![\"\"](\"https:\/\/nostalgic-ishizaka.82-223-1-47.plesk.page\/educaciolocal\/wp-content\/uploads\/sites\/18\/2022\/06\/FUQKgNZWIAITdH4-scaled-1.jpg\")
<\/h3>\nUna formaci\u00f3 a mida<\/b><\/h3>\n
Sanz va posar de relleu un dels altres punts claus de la llei, que estableix la necessitat de generar itineraris adaptats i flexibles, que comptin amb la cooperaci\u00f3 del sector empresarial. \u201cJo no s\u00e9 qu\u00e8 necessita el sector qu\u00edmic, per\u00f2 el sector qu\u00edmic s\u00ed que ho sap\u201d, va resumir. Per\u00f2 l’adaptaci\u00f3 dels itineraris formatius no aplica nom\u00e9s a la part contractant, sin\u00f3 tamb\u00e9 a l’alumnat. I \u00e9s que, segons Sanz, \u201cno \u00e9s la persona la que s’ha d’adaptar al sistema educatiu, sin\u00f3 el sistema a la persona\u201d.<\/p>\n
Amb aix\u00f2, la secret\u00e0ria general d’FP feia refer\u00e8ncia als itineraris formatius pensats per dur-se a terme al llarg de la vida, per tal que qualsevol persona pugui accedir a la formaci\u00f3 professional quan ho consideri, fent-la compatible amb una altra feina o uns altres estudis. A m\u00e9s, un dels objectius de la llei \u00e9s, tamb\u00e9, garantir l’actualitzaci\u00f3 formativa dels professionals ja titulats, per tal que puguin adaptar-se a l’evoluci\u00f3 del sector en el qual estan empleats.<\/p>\n
\u201cHi ha evolucions t\u00e8cniques en tots els \u00e0mbits que \u00e9s important con\u00e8ixer i aplicar per continuar sent un treballador que aporti valor afegit. Per\u00f2 no t\u00e9 sentit que, per assolir aquests coneixements, un torner torni a fer tota la formaci\u00f3\u201d, va assegurar Sanz. Aix\u00ed, garantir la formaci\u00f3 continuada dels treballadors \u00e9s un objectiu essencial que, per a ser assolit, requereix d’un \u201ccanvi de marc mental que comenci a contemplar els treballadors com a persones i no com un simple b\u00e9 de mercat\u201d, va alertar Ricard Bellera, secretari de Treball i Economia de CCOO.<\/p>\n
En aquest sentit, Josep Monr\u00e0s, diputat president de l’\u00e0rea d’Educaci\u00f3 de la Diputaci\u00f3, va destacar que la llei genera un \u201cgran consens\u201d entre tots els agents implicats en la formaci\u00f3 professional. Aquesta afirmaci\u00f3 va ser confirmada per Manuel Rosillo, president de la Comissi\u00f3 de Formaci\u00f3 de Foment del Treball, que va assegurar que el sector empresarial est\u00e0 plenament comprom\u00e8s amb l’impuls de l’FP i que aquesta nova llei \u201cgenera confian\u00e7a en el futur\u201d. En la mateixa l\u00ednia s’expressava S\u00edlvia Mir\u00f3, directora de l’\u00c0rea de Treball de PIMEC, que confia en les oportunitats d’aquesta nova etapa i que va instar les administracions a garantir el n\u00famero de formadors i places \u201cper no morir d’\u00e8xit\u201d.<\/p>\n
La import\u00e0ncia del m\u00f3n local<\/b><\/h3>\n
Si els qui millor coneixen les necessitats del m\u00f3n empresarial s\u00f3n les mateixes empreses, l’administraci\u00f3 que millor coneix la casu\u00edstica i les necessitats del jovent i l’alumnat \u00e9s el m\u00f3n local. \u201cGran part de la innovaci\u00f3 educativa del pa\u00eds ve dels municipis, no de cap altra administraci\u00f3. Comptar amb els ajuntaments ens garanteix noves oportunitats per als joves i per al sector econ\u00f2mic\u201d, va assegurar Monr\u00e0s. Sobre aix\u00f2 tamb\u00e9 es va mostrar d’acord Clara Sanz, la qual va assegurar que la figura de les Ciutats Educadores suposaven un \u201cgran salt qualitatiu\u201d en la formaci\u00f3, que ha estat capa\u00e7 d’unificar el sistema educatiu i la formaci\u00f3 de treballadors.<\/p>\n
La comuni\u00f3 entre aquests dos sectors, imprescindibles per a la salut de l’economia i la societat, tamb\u00e9 va ser posada de relleu per Fabian Mohedano, president executiu de l’Ag\u00e8ncia FPCat. Va destacar que la cooperaci\u00f3 entre els diferents agents educatius i les diverses administracions permet tenir “un sistema que s’entengui, amb una ordenaci\u00f3 molt clara i amb un rol molt clar de les empreses, dels governs i dels ajuntaments”, els quals, segons va apuntar, s\u00f3n una figura clau.<\/p>\n
Precisament per donar valor a aquestes figures municipals, la jornada Formaci\u00f3 professional i noves oportunitats educatives a les ciutats educadores <\/i>va comptar amb la participaci\u00f3 del m\u00f3n local, representat per Alba Barnusell, alcaldessa de Granollers; David Bote, alcalde de Matar\u00f3; Marc Castells, alcalde d’Igualada; Marta Farr\u00e9s, alcaldessa de Sabadell; Eloi Hern\u00e1ndez, president del Consell Comarcal del Bages, i Ferran Teixid\u00f3, president de la Mancomunitat Intermunicipal Volunt\u00e0ria La Plana, els quals van explicar les noves oportunitats formatives a les ciutats educadores.<\/p>\n
La lloan\u00e7a de la tasca dels municipis va marcar el final de la trobada, que va ser clausurada per Javier Silva, diputat de Joventut de l’\u00c0rea d’Educaci\u00f3, Esports i Joventut amb un discurs en qu\u00e8 va destacar la \u201cllarga experi\u00e8ncia dels governs locals donant suport a la formaci\u00f3 i inserci\u00f3 laboral dels joves i adults m\u00e9s vulnerables dels nostres municipis\u201d. Aix\u00ed, va destacar la import\u00e0ncia de la figura de les ciutats educadores com a eina per capacitar la ciutadania i va considerar que la cooperaci\u00f3 de tots els agents i actors est\u00e0 \u201carticulant pol\u00edtiques p\u00fabliques de noves oportunitats\u201d que poden esdevenir una \u201cresposta estructural davant reptes tamb\u00e9 estructurals\u201d.<\/p>\n
\n