Maria Tru\u00f1\u00f3 \u00e9s consultora i investigadora experta en pol\u00edtiques p\u00fabliques de drets humans, inf\u00e0ncia i educaci\u00f3. T\u00e9 una\u00a0 \u00e0mplia experi\u00e8ncia en la defensa del dret a l\u2019educaci\u00f3 i en l\u2019impuls de pol\u00edtiques p\u00fabliques per garantir-lo, des de diferents entitats i organismes com la UNICEF,\u00a0 l\u2019Institut d\u2019Inf\u00e0ncia i Adolesc\u00e8ncia i altres institucions governamentals.<\/p>\n
Per qu\u00e8, com es titula la taula rodona, es consideren les escoles municipals agents clau per la inclusi\u00f3 educativa?<\/strong><\/p>\n La taula rodona parla d\u2019escoles municipals per tractar un univers molt divers de centres educatius que van des d\u2019escoles bressol a centres d\u2019educaci\u00f3 especial passant per escoles de m\u00fasica i arts i centres de formaci\u00f3 de persones adultes. Totes aquestes escoles p\u00fabliques, que massa sovint no s\u00f3n les que venen al cap quan parlem d\u2019escoles, cal reivindicar-les i refor\u00e7ar el seu paper com a actors imprescindibles en la inclusi\u00f3 educativa.<\/p>\n La reflexi\u00f3 de la jornada vol superar el clar biaix que redueix l\u2019educaci\u00f3 a l\u2019escola universal, obligat\u00f2ria i ordin\u00e0ria (dels 3 als 16 anys) i situar altres escoles com a peces clau dins del mapa de l\u2019ecosistema ampli i divers d\u2019espais i temps educatius. Aix\u00f2 \u00e9s clau per compartir una visi\u00f3 i recon\u00e8ixer la seva tasca per a la inclusi\u00f3 i l\u2019equitat, la que ja fan i, sobretot, com la poden enfortir.<\/p>\n Forma part d\u2019aquest biaix creure que les escoles municipals estan una mica m\u00e9s alliberades de la pressi\u00f3 academicista i aix\u00f2 potser ajuda a tenir una visi\u00f3 m\u00e9s relaxada de la pr\u00e0ctica di\u00e0ria?<\/strong><\/p>\n Malgrat que s\u00f3n contextos diferents, totes les escoles tenen el seu curr\u00edculum d\u2019aprenentatges a assolir i crec que no estar\u00edem tocant de peus a terra si afirmem que la pr\u00e0ctica di\u00e0ria \u00e9s relaxada en alguna escola. Cada vegada les realitats amb les quals han de treballar totes les escoles s\u00f3n m\u00e9s complexes, de canvis accelerats i demandants. Vivim en uns municipis amb m\u00e9s diversitats, m\u00e9s desigualtats i vulnerabilitats que fa uns anys, i les escoles acullen i eduquen les persones amb les seves circumst\u00e0ncies.<\/p>\n Vivim en uns municipis amb m\u00e9s diversitats, m\u00e9s desigualtats i vulnerabilitats que fa uns anys<\/p><\/blockquote>\n Les diverses crisis han empitjorat la situaci\u00f3 social.<\/strong><\/p>\n Encara es fan notar els efectes de la pand\u00e8mia i les crisis encadenades, tant en una salut mental m\u00e9s fr\u00e0gil, com en malestars docents o un empobriment de les fam\u00edlies per l\u2019increment del cost de vida. Tot plegat tensiona la capacitat d\u2019avan\u00e7ar cap a escoles m\u00e9s inclusives i cristal\u00b7litza, per exemple, en un increment de la detecci\u00f3 de trastorns o en retards en l\u2019adquisici\u00f3 de llenguatge en la primera inf\u00e0ncia, com alerten les professionals de l\u2019escola bressol.<\/p>\n I les escoles entomen tot aix\u00f2 amb recursos insuficients: tot i que hi ha hagut un increment de pressupostos en educaci\u00f3 des de diverses administracions, encara no ens hem recuperat globalment dels efectes de les retallades de fa m\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada i seguim lluny del 6% del PIB per educaci\u00f3 que marca la Llei d\u2019educaci\u00f3 de Catalunya.<\/p>\n Les xarxes d\u2019escoles municipals s\u00f3n un espai de suport mutu. Com es comparteix el coneixement en el terreny de la inclusi\u00f3 educativa?<\/strong><\/p>\n Compartir i tamb\u00e9 generar coneixement de manera m\u00e9s sistem\u00e0tica i com a sistema \u00e9s un dels reptes per treballar millor com a escoles i, per tant, per a la inclusi\u00f3 educativa. No \u00e9s f\u00e0cil creuar els ponts que separen la recerca de la pr\u00e0ctica educativa, tot i que penso que hi ha m\u00e9s consci\u00e8ncia de la import\u00e0ncia d\u2019incorporar aquest coneixement. Compartir tot all\u00f2 que ja se sap que funciona millora la vida escolar i els aprenentatges al llarg de la vida.<\/p>\n El fet de compartir coneixement sistematitzat a partir de la pr\u00e0ctica educativa reflexiva entre els professionals de l\u2019educaci\u00f3 necessita espais i temps. Per aix\u00f2 s\u00f3n valuosos entorns de treball com les xarxes de la Diputaci\u00f3 de Barcelona o el de la jornada d\u2019interxarxes per aixecar la mirada m\u00e9s enll\u00e0 del dia a dia de la pr\u00f2pia escola. Com a comunitats d\u2019aprenentatge entre iguals s\u00f3n rellevants per alimentar el sentit de pertinen\u00e7a d\u2019una comunitat educativa m\u00e9s \u00e0mplia, per al suport mutu i per seguir millorant m\u00e9s ben orientats i acompanyats.<\/p>\n Creu que sovint s\u2019aborda la inclusi\u00f3 des de la car\u00e8ncia, en lloc de des de la conviv\u00e8ncia i el desenvolupament integral?<\/strong><\/p>\n La inclusi\u00f3 no \u00e9s una optativa per a les escoles, \u00e9s una troncal. \u00c9s la columna vertebral del servei essencial que s\u00f3n les escoles com a servei p\u00fablic perqu\u00e8 t\u00e9 a veure amb fer realitat la igualtat d\u2019oportunitats i el dret a l\u2019educaci\u00f3 per a tothom amb expectatives d\u2019aprenentatge i \u00e8xit siguin quines siguin les motxilles de cadasc\u00fa. Tamb\u00e9 em sembla important pensar en la inclusi\u00f3 no com una q\u00fcesti\u00f3 dicot\u00f2mica, \u00e9s a dir, o ets o no ets inclusiu, sin\u00f3 com un cont\u00ednuum on vas de menys a m\u00e9s. Caldria assumir amb realisme que dif\u00edcilment estarem mai satisfets en inclusi\u00f3 educativa perqu\u00e8 sempre hi haur\u00e0 reptes canviants i noves dimensions per aprofundir en la qualitat de la inclusi\u00f3.<\/p>\n La inclusi\u00f3 \u00e9s la columna vertebral del servei essencial que s\u00f3n les escoles com a servei p\u00fablic<\/p><\/blockquote>\n Com poden els governs municipals donar suport als professionals que sovint viuen la inclusi\u00f3 com una pressi\u00f3 m\u00e9s, desbordats per la manca de recursos i suport?<\/strong><\/p>\n De governs municipals, com sabem, n\u2019hi ha de totes mides i tradicions i molts d\u2019ells, malauradament, no utilitzen totes les eines locals que tenen al seu abast per exercir m\u00e9s sobirania educativa. Assumint que els recursos, encara que augmentin, sempre seran limitats, seria important que tots els governs els prioritzin i orientin clarament cap a l\u2019equitat i la inclusi\u00f3 educativa, com reclama el S\u00edndic de Greuges de Catalunya en el seu darrer informe anual dels drets de la inf\u00e0ncia.<\/p>\n M\u00e9s concretament, per incrementar els suports directes als professionals algunes de les vies serien desburocratitzar les tasques de les direccions (amb refor\u00e7os administratius, centralitzant procediments als ajuntaments, automatitzant tr\u00e0mits); enfortir els equips amb altres professionals (com els educadors socials municipals a les escoles bressol o d\u2019adults); millorar la coordinaci\u00f3 entre recursos (per exemple, de salut i atenci\u00f3 preco\u00e7 amb les escoles bressol o d\u2019educaci\u00f3 especial); o tamb\u00e9 suports per cuidar el benestar professional i fomentar la seva escolta i participaci\u00f3.<\/p>\n Quin \u00e9s el paper de l\u2019entorn local (comunitat educativa, entitats, ajuntament, empreses…) en les escoles innovadores?<\/strong><\/p>\n L\u2019entorn del municipi amb tot el seu entramat social juga un paper clau en la inclusi\u00f3 educativa perqu\u00e8 \u00e9s l\u2019escenari on cal connectar, enxarxar, articular les oportunitats educatives en el seu sentit m\u00e9s ampli. Sovint el problema no \u00e9s que no hi hagi oportunitats en un territori, sin\u00f3 que no estan prou a l\u2019abast per poder-les aprofitar, sobretot per part de qui m\u00e9s les necessita. Aix\u00f2 passa principalment per obstacles econ\u00f2mics, per\u00f2 tamb\u00e9 per valors culturals, per desconeixement o dificultats amb els tr\u00e0mits.<\/p>\n En aquest sentit, a la gran majoria de barris i municipis hi ha una capacitat instal\u00b7lada important en forma de serveis i d\u2019equipaments p\u00fablics escolars, culturals (biblioteques, centres c\u00edvics, casals, museus…) o esportius (poliesportius, piscines, skate parks…), d\u2019entitats socials (AFA, fundacions, col\u00b7lectius…) o d\u2019empreses (petites i mitjanes, cooperatives…). M\u2019atreveixo a dir que, en termes generals, aquests actors si hi ha una taula on se\u2019ls convoca a treballar plegats amb objectius concrets, s\u2019arremanguen. En aquesta taula qui t\u00e9 el paper de convocar, \u00e9s l\u2019ajuntament, des del lideratge p\u00fablic, i qui no hi pot faltar s\u00f3n les escoles municipals.<\/p>\n L\u2019entorn del municipi amb tot el seu entramat social juga un paper clau en la inclusi\u00f3 educativa perqu\u00e8 \u00e9s l\u2019escenari on connectem<\/p><\/blockquote>\n Es poden portar a terme molts projectes amb tot aquest entramat social.<\/strong><\/p>\n Penso que el principal repte quan parlem d\u2019entorn i inclusi\u00f3 \u00e9s que li manca arquitectura i musculatura per fer realitat el dret a l\u2019educaci\u00f3 ampliat, m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019escola, des de la petita inf\u00e0ncia fins a les persones grans. Cal una visi\u00f3 compartida que es vagi concretant (per exemple, \u201ccap infant sense extraescolars\u201d) i una articulaci\u00f3, des de les m\u00e9s petites i bilaterals (t\u00e0ndems d\u2019equipaments, col\u00b7laboracions amb entitats per APS…) fins a les m\u00e9s \u00e0mplies de territori (grup educaci\u00f3 comunit\u00e0ria d\u2019un barri, taula de primera inf\u00e0ncia, pla educatiu d\u2019entorn…).<\/p>\n Els ajuntaments s\u00f3n un element de connexi\u00f3 molt important entre l\u2019escola i l\u2019entorn. Com poden treballar per a millorar una visi\u00f3 social d\u2019acord amb els principis d\u2019equitat i inclusi\u00f3?<\/strong><\/p>\n Si parlem de les escoles municipals i l\u2019entorn, tant en l\u2019educaci\u00f3 de la petita inf\u00e0ncia, com en l\u2019art\u00edstica, l\u2019especial o la d\u2019adults podem valorar el grau d\u2019inclusi\u00f3 mirant cap endins (la pr\u00e0ctica educativa) i tamb\u00e9 cap a fora (la pr\u00e0ctica comunit\u00e0ria). Per exemple, podem ser for\u00e7a inclusives amb els infants que ja estan dins de l\u2019escola, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha els que no hi han pogut entrar perqu\u00e8, per exemple, ni bressol ni m\u00fasica s\u00f3n universals. Qui entra i qui no, i per qu\u00e8? Hi ha obstacles diversos i no nom\u00e9s per motius de pobresa o econ\u00f2mics que es poden treballar amb un bon acompanyament a beques, tarifacions socials o bonificacions, per assegurar que la pobresa infantil enquistada i que afecta un de cada tres nens, nenes i adolescents a Catalunya sigui la prioritat per a la inclusi\u00f3.<\/p>\n Un bon exemple \u00e9s quan les escoles de m\u00fasica treballen m\u00e9s enll\u00e0 de les seves parets, amb escoles de prim\u00e0ria de m\u00e9s complexitat o amb entitats d\u2019infants amb discapacitats, o amb l\u2019escola d\u2019adults per estendre i democratitzar l\u2019educaci\u00f3 musical i posar-la a l\u2019abast de qui dif\u00edcilment s\u2019acostar\u00e0 a una escola. Aix\u00f2 amplifica la inclusi\u00f3 des de la pr\u00e0ctica comunit\u00e0ria.<\/p>\n Com a experta en pol\u00edtiques p\u00fabliques de drets humans, inf\u00e0ncia i educaci\u00f3, em podries citar algunes bones pr\u00e0ctiques inclusives que es portin a terme actualment a nivell d\u2019escola i de municipi?<\/strong><\/p>\n Destacar\u00e9 tres bones pr\u00e0ctiques que em semblen rellevants a partir de l\u2019experi\u00e8ncia com a Comissionada d\u2019Educaci\u00f3 de l\u2019Ajuntament de Barcelona (2019-23), que es treballen m\u00e9s enll\u00e0 de la capital. Van en l\u00ednia de refor\u00e7ar tres mirades per a la inclusi\u00f3 educativa: la social, la intercultural i l\u2019art\u00edstica. En primer lloc, sobre la mirada social, destaco incorporar educadores socials municipals als equips educatius. Aquest \u00e9s un element estrat\u00e8gic (i aix\u00ed s\u2019ha avaluat) per transformar el model i millorar les capacitats de les escoles de ser m\u00e9s inclusives per acompanyar infants i fam\u00edlies comptant amb una professional social que, en lloc de fer la seva tasca d\u2019educaci\u00f3 social a un centre de serveis socials, la fa a un centre educatiu i treballa amb el professorat i tota la comunitat educativa i del territori.<\/p>\n En segon lloc, respecte a la mirada intercultural per a la inclusi\u00f3, parlaria dels recursos concrets com serveis de traducci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i mediaci\u00f3 cultural per a les escoles municipals que facilitin la comunicaci\u00f3 amb les fam\u00edlies, i alhora, introduir criteris de coneixement de lleng\u00fces diverses en les contractacions, per tal que cada vegada les persones que treballen a les escoles reflecteixin la diversitat cultural i d\u2019or\u00edgens dels municipis.<\/p>\n I, finalment, sobre la mirada art\u00edstica, hi ha molt bones pr\u00e0ctiques per donar m\u00e9s valor a les arts amb programes estables comptant amb artistes i amb centres culturals per afavorir la creaci\u00f3 i l\u2019expressi\u00f3 art\u00edstica diversificant els llenguatges des de bressol, escoles d\u2019adults o d\u2019educaci\u00f3 especial. Quan el m\u00f3n educatiu \u00e9s m\u00e9s permeable al m\u00f3n de les arts i la cultura amb vocaci\u00f3 inclusiva, veiem que millora la participaci\u00f3 en la vida cultural dels qui tenen menys oportunitats i \u00e9s una via estrat\u00e8gica per refor\u00e7ar la inclusi\u00f3 educativa i la reducci\u00f3 de les desigualtats.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Maria Tru\u00f1\u00f3 \u00e9s consultora i investigadora experta en pol\u00edtiques p\u00fabliques de drets humans, inf\u00e0ncia i educaci\u00f3. T\u00e9 una\u00a0 \u00e0mplia experi\u00e8ncia en la defensa del dret a l\u2019educaci\u00f3 i en l\u2019impuls de pol\u00edtiques p\u00fabliques per garantir-lo, des de diferents entitats i organismes com la UNICEF,\u00a0 l\u2019Institut d\u2019Inf\u00e0ncia i Adolesc\u00e8ncia i altres institucions governamentals. Per qu\u00e8, com<\/p>\n","protected":false},"author":1128,"featured_media":4448,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[185,380],"tags":[161,257],"tipo":[],"class_list":{"0":"post-4466","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-educacio-inclusiva","8":"category-xarxa-descoles-municipals","9":"tag-educacio-inclusiva","10":"tag-escoles-municipals"},"yoast_head":"\n