Amb una mirada \u00e0mplia de comunitat i participaci\u00f3, dues dones mostren tend\u00e8ncies que ajuden a interpretar realitats compartides. D\u2019una banda, l\u2019artista Rosal\u00eda sorpr\u00e8n amb el seu darrer treball \u2018Lux\u2019, la cr\u00edtica ho valora com una expressi\u00f3 profunda i reflexiva en l\u00ednia amb una tend\u00e8ncia que vol superar la superficialitat fragmentada dels nostres dies. D\u2019altra banda, la filosofa Vict\u00f2ria Camps analitza la realitat social al seu darrer llibre \u2018La sociedad de la desconfianza\u2019: una explicaci\u00f3 de la confusi\u00f3 contempor\u00e0nia \u00e9s la manca de confian\u00e7a que afebleix la comunitat i les institucions com, per exemple, els Consells d\u2019Educaci\u00f3 Municipals (CEM).<\/p>\n\n\n\n
Des del suport de l\u2019\u00c0rea d\u2019Educaci\u00f3 de la Diputaci\u00f3 de Barcelona als CEM hi ha senyals que ens indiquen que en molts casos \u2018les fulles no ens deixen veure el bosc\u2019, ens preocupem per s\u00edmptomes superficials sense tenir una visi\u00f3 global de la situaci\u00f3. Si el CEM \u00e9s l\u2019organisme de participaci\u00f3 de la comunitat educativa local, a vegades patim una falta de perspectiva i dist\u00e0ncia cr\u00edtica i elevem l\u2019an\u00e8cdota (\u2018el plenari \u00e9s poc participatiu i avorrit\u2019) a categoria, sense mirar tota la seva l\u2019estructura i la seva feina. La pr\u00e0ctica ens demana fer cr\u00e9ixer la participaci\u00f3 com un proc\u00e9s d\u2019atenci\u00f3 a les persones i a les vies que ho faciliten: informaci\u00f3, documentaci\u00f3, transpar\u00e8ncia i retiment de comptes, aquestes condicions creen vincles de col\u00b7laboraci\u00f3 entre els membres.<\/p>\n\n\n\n
Hem de revisar l\u2019alternativa f\u00e0cil d\u2019aplicar pr\u00e0ctiques superficials de dinamitzaci\u00f3 que poden banalitzar la funci\u00f3 del CEM i apostar per din\u00e0miques que consoliden la confian\u00e7a, l\u2019empatia, el respecte i el comprom\u00eds amb voluntat de perman\u00e8ncia. Es tracta de transitar d\u2019un joc anecd\u00f2tic a la reflexi\u00f3 cr\u00edtica i de la satisfacci\u00f3 instant\u00e0nia als resultats duradors i compartits.<\/p>\n\n\n\n
En el mateix sentit, cal valorar si no patim una fragmentaci\u00f3 d\u2019espais tem\u00e0tics de participaci\u00f3 educativa, perdent consci\u00e8ncia de la transcend\u00e8ncia de culminar tota aquesta feina amb un CEM com a pla\u00e7a de conflu\u00e8ncia i ordenaci\u00f3 d\u2019aquests espais tem\u00e0tics. Per tant, han de ser vies que acabin a la pla\u00e7a comuna que dona coher\u00e8ncia a tots els treballs parcials.<\/p>\n\n\n\n
De vegades hem caigut en una percepci\u00f3 err\u00f2nia en la distribuci\u00f3 dels esfor\u00e7os en els espais de participaci\u00f3. Un ecosistema local d\u2019educaci\u00f3 no \u00e9s un joc de suma zero en qu\u00e8 guanya el CEM ho perd alguna comissi\u00f3 tem\u00e0tica d\u2019educaci\u00f3, m\u00e9s aviat \u00e9s un exemple de joc win\/win: l\u2019atenci\u00f3 i energia que dediquem des dels ajuntaments als CEM no va en detriment d\u2019altres espais tem\u00e0tics d\u2019educaci\u00f3. Els seus guanys beneficien a tots per l\u2019efecte col\u00b7laboratiu i les sinergies de les xarxes de treball comunitari.<\/p>\n\n\n\n
Un dels principis que sost\u00e9 als Consells d\u2019Educaci\u00f3 Municipal \u00e9s el de representaci\u00f3. Est\u00e0 en crisi? No \u00e9s un fet a\u00efllat que alguns sectors de la comunitat educativa, especialment direccions de centre, vulguin estar tots presents al seu plenari. No confien en els seus representants? Aix\u00f2 provoca fer servir el plenari del CEM per tractar temes particulars d\u2019un centre i s\u2019haurien de resoldre al seu Consell Escolar de Centre (CEC). Una delimitaci\u00f3 clara de les funcions i continguts de cada nivell de consell sens dubte ajudar\u00e0 a l\u2019efici\u00e8ncia i qualitat dels seus treballs i una confian\u00e7a en el principi de representaci\u00f3, supervisada amb mecanismes de participaci\u00f3 (comissions permanent i de treball), \u00e9s mostra de qualitat comunit\u00e0ria i institucional.<\/p>\n\n\n\n
Hi ha tres direccions en les quals haur\u00edem d\u2019enfortir els CEM i construir un sistema integrat de participaci\u00f3 en educaci\u00f3. Les dues primeres estan al mateix municipi, la tercera \u00e9s intermunicipal o territorial. La primera direcci\u00f3 d\u2019enfortiment \u00e9s horitzontal i de col\u00b7laboraci\u00f3 intramunicipal amb l\u2019\u00e0rea de participaci\u00f3 ciutadana. Els reglaments de participaci\u00f3 ciutadana municipals entenen el CEM com un \u00f2rgan sectorial i una relaci\u00f3 fluida amb diferents sectors locals (inf\u00e0ncia, dones, esport, cultura…) consolidar\u00e0 el model de Ciutat Educadora. La segona direcci\u00f3 d\u2019enfortiment \u00e9s descendent i connecta amb els CEC: ja hem dit que una clara delimitaci\u00f3 de funcions i continguts ajudar\u00e0 sens dubte a l\u2019ecosistema educatiu local. La tercera direcci\u00f3 d\u2019enfortiment \u00e9s ascendent cap als Consells Escolars Territorials. Els municipis i els seus ajuntaments hi estan representats i juguen un paper com a administraci\u00f3 educativa que s\u00f3n. Recentment, el Consell d\u2019Educaci\u00f3 de Catalunya ha aprovat la seva transformaci\u00f3 i ha treballat un proc\u00e9s participatiu per continuar aquest canvi als consells territorials, amb la perspectiva pendent d\u2019actualitzar el marc normatiu dels CEM.<\/p>\n\n\n\n
La cultura participativa als CEM no est\u00e0 a\u00efllada de la realitat social, pateix igualment la crisi dels espais p\u00fablics de participaci\u00f3. Sense confian\u00e7a no es pot construir ni comunitat educativa ni participaci\u00f3, i la manera de fer servir i estendre aquest ciment \u00e9s amb cura i atenci\u00f3, respecte a les persones i a les normes de debat que acordem com a marc per a la reflexi\u00f3 cr\u00edtica i la proposta informada de pol\u00edtiques educatives.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Dues dones ens donen pistes…\u00a0 Amb una mirada \u00e0mplia de comunitat i participaci\u00f3, dues dones mostren tend\u00e8ncies que ajuden a interpretar realitats compartides. D\u2019una banda, l\u2019artista Rosal\u00eda sorpr\u00e8n amb el seu darrer treball \u2018Lux\u2019, la cr\u00edtica ho valora com una expressi\u00f3 profunda i reflexiva en l\u00ednia amb una tend\u00e8ncia que vol superar la superficialitat fragmentada<\/p>\n","protected":false},"author":285,"featured_media":4978,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[372,1],"tags":[121,381,172],"tipo":[392],"class_list":{"0":"post-4969","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-consell-educatius-municipals","8":"category-sin-categoria","9":"tag-centres-educatius","10":"tag-consells-escolars-de-centre","11":"tag-participacio","12":"tipo-analisi"},"yoast_head":"\n