\u201cDel que parlem \u00e9s del repte de garantir els drets culturals de la ciutadania\u201d. Aquesta \u00e9s una de les conclusions que s’han destil\u00b7lat de la trobada ‘Les escoles municipals de m\u00fasica i arts (EMMA): on som i cap a on anem?’, celebrada divendres passat i organitzada per la Diputaci\u00f3 de Barcelona. Es tracta d’una sessi\u00f3 d’avaluaci\u00f3 sobre l’estat d’aquests m\u00e9s de 100 centres que donen cabuda a m\u00e9s de 32.000 alumnes.<\/p>\n
En aquest espai s’han presentat els resultats del quart panel sobre aquestes escoles, basat en una enquesta que han respost 78 de les 102 escoles municipals sobre el curs 2020-2021. Els objectius han estat analitzar les caracter\u00edstiques de l’alumnat, del personal docent, la innovaci\u00f3 que es duia a terme o les capacitats d’acc\u00e9s.<\/p>\n
La trobada ha comen\u00e7at amb una radiografia general de les dades extretes, en qu\u00e8 han destacat dos reptes principals: la precaritzaci\u00f3 del professorat i la dificultat per arribar a certs col\u00b7lectius. En vista d’aix\u00f2, des de la Diputaci\u00f3 s’ha encarregat a quatre experts que redactessin un article sobre diverses q\u00fcestions importants pel desenvolupament de les EMMA, sobre els quals s’ha dut a terme un debat.<\/p>\n
Ruben Bes, cap del Departament d’Educaci\u00f3 i Mediaci\u00f3 Art\u00edstica de l\u2019ESMUC s’ha encarregat d’analitzar la situaci\u00f3 laboral dels docents de les EMMA. Arran de les dades extretes del panel, Bes ha pogut constatar el \u201cdrama\u201d de la situaci\u00f3 laboral de molts professors. I \u00e9s que un 77% d’ells tenen dedicaci\u00f3 parcial. \u00c9s a dir; necessiten estar pluriempleats, \u201camb fins i tot tres feines\u201d per arribar a finals de mes.<\/p>\n
A m\u00e9s, destaca el fet que el 57% de docents t\u00e9 contractes de menys de la meitat de jornada. \u201cAix\u00f2 suposa menys disponibilitat, menys afiliaci\u00f3 pel projecte i una alta c\u00e0rrega cognitiva\u201d, assegura Bes, que apunta que no nom\u00e9s s’han de tenir en compte les hores lectives. De fet, els docents preguntats expliquen que el 47% de la seva jornada la passen fora de l’aula, ja sigui reunint-se o organitzant les classes. \u201cAquesta c\u00e0rrega, que \u00e9s molt gran, es multiplica quan s’imparteix a diversos centres. Aquest sistema ens duu a ser poc eficients\u201d, sentencia Bes.<\/p>\n
\u201cEncara que treballis a un centre amb bones condicions laborals, si est\u00e0s a jornada parcial, est\u00e0s precaritzat\u201d, ha esclarit el docent, que ha volgut incidir que no hi ha una difer\u00e8ncia clara entre la situaci\u00f3 laboral dels qui treballen en centres de gesti\u00f3 directa i la dels qui ho fan en centres de gesti\u00f3 indirecta. El que s\u00ed afecta \u00e9s en la difer\u00e8ncia de sous que hi pot haver en diferents escoles de la demarcaci\u00f3, on la forquilla salarial va dels 22.000 euros als 53.000. \u201cAix\u00f2 seria inimaginable en un centre d’educaci\u00f3 general\u201d, s’ha lamentat Bes.<\/p>\n
Les dades extretes de l’enquesta permeten fer un dibuix de l’estat de les EMMA que canvia substancialment si s’enfoca a un poble o a una ciutat. \u201cAls pobles, l’impacte que tenen les escoles de m\u00fasica \u00e9s molt m\u00e9s gran, arribant al 5% de poblaci\u00f3 que hi assisteix. Una dada impensable en una ciutat\u201d, apunta Dani Medina, director de l\u2019Escola Municipal de M\u00fasica de Torell\u00f3.<\/p>\n
El problema, segons Medina, \u00e9s que la viabilitat d’aquestes escoles \u00e9s tamb\u00e9 m\u00e9s vol\u00e0til. Tot i comptar amb menys diners que una escola urbana, posar-les en funcionament suposa fer servir un tant per cent del pressupost municipal que pot arribar al 5%, cosa que duu a \u201cnegociacions dures i peri\u00f2diques amb els ajuntaments\u201d.<\/p>\n
Ja sigui perqu\u00e8 hi ha una menor oferta o perqu\u00e8 hi ha m\u00e9s proximitat amb l’alumnat, la implantaci\u00f3 d’aquests projectes al territori no urb\u00e0 \u00e9s m\u00e9s gran. Ara b\u00e9, segons Medina, aquest \u00e8xit podria ser encara m\u00e9s gran \u201csi ens enfoqu\u00e9ssim millor\u201d.<\/p>\n
El director apunta a la pir\u00e0mide demogr\u00e0fica actual, que mostra com la poblaci\u00f3 de la tercera edat cada dia creix m\u00e9s i, en el cas dels pobles, en molts casos els majors de 65 anys s\u00f3n majoria. Tot i aix\u00f2, no es fa formaci\u00f3 especialitzada per a aquest segment. \u201cPer qu\u00e8 seguim anant sempre als mateixos?\u201d, es q\u00fcestiona Medina, que destaca que el perfil d’alumnat m\u00e9s freq\u00fcent \u00e9s de 5 a 8 anys.<\/p>\n
\u201cPer qu\u00e8 no anem a buscar la gent gran, que \u00e9s la que est\u00e0 m\u00e9s sola? O la gent migrant, que \u00e9s la que d\u00f3na vida cultural als pobles? Necessitem ser m\u00e9s inclusius\u201d, assegura Medina, qui lamenta que nom\u00e9s 3 escoles de les 102 existents tinguin m\u00e9s d’un 6% d’alumnat de m\u00e9s de 65 anys.<\/p>\n
\u201cPer qu\u00e8 hem de fer una oferta per a tothom?\u201d, s’ha preguntat Carles Geli, musicoterapeuta i professor de l’Escola Municipal de M\u00fasica Blai Net de Sant Boi de Llobregat. La resposta l’ha donada ell mateix: \u201cL’art \u00e9s una manera de dur benestar a les persones. I les escoles som un servei p\u00fablic que ha de treballar per fer una societat millor\u201d.<\/p>\n
Aquest argument, segons Geli, \u00e9s suficient per justificar que l’equitat a l’hora d’accedir a l’ensenyan\u00e7a musical i art\u00edstica ha de ser total. Tot i aix\u00f2, la xifra de poblaci\u00f3 que ha rebut educaci\u00f3 art\u00edstica \u00e9s molt baixa. \u201cHem de q\u00fcestionar la idea de l’elit musical\u201d, apunta Geli. I aix\u00f2 vol dir diversificar l’oferta. \u201cL’assist\u00e8ncia cau a la franja dels 16-24 anys. Per qu\u00e8 just quan els nanos comencen a decidir qu\u00e8 fan?\u201d, es pregunta.<\/p>\n
Segons Geli, caldria disposar d’una oferta m\u00e9s flexible i escoltar l’alumnat per saber qu\u00e8 vol. Aix\u00f2, sumat al fet de potenciar unes garanties d’acc\u00e9s que no deixin ning\u00fa fora. \u201cSom a una societat plena de desigualtats. Com a centres educatius, hem d’estar oberts a la difer\u00e8ncia\u201d, assegura el musicoterapeuta.<\/p>\n
El que abans es coneixien com a escoles municipals de m\u00fasica, despr\u00e9s van passar a ser escoles de m\u00fasica i dansa. Avui se les coneix com a escoles municipals de m\u00fasica i arts. D’aquesta manera, encara que la m\u00fasica continua tenint un paper preponderant, es reconeix la import\u00e0ncia de la resta de disciplines art\u00edstiques. Aix\u00f2, per\u00f2, cal que vagi m\u00e9s enll\u00e0 del nom.<\/p>\n
Segons dades extretes del panel, nom\u00e9s el 28% d’escoles responen que tenen un projecte de centre multidisciplinar. Per\u00f2 Jordi Umbert, director de l\u2019Escola d\u2019Arts en Viu del Prat de Llobregat -que les coneix b\u00e9 totes- estima que, \u201centenent correctament qu\u00e8 vol dir interdisciplinarietat\u201d, el percentatge baixa fins al 22%.<\/p>\n
\u201cNo es tracta de fer activitats puntuals com un musical a final de curs o que s’ensenyin diverses disciplines, han d’interactuar\u201d, especifica Umbert. I una altra dada a destacar: encara que imparteixin diverses modalitats art\u00edstiques, vora un 30% d’aquestes continuen sent nom\u00e9s ‘escoles municipals de m\u00fasica’.<\/p>\n
\u201cSi volem arribar a m\u00e9s gent, hem de comen\u00e7ar a trencar la barrera de les disciplines, la barrera de les edats i la barrera dels estils. Anem a les escoles, a les resid\u00e8ncies a buscar alumnes. Obrim-nos a altres possibilitats\u201d, ha etzibat Umbert. \u201cTot plegat passa per garantir els drets culturals de la poblaci\u00f3\u201d, ha afegit el docent, que assegura que les escoles d’arts poden arribar a doblar la implantaci\u00f3 que tenen al territori les escoles de m\u00fasica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u201cDel que parlem \u00e9s del repte de garantir els drets culturals de la ciutadania\u201d. Aquesta \u00e9s una de les conclusions que s’han destil\u00b7lat de la trobada ‘Les escoles municipals de m\u00fasica i arts (EMMA): on som i cap a on anem?’, celebrada divendres passat i organitzada per la Diputaci\u00f3 de Barcelona. Es tracta d’una sessi\u00f3<\/p>\n","protected":false},"author":44,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[187,450],"tags":[176],"tipo":[394],"class_list":{"0":"post-3845","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-abandonament-escolar-prematur","7":"category-reportatge","8":"tag-escoles-municipals-de-musica-i-arts","9":"tipo-reportatge"},"yoast_head":"\n