La reducci\u00f3 de la segregaci\u00f3 en el m\u00f3n educatiu \u00e9s una pol\u00edtica priorit\u00e0ria de totes les administracions del nostre pa\u00eds. Les raons d\u2019aquesta aposta pol\u00edtica s\u00f3n evidents: un sistema educatiu segregat limita l\u2019\u00e8xit educatiu de l\u2019alumnat en situaci\u00f3 de vulnerabilitat social, i fa naufragar el principi universal d\u2019una \u201ceducaci\u00f3 per a tothom\u201d. A m\u00e9s, suposa un fre a la construcci\u00f3 de comunitats cohesionades, capaces de transitar de la coexist\u00e8ncia a la conviv\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n
El Pacte Nacional contra la Segregaci\u00f3 del 2018 i el decret de la programaci\u00f3 de l’oferta educativa i del procediment d’admissi\u00f3 en els centres del Servei d’Educaci\u00f3 de Catalunya 2021 han establert el full de ruta d\u2019aquesta pol\u00edtica p\u00fablica, i els informes de seguiment de la S\u00edndica de Greuges contribueixen a mirar de prop la consecuci\u00f3 dels objectius definits.<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s en aquest marc que la Diputaci\u00f3 de Barcelona ha assumit el repte d\u2019implicar-se en aquesta pol\u00edtica, i ha promogut el desenvolupament d\u2019una de les claus: el rol del m\u00f3n local contra aquesta segregaci\u00f3. T\u00e9 sentit aquesta acci\u00f3 estrat\u00e8gica: \u00e9s en els municipis, en els territoris concrets, on poden identificar-se els fen\u00f2mens associats a la segregaci\u00f3, i per tant els espais privilegiats en els quals dur a terme les mesures per pal\u00b7liar-ne i revertir els efectes. A banda, l\u2019estreta relaci\u00f3 entre la segregaci\u00f3 residencial i la segregaci\u00f3 escolar interpel\u00b7la els governs locals directament.<\/p>\n\n\n\n
El nostre ordenament jur\u00eddic no atribueix un marc competencial substancial al m\u00f3n local. No obstant aix\u00f2, molts ajuntaments el sobrepassen i ambicionen impulsar una pol\u00edtica educativa local pel seu municipi. Aquesta voluntat \u00e9s l\u2019espurna de la corresponsabilitat, ja que aquesta pol\u00edtica local no resulta viable si no es fa en estreta col\u00b7laboraci\u00f3 amb les administracions competents. Per aquest motiu, la implicaci\u00f3 d\u2019un ajuntament en la pol\u00edtica contra la segregaci\u00f3 reclama la formulaci\u00f3 d\u2019un pacte local, que reconegui aquesta corresponsabilitat entre les administracions, i traci les l\u00ednies mestres d\u2019aquesta pol\u00edtica.<\/p>\n\n\n\n
\nLa segregaci\u00f3 educativa neix de din\u00e0miques socials que impliquen a tots els sectors de la comunitat educativa<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n
Pactes locals d\u2019aquesta naturalesa se\u2019n poden elaborar de moltes maneres, i segons quina sigui la mirada sobre la segregaci\u00f3, els actors que s\u2019hi impliquin, i el proc\u00e9s per elaborar-lo, els resultats i impactes seran d\u2019una naturalesa o una altra. \u00c9s molt probable que si el pacte local \u00e9s fruit d\u2019una reuni\u00f3 mantinguda per t\u00e8cnics municipals i auton\u00f2mics un mat\u00ed, les mesures que s\u2019hi incloguin disposin d\u2019un recorregut molt limitat a l\u2019hora d\u2019implementar-se.<\/p>\n\n\n\n
La Diputaci\u00f3 de Barcelona, en la seva missi\u00f3 de donar suport i acompanyar els ajuntament en el desplegament de les seves pol\u00edtiques, ha defugit un model tecnocr\u00e0tic a l\u2019hora de proveir aquest suport, i ha optat per un model basat en una perspectiva comunit\u00e0ria. En primer lloc, aquest model reconeix la necessitat de posar en el focus m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019escola i abastar la dimensi\u00f3 educativa fora de la instituci\u00f3 escolar. Des d\u2019una perspectiva local, no t\u00e9 cap sentit que la segregaci\u00f3 es redueixi en els centres escolars i, tanmateix, es mantingui o incrementi a les entitats d\u2019educaci\u00f3 en el lleure, esportives, culturals i de tota mena. Cal recon\u00e8ixer l\u2019estreta relaci\u00f3 entre segregaci\u00f3 dins i fora de l\u2019escola, i actuar estrat\u00e8gicament en els dos \u00e0mbits de forma articulada.<\/p>\n\n\n\n
Pel que fa als actors implicats, no podem caure en el parany de creure que la segregaci\u00f3 educativa \u00e9s un repte de naturalesa t\u00e8cnica que resoldran professionals especialistes. La segregaci\u00f3 educativa neix de din\u00e0miques socials que impliquen a tots els sectors de la comunitat educativa. Professionals de l\u2019educaci\u00f3 per descomptat, per\u00f2 tamb\u00e9 fam\u00edlies, administracions, entitats i fins i tot el propi alumnat. Per tant, la definici\u00f3 d\u2019un pacte local ha de sorgir de les veus de tots aquests actors, si volem realment que all\u00f2 pactat arribi a bon port.<\/p>\n\n\n\n
Per \u00faltim, pel que fa a la din\u00e0mica d\u2019elaboraci\u00f3 del pacte, caldr\u00e0 defugir d\u2019una acci\u00f3 puntual i aprofitar l\u2019ocasi\u00f3 per dur a terme un proc\u00e9s participatiu que impliqui tothom. La segregaci\u00f3 educativa \u00e9s un fenomen social altament complex, per aquest motiu es fa necessari temps per identificar qu\u00e8 ens passa, analitzar per qu\u00e8 ens passa i determinar qu\u00e8 hauria de passar al municipi. La constituci\u00f3 d\u2019un grup motor que vetlli per aquest proc\u00e9s esdev\u00e9 clau.<\/p>\n\n\n\n