiar i no arribaria a res. Aquesta por i inseguretat se m’han quedat dins. S\u00e9 que tot \u00e9s al meu cap i que puc trencar aquesta cadena, per\u00f2 costa\u201d.<\/p>\n

Qui parla \u00e9s l’\u00c1lvaro, un jove de 18 que va deixar l’ESO abans d’acabar-la. Des de ben petit els adults del seu voltant li van deixar clar que \u201ctenia problemes per aprendre. Em van deixar de banda, com a impossible. Per\u00f2 no \u00e9s veritat que no s\u00e0piga aprendre; \u00e9s nom\u00e9s que no han sabut ensenyar-me\u201d, explica. L’\u00c1lvaro forma part del 19% de joves que abandonen els estudis de manera prematura a Catalunya, segons dades de l’Idescat del 2019. A casa nostra estem per sobre de la mitjana espanyola en aquest aspecte (17,3%) i molt per sobre de l’europea (10,2%).<\/p>\n

Abandonar els estudis, en el cas de l’\u00c1lvaro, no va tenir nom\u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncies acad\u00e8miques i potencialment laborals, sin\u00f3 que el va afectar en molts altres aspectes. \u201cL’\u00fanic que feia era anar a escola. No tenia res m\u00e9s que all\u00f2 i no se’m donava b\u00e9. Imagina’t com \u00e9s la vida d’un jove que desisteix de l’\u00fanica cosa que t\u00e9 a la vida\u201d, es pregunta. Conscient que l’atur juvenil ronda a Catalunya el 34%, l’\u00c1lvaro es va apuntar a un Programa de Formaci\u00f3 i Inserci\u00f3 (PFI). All\u00e0 va ser on va entrar en contacte amb la Fundaci\u00f3 \u00c8xit<\/a>. Aquesta fundaci\u00f3 va n\u00e9ixer l’any 2000 amb la voluntat de lluitar contra l’abandonament escolar prematur tot vinculant-se al m\u00f3n empresarial. A trav\u00e9s de la implicaci\u00f3 d’empreses, es pret\u00e9n obrir una porta al mercat laboral als joves que no veuen clar el seu futur ni tenen motivaci\u00f3 per continuar estudiant.<\/p>\n

\u201cAquesta tasca, a dia d’avui, \u00e9s encara m\u00e9s necess\u00e0ria. Abans de la pand\u00e8mia, hi havia molts joves que podien trobar una sortida laboral relativament f\u00e0cil al sector serveis, en qu\u00e8 sovint es contractava persones sense formaci\u00f3, per\u00f2 amb la crisi actual aquests sectors estan de capa caiguda i molt jovent no veu sortida\u201d, explica Nacho Sequeria, director de la Fundaci\u00f3 \u00c8xit. Per evitar que aquests joves quedin al llim, la fundaci\u00f3 t\u00e9 diversos projectes que treballen atacant les que Sequeira anomena \u201ctres fases cr\u00edtiques\u201d.<\/p>\n

Aquestes s\u00f3n el primer any de formaci\u00f3 professional, ja que segons alguns estudis el 51% d’alumnes de grau mitj\u00e0 abandonen durant el primer curs. Tamb\u00e9 destaquen els nois i noies que han estat expulsats del sistema educatiu. I, per \u00faltim, la fundaci\u00f3 treballa amb jovent d’entre 16 i 19 anys que no ha assolit l’ESO, per\u00f2 que encara \u00e9s a temps de reprendre els estudis. Entre aquests darrers es troba l’\u00c1lvaro, que va participar del Projecte Coach de la Fundaci\u00f3 \u00c8xit.<\/p>\n

\"\"
La combinaci\u00f3 entre aprenentatge a l’aula i a l’empresa millora la motivaci\u00f3 dels alumnes | Jorge Macri<\/figcaption><\/figure>\n

Una mirada al m\u00f3n laboral des de dins<\/h3>\n

Aquest projecte, que va n\u00e9ixer el 2008 i ha arribat a 4.000 joves, treballa amb nois i noies que estudien un PFI, per\u00f2 \u201cno es tracta pas de trobar-los feina, sin\u00f3 de motivar-los perqu\u00e8 tornin a estudiar i gradu\u00efn en ESO\u201d, explica Sequeira. Aix\u00f2 ho fan emparellant els estudiants amb un professional que li far\u00e0 de coach<\/em> durant dos mesos. \u201cJo estava molt frustrat i quan alg\u00fa em va comen\u00e7ar a donar \u00e0nims i em va ensenyar la llum al final del t\u00fanel vaig tenir una sensaci\u00f3 indescriptible. Que et donin \u00e0nims i confi\u00efn en tu, no t\u00e9 preu\u201d, explica el jove.<\/p>\n

La seva coach<\/em> va ser l’Esther Barqueros, treballadora d’una empresa del sector qu\u00edmic. \u201cL’\u00c1lvaro, suposadament, tenia dificultats, per\u00f2 jo no veia quin era el problema, perqu\u00e8 tenia moltes ganes de sortir-se’n\u201d, explica Barqueros. Les sessions s\u00f3n d’acompanyament l\u00fadic, en qu\u00e8 xerren i es plantegen reptes de futur. \u201cVam arribar a dibuixar un mapa d’objectius i com assolir-los. El vam signar com a comprom\u00eds\u201d, diu. Una de les parts importants d’aquest acompanyament \u00e9s visitar l’empresa en qu\u00e8 treballa el coach, per veure com \u00e9s realment el m\u00f3n laboral i les persones que hi treballen. \u201cAix\u00f2 genera un win-win<\/em>, perqu\u00e8 els joves veuen qu\u00e8 han d’esperar i, per altra banda, combatem la visi\u00f3 estereotipada que hi ha a les empreses sobre els nois i noies que abandonen els estudis\u201d, explica Sequeria.<\/p>\n

Per\u00f2, a m\u00e9s de treballar amb els joves perqu\u00e8 tornin a estudiar, la Fundaci\u00f3 \u00c8xit tamb\u00e9 t\u00e9 projectes preventius per intentar evitar que els joves acabin expulsats pel sistema. \u201cEstem posant tiretes quan tenim una hemorr\u00e0gia\u201d, alerta Sequeira. Les altes xifres d’abandonament a la formaci\u00f3 professional responen, segons el director de la fundaci\u00f3, a una \u201cmala orientaci\u00f3: els joves s’apunten a cursos i no saben ben b\u00e9 de qu\u00e8 s\u00f3n. A aix\u00f2 s’hi suma que, amb la manca de places, molts entren a segones o terceres opcions\u201d, apunta Sequeira, qui ho engloba tot en un terme: desmotivaci\u00f3.<\/p>\n

Per aix\u00f2, veure m\u00e9s clar un futur laboral que, ja de per s\u00ed es mostra incert, \u00e9s clau per mantenir els joves a les aules. Amb aquesta finalitat, la Fundaci\u00f3 \u00c8xit compta amb diversos projectes que impulsen la formaci\u00f3 que alterna l’escola i la pres\u00e8ncia a empreses volunt\u00e0ries, amb la idea que els joves aprenguin amb la pr\u00e0ctica. \u201cHi ha nois i noies que no es veuen realitzats davant un llibre. En canvi, si els demostrem qu\u00e8 podran fer un cop es gradu\u00efn, el seu comprom\u00eds augmenta\u201d, explica Sequeira. Fer un tastet del m\u00f3n laboral \u00e9s clau i, per aix\u00f2, des de la Fundaci\u00f3 \u00c8xit, aplaudeixen el model de l’FP Dual, que contempla pr\u00e0ctiques remunerades a partir de segon curs, per\u00f2 creuen que arriba tard.<\/p>\n