Ignasi G\u00f3mez \u00e9s secretari acad\u00e8mic de l\u2019Escola Superior de M\u00fasica de Catalunya (ESMUC). Ruben Bes \u00e9s cap del departament d\u2019educaci\u00f3 i mediaci\u00f3 art\u00edstica de l\u2019ESMUC i co-gerent de l\u2019Escola d\u2019Arts en Viu de l\u2019Ajuntament del Prat de Llobregat. Tots dos viuen de primera m\u00e0 la import\u00e0ncia de l\u2019educaci\u00f3 musical i art\u00edstica per a transformar la societat i valoren la capacitat de canvi que genera. Parlen com una sola veu, perqu\u00e8 tots dos coincideixen en l\u2019extraordinari poder de la m\u00fasica i, per aix\u00f2, defensen que ha de ser un dret per a tothom.<\/p>\n
Les escoles de m\u00fasica s\u00f3n agents educatius i culturals clau en les seves comunitats. Per qu\u00e8 creieu que democratitzar la pr\u00e0ctica art\u00edstica genera canvi social?\u00a0<\/strong><\/p>\n En general, les activitats que la ciutadania fa conjuntament generen comunitat. Especialment les culturals, esportives… La m\u00fasica \u00e9s una pr\u00e0ctica que facilita la trobada de persones, amb independ\u00e8ncia d\u2019or\u00edgens, classes i cultures de proced\u00e8ncia, i aix\u00f2 afavoreix la coneixen\u00e7a, la conviv\u00e8ncia i la cohesi\u00f3. I a m\u00e9s, a difer\u00e8ncia d\u2019altres pr\u00e0ctiques, la m\u00fasica ho fa amb abs\u00e8ncia de la competitivitat: fent m\u00fasica en grup tothom hi guanya, la participaci\u00f3 individual \u00e9s en pro del col\u00b7lectiu, no es juga en contra de ning\u00fa.<\/p>\n Com pot una escola de m\u00fasica esdevenir un espai de conviv\u00e8ncia i exercir un rol important en la millora i la transformaci\u00f3 social?<\/strong><\/p>\n \u00c9s un dels atributs impl\u00edcits de la m\u00fasica:\u00a0Facilita la creaci\u00f3 de comunitats i el sentit de pertinen\u00e7a. Una escola de m\u00fasica que vagi m\u00e9s enll\u00e0 de les seves classes i generi activitats col\u00b7lectives al voltant de la pr\u00e0ctica musical est\u00e0 actuant com un agent cultural i cohesionador.<\/p>\n Les escoles de m\u00fasica tenen una funci\u00f3 de servei p\u00fablic, com a epicentre cultural de moltes propostes. Considereu que la ciutadania tamb\u00e9 ho veu aix\u00ed, o encara hi ha una visi\u00f3 esbiaixada de l\u2019educaci\u00f3 musical com una oferta nom\u00e9s per a uns quants?\u00a0\u00a0<\/strong><\/p>\n Cal fer encara molt cam\u00ed, en aquest sentit. Una bona part de la societat continua veient la pr\u00e0ctica musical com quelcom elitista, per la qual cosa cal tenir unes dots innates, i pel que serveixes o no… Fixa\u2019t que en altres societats aix\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed (tampoc en la nostra fa no m\u00e9s de 50 anys o en alguns entorns no urbans), i la m\u00fasica \u00e9s un espai de trobada de les societats, al voltant de celebracions, feines… \u00c9s un error entendre la m\u00fasica exclusivament de forma acad\u00e8mica, i ho \u00e9s tamb\u00e9 enfocar l\u2019ensenyament i la pr\u00e0ctica musical a les escoles des d\u2019aquest punt de vista exclusivament.<\/p>\n \u00c9s un error entendre la m\u00fasica exclusivament de forma acad\u00e8mica<\/p><\/blockquote>\n Des de les escoles municipals de m\u00fasica es posa molt d\u2019\u00e8mfasi en el fet que tothom pugui accedir a aquest tipus d\u2019estudis, per desenvolupar la creativitat, tenir viv\u00e8ncies relacionades amb la bellesa, l\u2019art, l\u2019emoci\u00f3. En els \u00faltims anys s\u2019ha incentivat molt aquest enfocament, per facilitar que l\u2019educaci\u00f3 art\u00edstica arribi a tothom independentment de les diferents realitats socials. Quina valoraci\u00f3 en feu?\u00a0\u00a0\u00a0<\/strong><\/p>\n En fem una valoraci\u00f3 positiva. Absolutament! Les escoles de m\u00fasica mai haurien d\u2019haver deixat aquesta orientaci\u00f3, i el que est\u00e0 passant a Catalunya ja ha passat a mig continent fa 10, 20 o 30 anys, en funci\u00f3 dels pa\u00efsos.\u00a0 L\u2019origen d\u2019aquesta \u2018desorientaci\u00f3\u2019 est\u00e0 en l\u2019\u00e8poca franquista, en la qual l\u2019\u00fanica forma d\u2019accedir a fer m\u00fasica -i nom\u00e9s un tipus de m\u00fasica- eren els conservatoris, de manera que l\u2019aprenentatge musical estava totalment orientat a l\u2019acad\u00e8mia i a la professionalitzaci\u00f3 que, evidentment, el 90% de l\u2019alumnat no seguia. Solfeig, ex\u00e0mens, m\u00fasica culta… Dit aix\u00ed sona a una altra \u00e8poca, totalment.<\/p>\n El 30% de les escoles de m\u00fasica admet que no arriba a tots els perfils de la seva poblaci\u00f3. Com es poden revertir aquestes xifres?\u00a0\u00a0<\/strong><\/p>\n Caldria que el perfil de l\u2019alumnat de les escoles de m\u00fasica i arts de cada poble o barri s\u2019assembl\u00e9s el m\u00e0xim possible al perfil dels seus habitants. \u00c9s una forma de constatar que, efectivament, \u00e9s una escola per a tothom.<\/p>\n Per a aconseguir-ho cal un treball de tots els agents locals, especialment els p\u00fablics: educaci\u00f3 i cultura, per\u00f2 tamb\u00e9 serveis socials, gent gran, joventut, participaci\u00f3… Moltes vegades aquests serveis treballen desconnectats fent cada un \u2018la guerra pel seu compte\u2019. Caldria compartir objectius de municipi, de generaci\u00f3 d\u2019oportunitats i millora de la vida dels ciutadans, i cercar plegats estrat\u00e8gies de col\u00b7laboraci\u00f3 que facilitessin l\u2019acc\u00e9s i la trobada de la ciutadania a aquests serveis.<\/p>\n Les escoles de m\u00fasica han de buscar sinergies de col\u00b7laboraci\u00f3 amb els agents locals<\/p><\/blockquote>\n D\u2019altra banda, a part de la imprescindible necessitat d\u2019establir sinergies de col\u00b7laboraci\u00f3 amb els diferents agents locals, des de l\u2019escola de m\u00fasica tamb\u00e9 s\u2019ha de vetllar per superar les \u201cbarreres\u201d en l\u2019acc\u00e9s que es generen als diversos entorns i que s\u00f3n multifactorials.<\/p>\n Quines s\u00f3n les principals barreres en l\u2019acc\u00e9s a les escoles de m\u00fasica?<\/strong><\/p>\n Existeixen barreres econ\u00f2miques que es poden disminuir mitjan\u00e7ant ajudes, beques, tarifaci\u00f3 social, o qualsevol altre sistema que permeti a les fam\u00edlies rebaixar l\u2019esfor\u00e7 econ\u00f2mic per accedir. Tenim tamb\u00e9 barreres culturals, amb comunitats en les quals la formaci\u00f3 cultural o musical no ocupa un espai prioritari. En aquest cas juguen un paper important la mediaci\u00f3 cultural i el contacte amb els diferents referents culturals de cada comunitat. Barreres colonialistes, perqu\u00e8 el tipus de m\u00fasica que s\u2019ofereix a les escoles \u00e9s majorit\u00e0riament d\u2019unes tradicions concretes, i cal incorporar especialistes de les tradicions culturals a l\u2019equip de l\u2019escola per a que puguin sentir que all\u00e0 tamb\u00e9 s\u2019hi fan les seves m\u00fasiques, amb els seus instruments… Barreres temporals, on molta gent t\u00e9 c\u00e0rregues familiars, laborals, que no li permeten disposar de molt temps per la pr\u00e0ctica art\u00edstica, i a qui es pot oferir programes flexibles o de curta durada… De barreres n’hi ha i n\u2019hi haur\u00e0. L\u2019escola de m\u00fasica ha de ser capa\u00e7 de ser suficientment flexible en la seva oferta, en el disseny dels seus programes formatius i en les seves pol\u00edtiques, per adaptar-se a les necessitats canviants de cada moment.<\/p>\n Em podeu citar alguns exemples destacats en la filosofia de portar l\u2019escola de m\u00fasica a fora, amb diversos projectes comunitaris i arrelats a escoles i centres culturals?\u00a0\u00a0<\/strong><\/p>\n N\u2019hi ha milers arreu del m\u00f3n. Un dels m\u00e9s coneguts \u00e9s El Sistema de Vene\u00e7uela, que ha creat una xarxa de corals i orquestres juvenils i infantils per tot el pa\u00eds, oferint educaci\u00f3 musical gratu\u00efta a nens de comunitats desfavorides. El Sistema ha estat un model per a molts programes al m\u00f3n, demostrant com la m\u00fasica pot ser un instrument de canvi social. Al Regne Unit trobem el Gamelan Project, que apropa la m\u00fasica tradicional de gamelan de l\u2019Indon\u00e8sia a escoles i comunitats del Regne Unit. A trav\u00e9s de tallers i actuacions, els participants poden experimentar i aprendre sobre aquesta rica tradici\u00f3 musical, fomentant la comprensi\u00f3 intercultural i la inclusi\u00f3 social. El Music Generation a Irlanda, que des de 2010 \u00e9s un programa d\u2019iniciativa nacional que proporciona acc\u00e9s a l\u2019educaci\u00f3 musical a nens i joves de tot Irlanda. Treballa en col\u00b7laboraci\u00f3 amb escoles, organitzacions comunit\u00e0ries i centres culturals per oferir una \u00e0mplia gamma d\u2019oportunitats musicals.<\/p>\n El Big Noise d\u2019Esc\u00f2cia, inspirat en El Sistema, treballa amb comunitats desfavorides a aquest pa\u00eds, oferint educaci\u00f3 musical gratu\u00efta i intensiva per a nens i joves. El projecte t\u00e9 com a objectiu utilitzar la m\u00fasica per millorar les perspectives socials i educatives dels participants. A Col\u00f2mbia trobem el projecte Batuta, un programa d\u2019educaci\u00f3 musical destinat a nens i joves de comunitats vulnerables. Proporciona formaci\u00f3 musical i orquestral amb l\u2019objectiu de fomentar el desenvolupament personal i social dels participants a trav\u00e9s de la m\u00fasica. L\u2019Street Orquestra Live a Holanda, una orquestra de cambra neerlandesa que porta la m\u00fasica cl\u00e0ssica fora dels auditoris tradicionals, actuant en llocs p\u00fablics com parcs, escoles, hospitals i presons, per fer accessible la m\u00fasica cl\u00e0ssica a un p\u00fablic m\u00e9s ampli i divers…<\/p>\n Al nostre pa\u00eds comptem amb una llarga tradici\u00f3 de projectes de m\u00fasica comunit\u00e0ria desenvolupats i impulsats per escoles de m\u00fasica i de les arts. Alguns dels m\u00e9s coneguts (i hist\u00f2rics) s\u00f3n els projectes a escoles i instituts desenvolupats per l\u2019EMM-CA de l\u2019Hospitalet, el projecte IntersECCions de L\u2019Escola d\u2019Arts en Viu al Prat de Llobregat, els projectes comunitaris de l\u2019EMM de Matar\u00f3, el projecte SonaEscola de l\u2019EMM i Conservatori d\u2019Igualada, entre d\u2019altres.<\/p>\n El 2019, la Diputaci\u00f3 de Barcelona va impulsar la Xarxa d\u2019Escoles Municipals de M\u00fasica i Arts, (XEMMA), un espai de trobada, intercanvi, aprenentatge i construcci\u00f3 de coneixement compartit entre les escoles de m\u00fasica i de les arts de tota la prov\u00edncia de Barcelona, amb 55 escoles de 49 municipis. Quin tipus de feina conjunta fan i com es tradueix en el dia a dia de les diverses escoles?\u00a0\u00a0<\/strong><\/p>\n La Xarxa \u00e9s un espai de trobada de centres i, sobretot, de professionals de l\u2019educaci\u00f3 art\u00edstica que aboquen els seus esfor\u00e7os a les respectives escoles. El fet de compartir experi\u00e8ncies, mirades, projectes, genera autom\u00e0ticament possibilitats de millora que altres escoles aprofiten. Molt sovint es detecten necessitats que conjuntament s\u00f3n m\u00e9s f\u00e0cils d\u2019abordar i de treballar. I a m\u00e9s, representa un espai de formaci\u00f3 continuada per a les persones que formen part dels equips de treball, dels que participen de les diferents formacions i esdeveniments que s\u2019impulsen des de la XEMMA, i d\u2019aprenentatge entre iguals de directius, t\u00e8cnics i professorat de les escoles.<\/p>\n La Xarxa permet compartir experi\u00e8ncies i genera possibilitats de millora<\/p><\/blockquote>\n Anem a escoltar un concert, i ens emocionem. Per\u00f2 despr\u00e9s, a les societats occidentals en general, \u00e9s dif\u00edcil poder integrar la m\u00fasica en la quotidianitat, com s\u00ed fan encara moltes altres societats. Per qu\u00e8 ha passat aix\u00f2? Hem tendit a separar massa el material i l\u2019immaterial?\u00a0<\/strong><\/p>\n Hem perdut l\u2019\u00fas de la m\u00fasica en la quotidianitat. Durant massa d\u00e8cades s\u2019ha relegat la m\u00fasica als espais i usos elitistes d\u2019una classe social determinada. Abans la m\u00fasica formava part dels rituals familiars (per exemple a les festes es cantava a la sobretaula), la m\u00fasica en directe acompanyava les festivitats (actualment cada cop tenim m\u00e9s oferta de m\u00fasica produ\u00efda i enllaunada), els grups d\u2019amics quedaven per passar l\u2019estona asseguts a la platja cantant can\u00e7ons amb la guitarra a la m\u00e0 (ara sovint prefereixen pr\u00e9mer el \u201cplay\u201d d\u2019un altaveu bluetooth), els pares i mares cantaven can\u00e7ons als seus nadons (avui en dia nom\u00e9s ho fan una minoria…). Tot aix\u00f2 porta a una p\u00e8rdua de referents i d\u2019un \u00fas social de la m\u00fasica, que juntament amb la globalitzaci\u00f3 imposada per les ind\u00fastries musicals i els seus algoritmes presenten un caldo de cultiu dif\u00edcil de combatre. Les escoles de m\u00fasica i de les arts han de ser capaces de contribuir al canvi d\u2019aquestes tend\u00e8ncies.<\/p>\n Qu\u00e8 li dir\u00edeu a alg\u00fa que s\u2019autodefineix dient \u201cJo no serveixo per a la m\u00fasica\u201d, o \u201cJo no s\u00e9 cantar o ballar\u201d?\u00a0\u00a0<\/strong><\/p>\n Dues coses: o no s\u2019ha donat prou l\u2019oportunitat (ho ha provat poc) o no ha trobat el lloc adequat per fer-ho. \u00c9s dif\u00edcil trobar alg\u00fa que \u2018no serveixi\u2019 per cantar o ballar. Potser \u00e9s que ens posem un nivell d\u2019exig\u00e8ncia poc adequat, no? Tocar com qui? Tocar qu\u00e8? Ballar de quina forma? No seria suficient amb cantar o ballar per tu, o amb d\u2019altres, i gaudir-ne i prou? Sovint s\u2019ha establert la \u201cconcepci\u00f3\u201d que servir per a la m\u00fasica o les arts vol dir que pots ser professional, i \u00e9s evident que aix\u00f2 \u00e9s impossible. L\u2019amateurisme t\u00e9 molt de valor i \u00e9s imprescindible per a una societat sana, i en l\u2019amateurisme no existeix el concepte \u201cno servir\u201d, sin\u00f3 que all\u00f2 que importa \u00e9s l\u2019estima (amateurisme, etimol\u00f2gicament, ve d\u2019amar), l\u2019estima i el gaudi per la m\u00fasica i l\u2019art.<\/p>\n Segons una investigaci\u00f3 impulsada per la UNESCO el 2009, els infants i els joves que participen en programes d\u2019educaci\u00f3 art\u00edstica mostren una actitud m\u00e9s respectuosa, cooperativa, responsable, tolerant i creativa; experimenten efectes positius en benestar i salut, i reforcen els seus vincles comunitaris i el di\u00e0leg i la comunicaci\u00f3 amb altres cultures. Tothom a matricular-nos per al curs que ve?\u00a0<\/strong><\/p>\n I tant, i correu-hi, que les places volen!\u00a0Ara, no perdem de vista que la pr\u00e0ctica art\u00edstica no l\u2019hem de fer nom\u00e9s perqu\u00e8 ens beneficiar\u00e0 en altres aspectes, tot aix\u00f2 que comentes s\u00f3n efectes colaterals beneficiosos en les persones, per\u00f2 si nom\u00e9s f\u00e9ssim m\u00fasica per aix\u00f2 li estar\u00edem donant una funci\u00f3 subsidi\u00e0ria. No oblidem que la pr\u00e0ctica art\u00edstica \u00e9s un dret i un valor per si mateixa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ignasi G\u00f3mez \u00e9s secretari acad\u00e8mic de l\u2019Escola Superior de M\u00fasica de Catalunya (ESMUC). Ruben Bes \u00e9s cap del departament d\u2019educaci\u00f3 i mediaci\u00f3 art\u00edstica de l\u2019ESMUC i co-gerent de l\u2019Escola d\u2019Arts en Viu de l\u2019Ajuntament del Prat de Llobregat. Tots dos viuen de primera m\u00e0 la import\u00e0ncia de l\u2019educaci\u00f3 musical i art\u00edstica per a transformar la<\/p>\n","protected":false},"author":1128,"featured_media":4457,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[265,2],"tags":[217,176],"tipo":[],"class_list":{"0":"post-4474","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-educacio-musical-i-artistica","8":"category-general","9":"tag-educacio-musical-i-artistica","10":"tag-escoles-municipals-de-musica-i-arts"},"yoast_head":"\n