<\/p>\n\n\n\n
A quart d\u2019ESO de l\u2019Institut Bellvitge de L\u2019Hospitalet de Llobregat, un grup d\u2019adolescents decideix que vol parlar d\u2019all\u00f2 que els preocupa. No hi ha un text tancat ni una dramat\u00fargia prefixada: hi ha preguntes i ganes d\u2019explicar temes que els interpel\u00b7len. A partir d\u2019aqu\u00ed, un docent de teatre de l\u2019Escola de M\u00fasica i Centre de les Arts de L\u2019Hospitalet (EMMCA)<\/strong> els acompanya en el proc\u00e9s de creaci\u00f3 col\u00b7lectiva: els ajuda a escriure el gui\u00f3, a construir les escenes i a pensar com volen que sigui la posada en escena. En paral\u00b7lel, l\u2019alumnat del batxillerat art\u00edstic del mateix institut dissenya les escenografies i elements visuals que acompanyaran aquest projecte. El resultat final \u00e9s una mostra oberta, per\u00f2 el que realment importa \u00e9s tot el que ha passat abans de pujar a l\u2019escenari.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s un exemple del que podria ser un projecte art\u00edstic amb la comunitat. \u00c9s a dir, una iniciativa en qu\u00e8 una l\u2019escola municipal de m\u00fasica o un centre de les arts treballa bra\u00e7 a bra\u00e7 amb altres agents del territori, en aquest cas, amb l’alumnat de diferents cursos d’un institut, per tal de generar a trav\u00e9s d’una expressi\u00f3 art\u00edstica espais de participaci\u00f3, di\u00e0leg i creativitat que, al final, fan que es generin i s’enforteixin vincles culturals i educatius entre la comunitat.<\/p>\n\n\n\n “Intentem que els projectes tinguin continu\u00eftat, que no siguem una gent que arriba, aterra, desplega els seus coneixements i se\u2019n va\u201d, explica Ra\u00fcl Brenchat, director de l\u2019EMMCA. A L\u2019Hospitalet, l\u2019escola neix el 2005 i actualment treballa a onze escoles i instituts, i articula altres projectes comunitaris a la seva seu, on convergeix alumnat de barris diversos. “La diversitat de la ciutat de l’Hospitalet es troba en un servei p\u00fablic com el nostre, fent m\u00fasica, dansa o teatre”, apunta Brenchat, que reivindica l’art com a eina de cohesi\u00f3 i participaci\u00f3 col\u00b7lectiva: “La part art\u00edstica t\u00e9 una cosa important, que \u00e9s l’aqu\u00ed i l’ara. I aix\u00f2 requereix concentraci\u00f3, treball en equip i un comprom\u00eds compartit”.<\/p>\n\n\n\n La Xarxa d\u2019Escoles Municipals de M\u00fasica i Arts (XEMMA)<\/strong> va crear l’any 2024 un grup de treball espec\u00edfic sobre projectes art\u00edstics amb la comunitat, on hi participen una dotzena de centres de la prov\u00edncia regularment. En Joan Fargas, una de les persones expertes que han acompanyat el grup, explica que el punt de partida \u00e9s sobretot reflexionar sobre qu\u00e8 s’est\u00e0 ja fent als municipis i tamb\u00e9 sobre com es fa: \u201cConstatem que cada vegada hi ha m\u00e9s escoles que fan projectes comunitaris. Per\u00f2 cal parar i reflexionar sobre qu\u00e8 entenem cadasc\u00fa per projecte art\u00edstic amb la comunitat”. De fet, una de les primeres accions del grup ha estat passar una enquesta als centres de la prov\u00edncia. Les dades apunten que el 73% dels 48 centres que han respost l’enquesta fan projectes art\u00edstics amb la comunitat. D’aquests, la meitat s\u2019adrecen a infants, mentre que l\u2019altra meitat s’adrecen a la resta de col\u00b7lectius (joves, fam\u00edlies, gent gran, persones migrades o alumnat amb necessitats educatives especials).<\/p>\n\n\n\n \u201cEstem entrant en una fase m\u00e9s reflexiva\u201d, apunta Joan Fargas. \u201cAl principi tothom volia fer projectes comunitaris. Ara ens preguntem m\u00e9s per qu\u00e8 els fem i des de quina mirada\u201d. Tamb\u00e9 hi ha espai per fer autocr\u00edtica: “alguns projectes s\u2019han fet des d\u2019un enfocament etnoc\u00e8ntric, sovint amb repertoris cl\u00e0ssics i caient en mirades paternalistes i molt dirigides. Si ho fem aix\u00ed, podem menystenir altres cultures. En aquest sentit, cal que es generi un di\u00e0leg i un acompanyament, i en aix\u00f2 estem treballant”, remarca Fargas.<\/p>\n\n\n\n El grup tamb\u00e9 s’ha dedicat a elaborar un marc te\u00f2ric com\u00fa: ha convidat referents internacionals que ja desenvolupen projectes d’art comunitari des de diversos angles i ha posat sobre la taula la dimensi\u00f3 pol\u00edtica de la q\u00fcesti\u00f3. \u201cDecidir que una escola municipal inverteixi hores en aquests projectes \u00e9s una decisi\u00f3 pol\u00edtica. \u00c9s entendre que l\u2019art \u00e9s transformador i que la participaci\u00f3 cultural \u00e9s un dret\u201d, apunta Fargas. Els resultats de la feina realitzada en aquest grup de treball durant el darrer any es presentar\u00e0 a una trobada plen\u00e0ria de la XEMMA que tindr\u00e0 lloc el divendres 27 de febrer.<\/p>\n\n\n\n A l\u2019Escola Municipal de les Arts (EMA) de Santa Perp\u00e8tua de Mogoda (EMA)<\/strong>, van comen\u00e7ar amb els projectes art\u00edstics amb la comunitat l’any 2013. Van comen\u00e7ar, gr\u00e0cies a un Pla de Barris, a treballar amb cinc escoles de prim\u00e0ria fent projectes de corda, vent, percussi\u00f3 i dansa i han acabat fent-ne molts m\u00e9s a moltes altres escoles i instituts del municipi, tamb\u00e9 en d’altres disciplines com audiovisuals o teatre. “Per exemple, hi ha alguns projectes com la Cantata municipal, que \u00e9s un projecte comunitari on participa tot l’alumnat de quart de Prim\u00e0ria de les escoles de Santa Perp\u00e8tua i l’Escola Municipal de les Arts que t\u00e9 ja una tradici\u00f3 de trenta anys i est\u00e0 molt assentat al municipi”, explica Eliseu Ribes, el director de l’EMA, que destaca tamb\u00e9 quan organitzen amb alguns centres obres de teatre per a final de curs al teatre de Santa Perp\u00e8tua. “Hi ha fam\u00edlies, sobretot nouvingudes, que descobreixen que hi ha un teatre al poble perqu\u00e8 venen a veure el seu fill o filla pujant a l’escenari per primera vegada”, remarca.<\/p>\n\n\n\n Tot i els aven\u00e7os, Ribes admet que hi ha dificultats de vegades per a construir relacions durables amb col\u00b7lectius del territori. \u201cHem intentat treballar amb comunitats del barri de Can Folguera, i per exemple amb la dominicana hem pogut treballar amb m\u00e9s flu\u00efdesa, per\u00f2 amb la comunitat musulmana o subsahariana no sempre hem aconseguit mantenir el vincle\u201d, reconeix. Segons Ribes, aquesta dificultat posa de manifest la necessitat d\u2019un perfil professional espec\u00edfic que pugui fer d\u2019enlla\u00e7 i garantir seguiment i continu\u00eftat. \u201c\u00c9s una feina de formiga\u201d, conclou. Ribes q\u00fcestiona tamb\u00e9 que de vegades l’etiqueta “comunitari” pot ser contraproduent i que moltes activitats que ja fan als centres art\u00edstics impliquen la comunitat. “Quan treballem a prim\u00e0ria o secund\u00e0ria, aix\u00f2 tamb\u00e9 s\u00f3n comunitats. L\u2019escola ja \u00e9s una comunitat. Una orquestra tamb\u00e9 ho \u00e9s. Per qu\u00e8 hem de posar-hi l’etiqueta?\u201d.<\/p>\n\n\n\n Com a reptes, els tres professionals coincideixen que el creixement dels projectes art\u00edstics ha d’anar acompanyat d’una aposta pol\u00edtica i pressupost\u00e0ria. \u201cNo pot quedar nom\u00e9s en mans del que decideixi cada municipi. Si aquesta l\u00ednia es considera un dret cultural i educatiu del municipi i una eina de cohesi\u00f3, caldria una aposta supralocal m\u00e9s estable\u201d, destaca Ra\u00fcl Brenchat, que assenyala que, excepte la m\u00fasica, la resta d’arts sovint no tenen l\u00ednies de finan\u00e7ament s\u00f2lides.<\/p>\n\n\n\n Eliseu Ribes posa el focus en una mancan\u00e7a molt concreta: la necessitat de perfils professionals que facin d\u2019enlla\u00e7 amb les comunitats. “Les dificultats per establir relacions sostingudes amb alguns col\u00b7lectius del municipi evidencien que la mediaci\u00f3 cultural no pot recaure nom\u00e9s en el professorat”. A m\u00e9s, reclama m\u00e9s recursos i formaci\u00f3 per treballar des de la m\u00fasica amb enfocaments participatius, un \u00e0mbit en qu\u00e8, segons apunta, hi ha menys tradici\u00f3 que en el teatre o la dansa.<\/p>\n\n\n\n En Joan Fargas hi afegeix dues necessitats estructurals: formaci\u00f3 i canvi de mirada. “Treballar amb la comunitat implica passar de controlar tot el proc\u00e9s a acompanyar-lo, assumir incerteses i acceptar que no sempre hi haur\u00e0 un resultat previsible o mesurable en termes tradicionals. Aix\u00f2 exigeix formaci\u00f3 espec\u00edfica per al professorat i temps per reflexionar col\u00b7lectivament sobre per qu\u00e8 es fan aquests projectes i des de quina perspectiva”, apunta.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" A quart d\u2019ESO de l\u2019Institut Bellvitge de L\u2019Hospitalet de Llobregat, un grup d\u2019adolescents decideix que vol parlar d\u2019all\u00f2 que els preocupa. No hi ha un text tancat ni una dramat\u00fargia prefixada: hi ha preguntes i ganes d\u2019explicar temes que els interpel\u00b7len. A partir d\u2019aqu\u00ed, un docent de teatre de l\u2019Escola de M\u00fasica i Centre de<\/p>\n","protected":false},"author":2150,"featured_media":5087,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[265,330,1],"tags":[],"tipo":[394],"class_list":{"0":"post-5086","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-educacio-musical-i-artistica","8":"category-escoles-municipals-de-musica-i-arts","9":"category-sin-categoria","10":"tipo-reportatge"},"yoast_head":"\nCom s’est\u00e0 fent? Un grup de treball per a reflexionar<\/h3>\n\n\n\n
M\u00e9s enll\u00e0 de l’etiqueta ‘comunitari’<\/h3>\n\n\n\n
Formaci\u00f3, estabilitat i perfils especialitzats<\/h3>\n\n\n\n