{"id":3333,"date":"2022-06-22T22:12:30","date_gmt":"2022-06-22T22:12:30","guid":{"rendered":"https:\/\/diarieducacio.cat\/educaciolocal\/?p=3333"},"modified":"2024-08-08T10:52:42","modified_gmt":"2024-08-08T08:52:42","slug":"envers-una-agenda-local-de-lfp-un-repte-dificil-una-finestra-doportunitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarieducacio.cat\/educaciolocal\/2022\/06\/22\/envers-una-agenda-local-de-lfp-un-repte-dificil-una-finestra-doportunitat\/","title":{"rendered":"Envers una agenda local de l’FP: un repte dif\u00edcil, una finestra d\u2019oportunitat"},"content":{"rendered":"

L\u2019estudi<\/a>, que vam elaborar des de l’lEMRB<\/a> a partir d\u2019una an\u00e0lisi de l\u2019alumnat de postobligat\u00f2ria de Barcelona durant tres cursos (13.000 alumnes, cursos 2016 a 2018), posava de relleu com l\u2019augment de matr\u00edcula de l’FP no ha canviat substancialment la seva situaci\u00f3 de desprestigi social i educatiu<\/strong>.<\/p>\n

En aquest sentit, l\u2019an\u00e0lisi (a partir de dades del Registre d\u2019Alumnat de Catalunya, cedides pel Consorci d\u2019Educaci\u00f3 de Barcelona) va identificar com l\u2019itinerari acad\u00e8mic, de Batxillerat, presentava traject\u00f2ries amb majors avantatges comparatius: el 70% de l\u2019alumnat d\u2019aquest itinerari provenia d\u2019instituts privats, i el 82% de grups de baixa complexitat; tamb\u00e9 es tractava d\u2019alumnat amb molt poca repetici\u00f3 (taxa d\u2019idone\u00eftat del 95%), noies (54%), aut\u00f2ctones (92%), sense necessitats educatives especials (92% no les tenien) i amb una renda per c\u00e0pita del barri on viuen relativament alta (124, essent la mitjana de Barcelona 100).<\/p>\n

En comparaci\u00f3 l\u2019itinerari professional mostrava traject\u00f2ries m\u00e9s err\u00e0tiques i perif\u00e8riques acad\u00e8micament: l\u2019alumnat d\u2019aquest itinerari provenia d\u2019instituts p\u00fablics (47%), grups d\u2019alta complexitat social (39%), major repetici\u00f3 (taxa d\u2019idone\u00eftat de nom\u00e9s el 67%); i es tractava de nois (64%), sovint estrangers (15%) i\/o diagnosticat amb necessitats educatives especials (24%), i amb una renda comparativament baixa (96, per sota la mitjana de Barcelona).<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, l\u2019evoluci\u00f3 de l’FP durant l\u2019\u00faltima d\u00e8cada ofereix una valoraci\u00f3 ambivalent. D\u2019una banda, des de 2008 l’FP s\u2019ha convertit en una oportunitat educativa en un per\u00edode de crisi econ\u00f2mica, i ha augmentat exponencialment la seva matr\u00edcula. Per\u00f2, d\u2019altra banda, tot i cr\u00e9ixer espectacularment, el manteniment de les difer\u00e8ncies socials i educatives entre Batxillerat i FP ha contribu\u00eft a consolidar l\u2019estratificaci\u00f3 i desigualtat entre vies acad\u00e8miques i professionals.<\/p>\n

Aquests resultats assenyalen que, encara avui, l\u2019origen social \u00e9s un factor clau a l\u2019hora de triar una via acad\u00e8mica o una de professional, la qual cosa apunta a din\u00e0miques de reproducci\u00f3 social, limitada igualtat d\u2019oportunitats educatives, i al redu\u00eft grau d\u2019equitat social del nostre sistema educatiu<\/strong>.<\/p>\n

Cal evitar els discursos triomfalistes sobre l’FP i alhora cal augmentar el seu prestigi socioeducatiu; el m\u00f3n local \u00e9s un espai privilegiat per a entomar aquest repte<\/p><\/blockquote>\n

\u00c9s imprescindible, doncs, evitar els discursos excessivament triomfalistes sobre l’FP i, alhora, augmentar el seu prestigi socioeducatiu. Justament, el m\u00f3n local, \u00e9s un espai privilegiat<\/strong> per a entomar aquest repte<\/strong>, en concret, a trav\u00e9s de les accions seg\u00fcents:<\/p>\n