Eva Garcia t\u00e9 una llarga traject\u00f2ria com a l\u00edder de projectes art\u00edstics des de l\u2019acci\u00f3 social. Forma part de l\u2019equip de coordinaci\u00f3 d’\u00d2pera Prima, la l\u00ednia de produccions i creacions oper\u00edstiques comunit\u00e0ries del Gran Teatre del Liceu, i directora art\u00edstica de les Jornades d’arts esc\u00e8niques i inclusi\u00f3 social de l’INAEM. Ha estat la responsable d’Art i Part, el primer programa municipal de creaci\u00f3 art\u00edstica comunit\u00e0ria de l’Ajuntament de Barcelona i tamb\u00e9 va ser coorganitzadora de la II Escola d’Estiu de l’International Community Arts Festival, aix\u00ed com fundadora de comuArt.<\/p>\n
La teva traject\u00f2ria \u00e9s una demostraci\u00f3 de com l\u2019art pot aportar una acci\u00f3 social poderosa. Com pot influir el llenguatge art\u00edstic en el benestar emocional? <\/strong><\/p>\n Quan convidem alg\u00fa a la pr\u00e0ctica art\u00edstica hi ha una connexi\u00f3 amb el seu cos, amb la capacitat creativa i de reinvenci\u00f3, amb el joc, i aix\u00f2 t\u00e9 un impacte directe sobre la salut emocional de les persones. Si a m\u00e9s s\u00f3n espais de propostes compartides creen unes condicions que afavoreixen l\u2019escolta m\u00fatua, posen en valor les difer\u00e8ncies i propicien trobades improbables des d\u2019un inter\u00e8s com\u00fa.<\/p>\n Pot l\u2019art ser una eina d\u2019inclusi\u00f3 social?<\/strong><\/p>\n Per descomptat, per\u00f2 cal tenir en compte que sovint inclouen els altres en un lloc \u201cpreestablert\u201d, que no q\u00fcestionem. Qui inclou a qui, i a on l\u2019inclou? En construir un espai com\u00fa la gent ha de sentir-se part, amb flexibilitat i amb possibilitat d\u2019abra\u00e7ar la seva pr\u00f2pia identitat. El potencial que t\u00e9 la pr\u00e0ctica art\u00edstica en la inclusi\u00f3 \u00e9s que \u00e9s una manera indirecta de tractar efica\u00e7ment processos que s\u00f3n molt complexos, amb persones amb altres codis socials o culturals. I es fa des de llocs m\u00e9s amables, d\u2019exploraci\u00f3 de la ficci\u00f3 sense c\u00f3rrer riscos, que permeten afrontar processos que, sin\u00f3, serien m\u00e9s \u00e0rids.<\/p>\n La pr\u00e0ctica art\u00edstica permet afrontar processos \u00e0rids des del joc<\/p><\/blockquote>\n Permet, doncs, millorar la conviv\u00e8ncia i la construcci\u00f3 social?<\/strong><\/p>\n En projectes d\u2019aquests tipus es propicien espais de trobada no habituals. A vegades contactes amb persones que, en la teva vida habitual, mai haguessis trobat. Quantes persones migrants hi ha a la teva vida ordin\u00e0ria? O racialitzades? O amb alguna discapacitat? Per\u00f2 en un projecte art\u00edstic es troben amb un objectiu com\u00fa i all\u00e0 el nivell de desconstrucci\u00f3 de prejudicis \u00e9s molt elevat i influeix favorablement en la inclusi\u00f3.<\/p>\n La participaci\u00f3 ciutadana en les arts \u00e9s un dret hum\u00e0, per a tots. \u00c9s la base on es fonamenta tota aquesta filosofia.<\/strong><\/p>\n Tothom ha de tenir dret a accedir i a participar de la construcci\u00f3 de la vida cultural. Aix\u00f2, parlant de la ciutadania en general, est\u00e0 molt desequilibrat, i es veu per exemple amb les \u00faltimes dades de l\u2019enquesta d\u2019equitat a la cultura de l\u2019Ajuntament de Barcelona, que demostra que la pr\u00e0ctica cultural est\u00e0 molt lligada al codi postal d\u2019on vius, \u00e9s a dir, est\u00e0 molt lligat a un determinat nivell econ\u00f2mic i educatiu. Si, a m\u00e9s, posem el focus en determinats col\u00b7lectius, veiem que el desequilibri encara \u00e9s m\u00e9s gran.<\/p>\n Hem de sensibilitzar la ciutadania que la cultura \u00e9s un dret, com l\u2019educaci\u00f3 o la salut. I tot i que hi ha factors d\u2019accessibilitat econ\u00f2mica o de contingut \u00e9s molt important considerar l\u2019acc\u00e9s emocional. La relaci\u00f3 emocional de les persones amb la cultura est\u00e0 molt marcada per un hist\u00f2ric que ha ent\u00e8s la cultura com elitista, objecte de consum o quelcom que s\u2019ha d\u2019entendre. Aix\u00f2 provoca que molta gent pensi que la cultura no \u00e9s per a ells. Per aix\u00f2, si fem projectes culturals des de l\u2019\u00f2ptica dels drets culturals hem de treballar molt b\u00e9, pr\u00e8viament, com trencar totes aquestes barreres, per desmuntar totes les idees preconcebudes. Des d’aquest punt de vista, no nom\u00e9s fem projectes per a tothom sin\u00f3 que ens preguntem sobre quines condicions de participaci\u00f3 creem perqu\u00e8 tothom pugui participar posen en valor la dignitat i la seva identitat.<\/p>\n Sovint els projectes que portes a terme involucren a persones sense dedicaci\u00f3 art\u00edstica professional, persones amb diversitat funcional i\/o intel\u00b7lectual, o en risc d\u2019exclusi\u00f3 social. Com viuen aquestes persones l\u2019experi\u00e8ncia? <\/strong><\/p>\n Hist\u00f2ricament, i generalitzant, les persones amb discapacitat tenen m\u00e9s xarxa de suport , familiar, social i s\u2019ha fet un recorregut cap a la consci\u00e8ncia dels seus drets. Hi ha impactes relacionats amb el desenvolupament de l’autonomia i la veu pr\u00f2pia, possibilitar espais de connexi\u00f3 amb d’altres persones. Per\u00f2 si parlem d\u2019altres col\u00b7lectius que amb m\u00e9s mancances d\u2019estructures pr\u00f2pies i amb necessitats prim\u00e0ries no cobertes \u00e9s molt m\u00e9s complicat portar a termes projectes estables, i \u00e9s fonamental la consideraci\u00f3 dels seus h\u00e0bits i les seves necessitats.<\/p>\n Quines s\u00f3n els principals reptes?<\/strong><\/p>\n Sovint es viu una situaci\u00f3 de bucle… Penso en un projecte que es va realitzar a Madrid, a Lavapi\u00e9s, amb joves africans, una adaptaci\u00f3 del Quixot, una producci\u00f3 espectacular a nivell art\u00edstic. Els programadors culturals que el van veure el volien contractar, per\u00f2 no ho van poder fer perqu\u00e8 els joves no comptaven amb documentaci\u00f3. \u00c9s una situaci\u00f3 absurda: un projecte cultural dona possibilitat d\u2019ocupaci\u00f3, treball i inclusi\u00f3, per\u00f2 no hi ha estructures interdepartamentals que possibilitin activar els tr\u00e0mits burocr\u00e0tics.<\/p>\n Un projecte cultural genera espais segurs i de respecte mutu<\/p><\/blockquote>\n Quina valoraci\u00f3 fan les persones que participen en aquests projectes?<\/strong><\/p>\n Hi ha molts estudis d\u2019avaluaci\u00f3 d\u2019impacte, i \u00e9s molt alt. Trobar espais segurs, de respecte mutu i acceptaci\u00f3 a vegades fa connectar a la persona amb possibilitats de fer passos que havien abandonat, a prendre decisions sobre les seves vides, les seves relacions amb els altres o amb si mateixos, recuperar la confian\u00e7a i la capacitat de projectar-se en el futur. En el teatre, com que treballem sempre a la ficci\u00f3, en el \u201csi jo fos\/fes aix\u00f2, qu\u00e8 passaria\u201d, acaba tenint un impacte grand\u00edssim, perqu\u00e8 arriba un moment en qu\u00e8 la persona materialitza i fa realitat el \u201csi jo fos\u201d i el porta a la vida real. Fer aquest clic \u00e9s fonamental, per\u00f2 el repte \u00e9s sostenir el canvi i, per aix\u00f2, els projectes art\u00edstics han d\u2019estar contactats amb altres xarxes de suport, serveis i professionals per acompanyar el cam\u00ed que s\u2019inicia.<\/p>\n Des dels ensenyaments art\u00edstics, treballes sobretot a partir d\u2019associacions de base amb les quals s\u2019impulsen projectes de creaci\u00f3 art\u00edstica. Com \u00e9s el proc\u00e9s d\u2019inici del projecte fins a la seva materialitzaci\u00f3? Com acompanyes aquest proc\u00e9s? <\/strong><\/p>\n Dep\u00e8n del tipus de proposta, del seu tamany i durada al llarg del temps. Tamb\u00e9 del rol que tindr\u00e0 la persona: si \u00e9s un projecte de co-creaci\u00f3, que seria el m\u00e0xim d\u2019interacci\u00f3 i d\u2019impacte, o es tracta d\u2019una proposta que ha de reproduir. Dep\u00e8n tamb\u00e9 de l\u2019espai on es dur\u00e0 a terme, el contingut de la proposta… Per exemple, en un projecte que vam fer al Raval vol\u00edem poder arribar a totes les persones no mobilitzades normalment en aquests temes, i vam proposar al CAP, on tothom hi va en algun moment, de ser els nostres mediadors. Aix\u00f2 augmentava la nostra capacitat de connexi\u00f3 i tamb\u00e9 de credibilitat.<\/p>\n \u00c9s molt important la materialitzaci\u00f3 final del proc\u00e9s, on es veu el resultat art\u00edstic. Hi ha una descoberta del veritable proc\u00e9s viscut que s\u2019acaba d\u2019entendre quan ho porten a l\u2019escenari. Troben la connexi\u00f3 amb el p\u00fablic, el ritual de l\u2019esc\u00e8nic. Aqu\u00ed trobem un altre repte: donar-li m\u00e9s recorregut a aquests projectes, i ampliar el p\u00fablic final.<\/p>\n La cultura amb acci\u00f3 social no s\u00f3n pr\u00e0ctiques art\u00edstiques menors<\/p><\/blockquote>\n Aix\u00ed es superaria la barrera imagin\u00e0ria entre treball social i cultura.<\/strong><\/p>\n Cal sensibilitzar la ciutadania perqu\u00e8 entenguin que aquests projectes no s\u00f3n pr\u00e0ctiques art\u00edstiques menors, sin\u00f3 que estan aportant un valor afegit tant a nivell art\u00edstic com a la creaci\u00f3 d’una societat m\u00e9s plural i justa. Hem avan\u00e7at molt, per\u00f2 ara \u00e9s el moment de comen\u00e7ar a treballar cap a posar en valor aquestes pr\u00e0ctiques, que no es generin espais endog\u00e0mics. Un gran repte tamb\u00e9 pel m\u00f3n cultural formal sobre quin \u00e9s el paper dels equipaments i els professionals en les construccions de les societats del segle XXI.<\/p>\n Participar\u00e0s al F\u00f2rum dedicat al benestar emocional i l\u2019educaci\u00f3 organitzat per la Diputaci\u00f3 de Barcelona. Quines seran les l\u00ednies generals de la teva aportaci\u00f3 a la taula rodona? <\/strong><\/p>\n Abordarem quines s\u00f3n les problem\u00e0tiques que detectem en la nostra pr\u00e0ctica i com les abordem des de la pr\u00e0ctica art\u00edstica per a propiciar el benestar emocional. En el meu cas, compartir\u00e9 experi\u00e8ncies amb equipaments culturals, persones afectades per la soledat no desitjada o la idiosincr\u00e0sia de projectes fets entre professionals i no professionals.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Eva Garcia t\u00e9 una llarga traject\u00f2ria com a l\u00edder de projectes art\u00edstics des de l\u2019acci\u00f3 social. Forma part de l\u2019equip de coordinaci\u00f3 d’\u00d2pera Prima, la l\u00ednia de produccions i creacions oper\u00edstiques comunit\u00e0ries del Gran Teatre del Liceu, i directora art\u00edstica de les Jornades d’arts esc\u00e8niques i inclusi\u00f3 social de l’INAEM. Ha estat la responsable d’Art<\/p>\n","protected":false},"author":1128,"featured_media":4519,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[386],"tags":[150,115,217],"tipo":[],"class_list":{"0":"post-4518","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-benestar-emocional","8":"tag-cultura","9":"tag-dret-a-leducacio","10":"tag-educacio-musical-i-artistica"},"yoast_head":"\n