Els prop\u00f2sits de l\u2019educaci\u00f3 en el m\u00f3n actual estan marcats per les oportunitats i reptes de la societat contempor\u00e0nia. Les exig\u00e8ncies que marquen factors com la tecnologia defineixen qu\u00e8 significa aprendre avui en dia. Gregorio Luri reflexiona com l\u2019escola ha de fer un esfor\u00e7 de clarificaci\u00f3 i reflexi\u00f3, i reivindica la necessitat de serenitat i de valorar el coneixement en el proc\u00e9s educatiu.<\/p>\n
Els reptes i desafiaments als quals s’enfronta l\u2019educaci\u00f3 en els pr\u00f2xims anys s\u00f3n enormes, a causa de les exig\u00e8ncies del m\u00f3n contemporani, regit per la competitivitat i la velocitat.<\/strong><\/p>\n L’educaci\u00f3 actual s’enfronta a un repte extraordinari, perqu\u00e8 hi ha una desorientaci\u00f3 enorme. D’una banda, es diu que cal educar els estudiants en no se sap quines compet\u00e8ncies del futur, quan el futur sempre \u00e9s incert i complex i ens dona sorpreses. D’altra banda, jo crec que la millor manera d’educar per a poder afrontar aquest futur complex \u00e9s tornant a l’essencial, als continguts b\u00e0sics de l’educaci\u00f3. Refor\u00e7ar les lleng\u00fces, les matem\u00e0tiques i els continguts b\u00e0sics en l’educaci\u00f3, perqu\u00e8 despr\u00e9s sobre ells es pugui construir el que es vulgui.<\/p>\n S’ha estat comen\u00e7ant la casa per la teulada?<\/strong><\/p>\n A l’escola actual hi ha una esp\u00e8cie de tend\u00e8ncia de c\u00f3rrer darrere del vent del futur, per\u00f2 no s’adonen que fent aix\u00f2 es perd l’oportunitat de construir b\u00e9 el present, amb uns fonaments forts. Fa falta una base s\u00f2lida, amb comprensi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i matem\u00e0tica, si no, no es pot construir despr\u00e9s. Per aix\u00f2 crec que l’escola ha de fer un gran esfor\u00e7 reflexiu, fer una reflexi\u00f3 sobre les seves metodologies, les conseq\u00fc\u00e8ncies que tenen, que estan directament relacionades amb el seu tipus d’alumnat, el seu entorn, quina did\u00e0ctica apliquen\u2026<\/p>\n Quin \u00e9s el prop\u00f2sit de l’educaci\u00f3 en el m\u00f3n actual? L’escola actualment enfronta el desafiament d’atendre demandes socials heterog\u00e8nies i contradict\u00f2ries, per\u00f2 l’escola no pot amb tot<\/p><\/blockquote>\n S’ha pensat que l’escola ha de poder amb tot, i aix\u00f2 \u00e9s impossible?<\/strong><\/p>\n \u00c9s impossible, principalment, perqu\u00e8 se li exigeix molt, cosa que \u00e9s bona perqu\u00e8 significa que la valorem, per\u00f2 el problema \u00e9s que se li exigeixen coses contradict\u00f2ries. Es busca formar ciutadans del m\u00f3n, per\u00f2 tamb\u00e9 arrelats en la seva comunitat i la seva cultura, en el local, i \u00e9s dif\u00edcil trobar un equilibri entre el local i el global. Es valora la viv\u00e8ncia d’una emotivitat viva, a flor de pell, i al mateix temps se li demana a l’alumne responsabilitat, autocontrol i autonomia. \u00c9s una demanda d’elements contradictoris entre si, i \u00e9s el que fa que els professors se sentin perplexos.<\/p>\n Les noves metodologies a l’educaci\u00f3 estan donant els fruits esperats? Quins sabers i coneixements podem esperar de l\u2019educaci\u00f3 avui dia? <\/strong><\/p>\n Aix\u00f2 de noves metodologies jo ho posaria entre cometes, ja que no he vist cap que no es practiqu\u00e9s ja en els anys 20 del segle passat, a les escoles progressistes. Per tant, crec que cal baixar una mica els fums respecte a la capacitat d’innovar en l’educaci\u00f3. La cultura de l’esfor\u00e7 est\u00e0 cada vegada m\u00e9s dilu\u00efda?<\/strong><\/p>\n L’\u00e8tica de l’esfor\u00e7 i del treball s’est\u00e0 perdent en moltes escoles. Als estudiants cal dir-los que l’esfor\u00e7ar-se no garanteix l’\u00e8xit, per\u00f2 s\u00ed que garanteix la teva millora. Si t’esforces amb criteri i amb l’ajuda d’un mestre que t’orienta en el teu esfor\u00e7, millorar\u00e0s. Per\u00f2 els estudiants, si no veuen conseq\u00fc\u00e8ncies al seu esfor\u00e7, no veuen la utilitat de l’escola.<\/p>\n \u00c9s important donar reptes als estudiants perqu\u00e8 progressin. I aquesta falta d’inter\u00e8s est\u00e0 afectant els principis d’igualtat i d’equitat en l’educaci\u00f3<\/strong>.<\/p>\n El professor ha de marcar el cam\u00ed i exigir rigor i exig\u00e8ncia en l’educaci\u00f3. No hi ha res m\u00e9s humiliant que rebre un elogi que no has merescut, i aix\u00f2 ho saben els nens i ho sabem els adults. I a m\u00e9s, si pel cam\u00ed es perd l’exig\u00e8ncia, els que surten m\u00e9s perjudicats s\u00f3n els nens pobres, que haurien de trobar a l\u2019escola l\u2019ambient de repte i de treball que no tenen a casa seva.<\/p>\n L’escola est\u00e0 fent un \u00fas totalment fr\u00edvol de grans paraules com equitat, o autonomia, o pensament cr\u00edtic. Se’ns omple la boca amb elles sense pensar realment qu\u00e8 volen dir i com es mesuren. Les escoles s’avaluen per la seva altura d’intencions, o pels seus resultats? S’usen aquestes paraules sense pensar en el seu significat real. Estem constantment parlant d’equitat, per\u00f2 la veritat \u00e9s que si mirem les dades de tots els estudis internacionals, no nom\u00e9s els de PISA, veiem que les desigualtats socials no estan desapareixent. Parlem d’equitat, per\u00f2 resulta que les difer\u00e8ncies entre els alumnes dels dos nivells superiors de PISA i els dos nivells inferiors s’estan incrementant.<\/p>\n En els \u00faltims anys est\u00e0 creixent la sensaci\u00f3 en les fam\u00edlies que amb l’escola ja no \u00e9s suficient per tal d\u2019afrontar els reptes actuals, i busquen complementar l’educaci\u00f3 dels seus fills. \u00c9s el que en diuen educaci\u00f3 a l’ombra. Hi ha un gran creixement de classes particulars i acad\u00e8mies, i les fam\u00edlies pobres i riques ho experimenten de manera diferent. Aix\u00f2 afecta els principis d’equitat i igualtat d’oportunitats, ja que entre les fam\u00edlies riques \u00e9s m\u00e9s com\u00fa que s’utilitzi per a ampliar coneixements i en les pobres per a fer refor\u00e7. Cal garantir una educaci\u00f3 de qualitat per a tots.<\/p>\n Sobre la necessitat del repte i de l\u2019esfor\u00e7, destaca el t\u00edtol d\u2019un dels seus llibres: \u201cLa escuela no es un parque de atracciones\u201d. <\/strong><\/p>\n Ha generat una s\u00e8rie de cr\u00edtiques, com si jo defens\u00e9s que a l’escola s\u2019ha de patir. El que defenso \u00e9s que anar a escola \u00e9s una altra cosa. A un parc d’atraccions hi vas perqu\u00e8 t\u2019ho vols passar b\u00e9, i quan tornes a casa dius: \u201cQu\u00e8 b\u00e9 que m’ho he passat!\u201d. A una escola hi vas per passar-ho tan b\u00e9 com sigui possible, i quan tornes a casa dius: \u201cAvui he apr\u00e8s aix\u00f2\u201d. I la paraula \u201caix\u00f2\u201d \u00e9s l’ess\u00e8ncia de l’escola. Aprendre una cosa nova, l’enriquiment ling\u00fc\u00edstic, el saber nomenar la realitat, el comprendre el fet social. Anem a escola a enriquir-nos, a formar-nos com a persona, a posar paraules al m\u00f3n. Una experi\u00e8ncia no mereix el nom d’educativa si no ha suposat un enriquiment del llenguatge del nen, perqu\u00e8 anem a escola a viure una experi\u00e8ncia d’ordre, rigor i qualitat. I no estan disponibles a la primera, sin\u00f3 despr\u00e9s d’un gran esfor\u00e7.<\/p>\n No importa tant el que es fa sin\u00f3 la intencionalitat. Pots aprendre’t la can\u00e7\u00f3 de l’estiu despr\u00e9s de sentir-la dues vegades, per\u00f2 no pots valorar a Xostak\u00f3vitx amb nom\u00e9s escoltar 4 minuts de la seva m\u00fasica. Necessites un exercici de compenetraci\u00f3 m\u00fatua, que et permet descobrir-lo. De la mateixa manera, els fragments d\u2019obres liter\u00e0ries poden servir si hi ha intencionalitat i no nom\u00e9s una interpretaci\u00f3 fragmentada de la realitat. Quin repte suposar\u00e0 a l’escola l’increment de la tecnologia i factors com la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, que ja est\u00e0 canviant tantes coses en el nostre m\u00f3n? La relaci\u00f3 cara a cara entre mestre i alumne \u00e9s fonamental, per\u00f2 sempre ha necessitat complements, des de les tauletes d’argila de Mesopot\u00e0mia. Per tant, la tecnologia \u00e9s un complement necessari per a atendre diversos alumnes. No soc contrari a la tecnologia. Tot el que ens ofereix Internet, el m\u00f2bil, tenir contacte a nivell mundial, \u00e9s un factor totalment positiu.<\/p>\n Per\u00f2 cal usar-ho b\u00e9.<\/strong><\/p>\n La tecnologia \u00e9s un mitj\u00e0 molt potent, i com m\u00e9s potent \u00e9s una tecnologia, m\u00e9s es pot utilitzar per a fer el b\u00e9 o per a fer el mal. Jo qualifico a la tecnologia com a pr\u00f2tesis antropol\u00f2giques, que amplifiquen el que ja ets. Si ets un terrorista, t’ajudar\u00e0 a trobar com fabricar una bomba. Si t’agrada la poesia sueca, et connectar\u00e0 amb escriptors i obres molt dif\u00edcils de trobar. Si t’interessa la pornografia, te’n facilitar\u00e0 l\u2019acc\u00e9s. La tecnologia amplifica els teus propis interessos. Per aix\u00f2, m\u00e9s important que criticar la tecnologia \u00e9s l’educaci\u00f3 de fons, dels interessos de la persona.<\/p>\n La tecnologia amplifica el que ja ets. Per\u00f2, com sabem el que ja ets? Doncs formant-te a tu mateix com a persona. A mi m’\u00e9s igual que la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial m’ofereixi mil versions del Quixot. Per a mi, el Quixot nom\u00e9s existeix en la mesura en qu\u00e8 jo m’ho estic llegint. \u00c9s la meva experi\u00e8ncia de llegir el Quixot la que em forma a mi.<\/p>\n La tecnologia \u00e9s una pr\u00f2tesi antropol\u00f2gica que amplifica el que ja ets<\/p><\/blockquote>\n A la Internet pots trobar tot, menys el m\u00e9s important.<\/strong><\/p>\n Quan es diu que ja no \u00e9s necessari saber, que tenim tot a Internet, \u00e9s un problema greu. A la Internet ho tens tot. La veritat, la falsedat, la inj\u00faria, la mentida, els insults. Ho trobes tot, menys el criteri per a triar el que \u00e9s pertinent, i d’aix\u00f2 dep\u00e8n el tipus de persona que tu ets. Mai ha estat m\u00e9s important el criteri que ara. Quanta m\u00e9s tecnologia hi hagi, major \u00e9s el repte moral de formar-se a si mateix. Qui s’atreveixi a enfrontar-se a aquest repte, tindr\u00e0 molt de guanyat. Per aix\u00f2 \u00e9s important l’educaci\u00f3, des de l’escola i des de casa, per a formar a les persones i desenvolupar els seus interessos.<\/p>\n Com diu el t\u00edtol d’un dels meus llibres, que pot semblar provocador, tenim el deure moral de ser intel\u00b7ligents, perqu\u00e8 una persona intel\u00b7ligent t\u00e9 la capacitat de voler el millor per a si mateixa i per als altres. I aix\u00f2 neix de les teves pr\u00f2pies aspiracions.<\/p>\n Per aix\u00f2, el major repte de l’escola en l’era de la informaci\u00f3 \u00e9s diferenciar la informaci\u00f3 del coneixement? En aquesta societat es necessiten m\u00e9s que mai els coneixements<\/p><\/blockquote>\n Quan es q\u00fcestiona que a l’escola s’ensenyin continguts, argumentant que tot ho trobes a la Internet, cal insistir que l’escola ha d’ajudar els estudiants a discriminar quins continguts s\u00f3n m\u00e9s valuosos. Quanta m\u00e9s informaci\u00f3 hi hagi afora disponible, menys valor tindr\u00e0 la informaci\u00f3 per si mateixa. Per aix\u00f2 \u00e9s essencial exercitar una interioritat rica, l’educaci\u00f3, el criteri i la mem\u00f2ria, que serveixen per a construir el coneixement i la comprensi\u00f3.<\/p>\n Sovint els professors es queixen que els pares estan renunciant al seu paper d’educadors, i les fam\u00edlies es lamenten de la dif\u00edcil conciliaci\u00f3 de la vida familiar i laboral. Jo estic totalment en contra d’aquesta tesi. Crec que les fam\u00edlies d’avui dia estan m\u00e9s involucrades en l’educaci\u00f3 dels seus fills que mai. Per\u00f2 es preocupen malament, d’una manera neur\u00f2tica, excessiva, fins al punt d’acompanyar a un fill universitari a una revisi\u00f3 de notes. Quan jo era jove mai em van acompanyar a fer els tr\u00e0mits de matr\u00edcula, i es donava per descomptat que havia d’estudiar i treure bones notes, per a poder tenir beca i no tornar al camp a treballar.<\/p>\n Jo sempre dic que a les fam\u00edlies cal estimar-les, perqu\u00e8 tenim el mateix inter\u00e8s i est\u00e0s treballant amb elles. El problema \u00e9s que en la societat actual es dona una relaci\u00f3 clientelista. Les fam\u00edlies, i els alumnes, tenen una mentalitat de client, i per tant el factor clau \u00e9s la percepci\u00f3 del client sobre l’atenci\u00f3 rebuda.<\/p>\n Quin \u00e9s el principal desafiament per a una bona escola futura?<\/strong><\/p>\n L’escola ut\u00f2pica que jo voldria veure en el futur \u00e9s una escola serena. Una escola que no gesticuli per a voler fer-ho tot i per estar al dia, i que tingui les seves prioritats ben organitzades. A m\u00e9s, aquesta escola ha de tenir unes pr\u00e0ctiques reflexives, per a analitzar si els m\u00e8todes que utilitza funcionen o no. Per exemple, entre els m\u00e8todes de lectura sabem que hi ha uns que no funcionen i altres que s\u00f3n molt efectius. Per\u00f2, tot i aix\u00ed, cap m\u00e8tode d’ensenyament funcionar\u00e0 b\u00e9 per a tots els alumnes. Per aix\u00f2 el mestre \u00e9s l’aut\u00e8ntic m\u00e8tode per a arribar a les necessitats de cada un d\u2019ells.<\/p>\n L’escola necessita estar menys sotmesa als vaivens del present. I els pol\u00edtics haurien de ser capa\u00e7os de crear consensos duradors<\/p><\/blockquote>\n Perqu\u00e8 aquesta escola serena funcioni, no ha de pretendre ser perfecta, perqu\u00e8 la perfecci\u00f3 \u00e9s el major enemic de la realitat. Ha de lluitar per ser prou bona, i no ocultar els problemes que afronta. Per aix\u00f2, les escoles han de ser transparents sobre els seus problemes i sobre les dificultats que es troben a l’hora d’aplicar uns m\u00e8todes o altres.\u00a0I, molt important, l’escola necessita estar menys sotmesa als vaivens del present. I els pol\u00edtics haurien de ser capa\u00e7os de crear consensos duradors.<\/p>\n L’escola t\u00e9 un component moral basat en el fet que mai est\u00e0 conforme amb el que \u00e9s, i aix\u00f2 est\u00e0 b\u00e9, perqu\u00e8 \u00e9s conscient dels seus problemes i dels seus l\u00edmits. Per\u00f2 si portem tant de temps a la recerca d’una escola perfecta i no l’aconseguim, \u00e9s perqu\u00e8 la seva aspiraci\u00f3 no ha de ser la perfecci\u00f3 sin\u00f3 la millora, i proporcionar un entorn estimulant per a l\u2019infant.\u00a0I no li demanaria res m\u00e9s a l’escola. Deixar-la tranquil\u00b7la. Mantenir a l’escola permanentment en el focus d’atenci\u00f3 no li fa cap favor.<\/p>\n I, malgrat aix\u00f2, \u00e9s el contrari del que passa.<\/strong><\/p>\n Si mires tots els informes sobre educaci\u00f3, hi ha una gran abs\u00e8ncia del factor hum\u00e0. Es parla de dades en la valoraci\u00f3 del sistema educatiu, es parla de dades fredes. No es t\u00e9 en compte l’antropologia en l’educaci\u00f3, el tipus de persona que vols educar, que \u00e9s el veritablement important en l’educaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els prop\u00f2sits de l\u2019educaci\u00f3 en el m\u00f3n actual estan marcats per les oportunitats i reptes de la societat contempor\u00e0nia. Les exig\u00e8ncies que marquen factors com la tecnologia defineixen qu\u00e8 significa aprendre avui en dia. Gregorio Luri reflexiona com l\u2019escola ha de fer un esfor\u00e7 de clarificaci\u00f3 i reflexi\u00f3, i reivindica la necessitat de serenitat i<\/p>\n","protected":false},"author":1128,"featured_media":4104,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[119,2],"tags":[121,115,235,169,453],"tipo":[],"class_list":["post-4087","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-centres-educatius","category-general","tag-centres-educatius","tag-dret-a-leducacio","tag-equitat","tag-exit-educatiu","tag-tecnologia"],"yoast_head":"\n
\n<\/strong>
\nAix\u00f2 \u00e9s una cosa molt dif\u00edcil d’aclarir en una societat oberta, que ha fet del pluralisme un principi constitucional suprem. Aquest pluralisme fa que no hi hagi possibilitats de crear un consens ampli. L’escola actualment enfronta el desafiament d’atendre demandes socials heterog\u00e8nies i contradict\u00f2ries, per\u00f2 l’escola no pot amb tot.<\/p>\n
\nI, sobretot, en el que no hem de caure \u00e9s a establir paral\u00b7lelismes f\u00e0cils entre l’empresa i l’escola, perqu\u00e8 a m\u00e9s la innovaci\u00f3 i l’esfor\u00e7 no sempre estan relacionats amb l’\u00e8xit. Les empreses han d’innovar, estan obligades a renovar els seus productes i serveis, per\u00f2 el normal en innovar \u00e9s fracassar, que costi que els teus clients acceptin les coses noves. En canvi, a l’escola, fracassar perqu\u00e8 has innovat \u00e9s un luxe que no ens podem permetre. Si innoves per\u00f2 despr\u00e9s els teus estudiants no tenen una bona comprensi\u00f3 lectora, no saben escriure, no tenen una m\u00ednima capacitat de concentraci\u00f3, est\u00e0s fracassant.<\/p>\n
\n<\/strong>
\nHi ha una s\u00e8rie d’estudis molt interessants. Actualment es parla molt sobre la capacitat d’atenci\u00f3, i es diu que els nens d’avui dia tenen menys capacitat d’atenci\u00f3 que fa uns anys. Per\u00f2 els estudis m\u00e9s seriosos van m\u00e9s enll\u00e0, i asseguren que no s’ha perdut la capacitat de parar esment. El que s\u00ed han perdut \u00e9s la capacitat de fer b\u00e9 les activitats, perqu\u00e8 les facin com les facin seran felicitats per haver-les fet. No \u00e9s una falta d’atenci\u00f3, \u00e9s una falta d’inter\u00e8s, que es deu al fet que saben que, facin el que facin, no hi haur\u00e0 repercussions, tot estar\u00e0 b\u00e9. Per a qu\u00e8 esfor\u00e7ar-te? Respons r\u00e0pidament i per aix\u00f2 creix el nombre d’errors, perqu\u00e8 els alumnes no consideren valuoses les activitats que se’ls plantegen.<\/p>\n
\nNo fa falta que l\u2019alumne\u00a0es llegeixi el Quixot, per\u00f2 si el docent s\u2019ho ha llegit li pot transmetre la passi\u00f3 per la lectura. Un dia els explicar\u00e0 una an\u00e8cdota, un altre dia un refrany, i els introduir\u00e0 en aquest m\u00f3n simb\u00f2lic.<\/p>\n
\n<\/strong><\/p>\n
\n<\/strong>
\nAquest \u00e9s el repte decisiu de l’escola avui. A vegades sents coses que a mi m’escandalitzen, com que ja no es necessiten coneixements avui dia. En aquesta societat es necessiten m\u00e9s que mai els coneixements i l’experi\u00e8ncia de reconstruir el coneixement per tu mateix. Experimentar qu\u00e8 significa el teorema de Pit\u00e0gores i despr\u00e9s ser capa\u00e7 de veure les relacions que hi ha en aquest concepte matem\u00e0tic. Experimentar els problemes que es tracten en un di\u00e0leg de Plat\u00f3… Per\u00f2 per a fer aix\u00f2 ho has de rumiar i fer-ho teu, per a anar-te construint com a persona.<\/p>\n
\n<\/strong><\/p>\n