![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/educaciolocal\/wp-content\/uploads\/sites\/26\/2019\/05\/Gino-Ferri.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Que l’educaci\u00f3 sigui un dret universalment reconegut \u00e9s un fet, ja que \u00e9s exactament el que s’afirma en l’article 26 de la Declaraci\u00f3 Universal de Drets Humans (ONU, 1948). Per\u00f2 malgrat aquesta evid\u00e8ncia, seria interessant preguntar-se: quan comen\u00e7aria aquest dret? \u00c9s a dir, a partir de quina edat se li reconeix a l’\u00e9sser hum\u00e0 el dret a l’educaci\u00f3? No \u00e9s una pregunta ret\u00f2rica, perqu\u00e8 cada possible resposta suposa moltes implicacions pel que fa als sistemes educatius dels diferents pa\u00efsos. I segons la resposta canviarien, molt\u00edssim, les pol\u00edtiques educatives i socials que els pa\u00efsos haurien de posar en marxa per complir amb l’obligaci\u00f3 d’oferir oportunitats educatives als seus ciutadans.<\/p>\n
Si s’intenta buscar la resposta en els textos oficials, ni la \u00abDeclaraci\u00f3 dels Drets de l’Infant\u00bb (ONU, 1959) ni la posterior \u00abConvenci\u00f3 sobre els Drets de l’Infant\u00bb (ONU, 1989), aclareixen definitivament el tema. Per\u00f2, en parlar d’educaci\u00f3 obligat\u00f2ria i gratu\u00efta en les etapes elementals, han deixat espai a les interpretacions m\u00e9s comunes. \u00c9s a dir, que el dret a l’educaci\u00f3 comen\u00e7aria als 6 anys. Tot el que ve abans \u00e9s com si fos una \u00abconcessi\u00f3\u00bb, quelcom que s’ofereix sense que necess\u00e0riament sigui a partir del reconeixement d’un dret fonamental de l’\u00e9sser hum\u00e0.<\/p>\n
Al meu entendre aquest \u00e9s un dels grans problemes que afecten una etapa educativa important\u00edssima com \u00e9s el cicle 0-3 a la qual se li reconeix molt m\u00e9s la identitat de servei per a les fam\u00edlies que l\u2019oportunitat educativa fonamental pels nens i nenes.<\/p>\n
El ple reconeixement de la identitat educativa de l’etapa 0-3 \u00e9s un tema que encara queda pendent per resoldre, en tots els sentits:<\/p>\n
A nivell pol\u00edtic:<\/strong> Perqu\u00e8 \u00e9s un fet que la legislaci\u00f3 deixa espai a interpretacions molt diferents entre si. Mirant, per exemple, a la situaci\u00f3 de Catalunya, hi ha una diversitat impressionant entre les experi\u00e8ncies que es poden trobar. No estic parlant de les difer\u00e8ncies entre les escoles municipals i les que gestiona el Departament d’Educaci\u00f3, perqu\u00e8 seria una distinci\u00f3 extremadament simplista. Parlo d’una realitat en la qual entre les escoles dels diversos ajuntaments trobem un ventall de difer\u00e8ncies que de vegades fa dubtar que totes estiguin en el mateix pa\u00eds. Perqu\u00e8 se m’entengui, posar\u00e9 uns exemples:<\/p>\n \u25e6 hi ha ajuntaments que gestionen directament les seves escoles bressol i d’altres que les externalitzen, en el millor dels casos a cooperatives de treballadors, en altres casos a empreses que tenen la finalitat de produir guanys per als propietaris;<\/p>\n \u25e6 hi ha ajuntaments que aposten per la inclusi\u00f3 des dels 0 anys i altres que, de fet, neguen als lactants la possibilitat d’acudir a les escoles bressol, perqu\u00e8 no tenen previst acollir-los;<\/p>\n \u25e6 hi ha escoles bressol on a cada grup de nens hi ha dues mestres (parella educativa<\/em>), i altres on la quasi totalitat del temps les educadores estan soles amb el propi grup (sempre massa nombr\u00f3s);<\/p>\n \u25e6 hi ha ajuntaments que consideren que a les escoles tot el temps es considera educatiu i, per tant, no hi ha franges hor\u00e0ries gestionades per personal diferent de l’equip educatiu, mentre a les escoles d’altres ajuntaments on la franja del migdia la gestionen integralment equips de monitores contractades per empreses externes, sense cap control sobre la seva formaci\u00f3;<\/p>\n \u25e6 hi ha ajuntaments que intenten facilitar que el menjar sigui una oportunitat accessible per a tothom i d’altres que semblen fer el possible per dificultar l’acc\u00e9s a aquest moment tan important (conec realitats en qu\u00e8 el preu diari voreja els 10 euros, m\u00e9s que molts men\u00fas per a adults que s’ofereixen a les cafeteries de carretera…);<\/p>\n I si es surt de Catalunya, cal esmentar que altres comunitats d’Espanya (Pa\u00eds Basc, Cant\u00e0bria i, m\u00e9s recentment, Comunitat Valenciana) que han apostat per incorporar els nens entre 2 i 3 anys a les escoles, la qual cosa per a mi \u00e9s una \u00abbarbaritat\u00bb que no es pot ni comentar.<\/p>\n A nivell social<\/strong>: Tampoc es considera adequadament el valor educatiu d’aquesta etapa. La mateixa male\u00efda paraula que en el llenguatge com\u00fa s’utilitza per identificar aquestes institucions, guarderia<\/em>, \u00e9s el testimoni m\u00e9s evident del que estic comentant. I, pitjor encara, \u00e9s una paraula que correspon a una idea tan arrelada que pot ser dif\u00edcil q\u00fcestionar-la. Un exemple molt clar al respecte \u00e9s el que citar\u00e9 a continuaci\u00f3.<\/p>\n A principis de 2017, en una transmissi\u00f3 televisiva, la diputada de Podem Irene Montero va afirmar davant Toni Cant\u00f3 que \u00abno es diu guarderia, es diu escola infantil!\u00bb. Pocs dies despr\u00e9s, va sortir en un dels blocs del diari El Confidencial un article, signat per tal Alberto Olmos, el t\u00edtol ja ho deia tot: \u00ab\u00bb No se dice guarder\u00eda, se dice escuela infantil\u201d: la \u00faltima gilipollez ling\u00fc\u00edstica<\/em>\u00bb. L’argument m\u00e9s fort del text, \u00f2bviament segons l’autor, era que despr\u00e9s d’haver consultat el diccionari de la RAE s’havia adonat que uns significats associats a la paraula [ \u00ab(…) tenir cura d’alguna cosa, vigilar i defensar-lo (. ..) \u00ab] eren d’all\u00f2 m\u00e9s encertat. Aix\u00ed escrivia: \u00ab\u00bfEs pot reunir m\u00e9s \u00e8pica de la crian\u00e7a (cura, vigilar, defensar) en una sola paraula? O, dit d’una altra manera, \u00bfes pot encertar m\u00e9s que amb \u00abguarderia\u00bb? \u00bb(Olmos, 2017)<\/p>\n La veritat \u00e9s que guarderia \u00e9s una paraula que marca les profundes difer\u00e8ncies que existeixen a nivell de representacions socials del significat i funci\u00f3 de les institucions educatives de 0 a 3 anys:<\/p>\n \u25e6 Si se les considera llocs de crian\u00e7a, llocs que han d’exercir una mena de for\u00e7osa supl\u00e8ncia<\/em> d’altres cuidadors (la mare, la fam\u00edlia, etc.) temporalment impossibilitats (normalment per raons de treball), segurament t\u00e9 ra\u00f3 el senyor Olmos, i la paraula guarderia \u00e9s la m\u00e9s adequada. En aquest cas es podria substituir amb altres, aparentment m\u00e9s \u00abboniques\u00bb, per\u00f2 en el fons no canviaria res.<\/p>\n \u25e6 Si, a canvi, se les considera (o se les intenta considerar) llocs educatius, llocs que haurien d’oferir moltes oportunitats en un sentit educatiu global, perqu\u00e8 aix\u00f2 correspondria a un dret de l’infant, la \u00abgilipollez ling\u00fc\u00edstica\u00bb<\/em> molt probablement \u00e9s la que l’autor de l’article va intentar defensar…<\/p>\n A nivell cultural i pedag\u00f2gic:<\/strong> No \u00e9s en absolut cert que a les institucions pels nens de 0 a 3 anys se’ls reconegui tot el valor plenament educatiu que mereixerien. El tema de fons sempre \u00e9s el mateix: molts plantejaments te\u00f2rics (la majoria dels quals fan refer\u00e8ncia a la medicina o a la psicoan\u00e0lisi) consideren que, sent possible, el millor per als nens d’aquestes edats seria quedar-se amb la seva mare i\/o la seva fam\u00edlia . Per tant, aquestes institucions no deixen de ser considerades llocs que han de suplir la impossibilitat maternal o familiar de cuidar l’infant a estones m\u00e9s o menys llarguess. Aquesta mirada cultural \u00e9s bastant com\u00fa a Catalunya, com b\u00e9 testifica un recent article al Diari de l’Educaci\u00f3 de la professora Montse Benlloch (2018): \u00abAvantatges i desavantatges de l’Escola Bressol per al desenvolupament dels infants\u00bb.<\/p>\n En aquest sentit es pot tamb\u00e9 explicar l'\u00bb\u00e8xit\u00bb que tenen unes experi\u00e8ncies alternatives a les institucions p\u00fabliques, que en els \u00faltims anys han anat creixent en nombre i notorietat: les anomenades \u00abmares de dia\u00bb i \/ o els \u00abespais de crian\u00e7a\u00bb (dues denominacions que ja ho diuen tot …). En canvi, jo penso que caldria comen\u00e7ar a comprendre que crian\u00e7a i educaci\u00f3 s\u00f3n dos processos diversos, complementaris i relacionats per\u00f2 tamb\u00e9 diferents. I s\u00f3n processos que es viuen i es duen a terme en contextos diferents.<\/p>\n Qu\u00e8 faria falta perqu\u00e8, per fi, es reconegu\u00e9s el valor i el significat plenament educatiu de les institucions per a nens de 0 a 3 anys? Des del meu punt de vista, el m\u00e9s necessari seria:<\/p>\n A nivell pol\u00edtic<\/strong>, primerament actualitzar la legislaci\u00f3 vigent perqu\u00e8 no hi hagi tota aquesta diversitat (en sentit no molt positiu) que trobem actualment al pa\u00eds.<\/p>\n A nivell social<\/strong>, activar pol\u00edtiques d’inversi\u00f3 massiva en aquesta etapa educativa, perqu\u00e8, com b\u00e9 relaten Ceba i Salazar (2018) \u00abinvertir un euro en educaci\u00f3 en les primeres fases de la vida t\u00e9 un major retorn en termes d’equitat educativa que fer-ho en fases posteriors \u00bb. En aquest sentit \u00e9s molt important llegir titulars de premsa com aquest: \u00abCent escoles bressol municipals per garantir els drets i\u00a0 les oportunitats dels infants\u00bb, en refer\u00e8ncia a un article que celebrava l’obertura de la centena escola bressol municipal a Barcelona (Oliveres , 2019).<\/p>\n A nivell cultural i pedag\u00f2gic<\/strong>, fer refer\u00e8ncia a la millor cultura constructivista i s\u00f2cio-constructivista, la idea d’infant competent i capa\u00e7 de desenvolupar-se a trav\u00e9s del conjunt de les relacions que viu (i pot viure), podria ajudar a comprendre que el dret a l’educaci\u00f3 des dels 0 anys nom\u00e9s significa recon\u00e8ixer el dret de cada nen a viure, des del comen\u00e7ament de la vida, m\u00faltiples oportunitats en diferents contextos (fam\u00edlia, escola, etc.), que no caldria considerar alternatius sin\u00f3 que complementaris i rec\u00edprocament enriquidors.<\/p>\n Crec que la millor manera d’acabar aquest text \u00e9s a trav\u00e9s d’unes paraules de Loris Malaguzzi (1984), que en una \u00fanica frase sintetitza \u00f2ptimament, i molt m\u00e9s, el que he intentat argumentar: \u00ab(…) L’escola del nen comen\u00e7a (pot comen\u00e7ar) quan deixa d’estar subjecte a les tasques assistencials i de supl\u00e8ncia (de les mares, de les dones i de les fam\u00edlies) \u00bb.<\/p>\n Aquest hauria de ser el punt de partida fonamental per comen\u00e7ar a crear un sistema educatiu 0-3 realment capa\u00e7 de correspondre al dret universal a l’educaci\u00f3 de tots i cadascun dels nens i les nenes des dels 0 anys.<\/p>\n <\/p>\n Refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques<\/strong><\/p>\n – Benlloch, M., (2018), Avantatges i desavantatges de l\u2019Escola Bressol per al desenvolupament dels infants\u00a0<\/em>(https:\/\/diarieducacio.cat\/rella\/2018\/11\/30\/avantatges-i-desavantatges-de-lescola-bressol-per-al-desenvolupament-dels-infants\/<\/a>)<\/p>\n – Cebolla, H., Salazar, L., (2018), \u00bfD\u00f3nde estamos con la educaci\u00f3n infantil?\u00a0<\/em>(https:\/\/elpais.com\/elpais\/2018\/11\/06\/opinion\/1541520033_676607.html<\/a>)<\/p>\n – Malaguzzi, L., (1984), L’occhio se salta il muro<\/em>, Comune di Reggio Emilia, Reggio Emilia (la traducci\u00f3 al castell\u00e0 es troba a: Los cien lenguajes de la infancia<\/em>, Rosa Sensat, Barcelona, 2005)<\/p>\n – Oliveres, V., (2019), Cent escoles bressol municipals per garantir el drets i les oportunitats dels infants\u00a0<\/em>(http:\/\/educa.barcelona\/2019\/02\/27\/cent-escoles-bressol-municipals-per-garantir-els-drets-i-les-oportunitats-dels-infants\/<\/a>)<\/p>\n – Olmos, A., (2017),\u201cNo se dice guarder\u00eda, se dice escuela infantil\u201d: la \u00faltima gilipollez ling\u00fc\u00edstica\u00a0<\/em>(https:\/\/blogs.elconfidencial.com\/cultura\/mala-fama\/2017-02-24\/guarderia-escuela-infantil-irene-montero-toni-canto_1338209\/<\/a>)<\/p>\n – ONU, (1948), Declaraci\u00f3n Universal de Derechos Humanos <\/em>(https:\/\/dudh.es\/26\/<\/a>)<\/p>\n – ONU, (1959), Declaraci\u00f3n de los Derechos del Ni\u00f1o\u00a0<\/em>(https:\/\/www.humanium.org\/es\/declaracion-de-los-derechos-del-nino-texto-completo\/<\/a>)<\/p>\nUnes necessitats de cara al reconeixement de la identitat educativa 0-3<\/strong><\/h4>\n
Conclusions<\/strong><\/h4>\n