![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/educaciolocal\/wp-content\/uploads\/sites\/26\/2017\/12\/terrassa2.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Com gaireb\u00e9 cada dimecres, la Luisa arriba a l\u2019Institut Blanxart de Terrassa a l\u2019hora del pati. Mentre els alumnes surten a esmorzar, ella pren una taula amb rodes que instal\u00b7la a un dels extrems del pati i desplega tot de tr\u00edptics i fulletons. Poc a poc, alguns joves es van atansant per a parlar amb ella. La Luisa \u00e9s una PICDES, o corresponsal d\u2019Instituts, del Servei de Joventut i Lleure Infantil de l\u2019Ajuntament de Terrassa i es disposa a muntar el seu Punt Jove.<\/p>\n
Els qui s\u2019acosten a la Luisa li pregunten el que volen, qualsevol dubte que els rondi el cap: des de preguntes relacionades amb educaci\u00f3 sexual, q\u00fcestions relatives als estudis o a extraescolars, o converses m\u00e9s disteses relacionades amb la seva vida quotidiana. Ella \u00e9s molt jove i aix\u00f2 fa que \u201cse sentin molt c\u00f2modes preguntant al Punt Jove. Parlem de tot all\u00f2 que els preocupa\u201d, explica la Luisa. \u201cHem de saber parlar de qualsevol cosa i nosaltres sempre intentem plantejar temes que els facin reflexionar\u201d, afegeix.<\/p>\n
El Punt Jove \u00e9s l\u2019oficina Jove (o centre Baumann) \u201cdescentralitzada\u201d, com diu la Luisa. \u00c9s una manera d\u2019apropar als joves els serveis de la ciutat, que siguin conscients que tenen tota una xarxa al darrera disposada a orientar-los en moments cr\u00edtics del seu creixement. I les etapes de transici\u00f3, com la que es d\u00f3na als 16 anys, despr\u00e9s de l\u2019ESO, \u00e9s una de les m\u00e9s transcendentals.<\/p>\n
La import\u00e0ncia d\u2019aquest moment vital \u00e9s coneguda i tractada amb cura tamb\u00e9 des de l\u2019Ajuntament de la ciutat i per aix\u00f2 ja fa anys que van crear el programa \u2018Ser jove despr\u00e9s de l\u2019ESO\u2019; es tracta d\u2019una tutoria d\u2019acompanyament en transicions adolescents a Terrassa de la que la Luisa, com a PIDCES, en forma part.<\/p>\n
El projecte, que va n\u00e9ixer al 2004, \u00e9s una iniciativa transversal que involucra tant a l\u2019oficina Jove, com a Serveis Socials, Foment i Educaci\u00f3 de l\u2019Ajuntament per a donar un acompanyament integral als joves que es troben en el seu darrer any d\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria. Marta Menc\u00eda, secret\u00e0ria t\u00e8cnica del Consell de la Formaci\u00f3 de Terrassa, explica que el projecte va sorgir arran d\u2019inquietuds que detectaven als adolescents quan havien de prendre decisions importants davant de les diverses alternatives que els sorgeixen en aquesta transici\u00f3.<\/p>\n
\u201cVam veure que hav\u00edem de fer intervenci\u00f3 per a facilitar les transicions. Exercir de pont cap a altres oportunitats formatives perqu\u00e8 la continu\u00eftat en els estudis en aquest moment vital \u00e9s molt important. Ja f\u00e8iem coses a nivell particular i aix\u00f2 ens permet coordinar tots els actors que intervenim en el m\u00f3n adolescent\u201d, explica Menc\u00eda, que afegeix que el programa es va crear amb l\u2019assessorament de la Diputaci\u00f3 de Barcelona.<\/p>\n
Aix\u00ed, el \u2018Ser Jove despr\u00e9s de l\u2019ESO\u2019 involucra sis instituts, la meitat de centres p\u00fablics de la ciutat i assessora vora 500 joves amb tutories integrals que duren dos anys: comencen a quart de l\u2019ESO i continuen durant tot l\u2019any seg\u00fcent. El primer any l\u2019acompanyament es basa en la coneixen\u00e7a: \u201cels expliquem tots els serveis d\u2019assessorament que la ciutat els posa a disposici\u00f3 per a que puguin fer bona tria i, tamb\u00e9, fem processos de coneixement propi. Els ajudem a saber una mica m\u00e9s d\u2019ells mateixos, amb tota una s\u00e8rie de din\u00e0miques i projectes que els permeten fer una millor tria del que els conv\u00e9 m\u00e9s un cop acabin la secund\u00e0ria\u201d, comenta la Luisa.<\/p>\n
Tenir un referent adult fixe durant dos anys\u00a0 que est\u00e0 dins el sistema d\u2019atenci\u00f3 a l\u2019adolescent de la ciutat \u00e9s \u201cmolt positiu\u201d, segons Menc\u00eda, qui considera que el programa \u201cacaba sent preventiu. Es pot pensar que aquells alumnes que estan fent Batxillerat o FP ja estan encarrilats, per\u00f2 no \u00e9s veritat, hi ha molt abandonament escolar en joves que han graduat l\u2019ESO\u201d.<\/p>\n
Acabar l\u2019ESO: una transici\u00f3 cr\u00edtica<\/strong><\/p>\n La tutoria que planteja el programa \u2018Despr\u00e9s de l\u2019ESO\u2019 un cop acabada l\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria \u00e9s personalitzada: cadascun dels joves que s\u2019hi acullen estan sota assessorament d\u2019un professional que els acompanya durant els dos anys. \u201cEls truquem per primer cop al juliol, despr\u00e9s de les notes de quart\u201d, explica la Luisa. Aqu\u00ed \u00e9s el primer punt cr\u00edtic: saber com se senten despr\u00e9s de les classes, qu\u00e8 els agradaria fer i fer-los coneixedors de les diverses opcions que hi ha.<\/p>\n \u201cEn aquest moment es tenen molts dubtes sobre com accedir a cada opci\u00f3 educativa. Parlem de les vies d\u2019acc\u00e9s, de les ponderacions. Tenim un sistema educatiu en el que cada any canvien coses i els joves estan molt agra\u00efts quan alg\u00fa els facilita tota aquesta informaci\u00f3 de manera simple\u201d, assegura la Luisa. En aquest moment tamb\u00e9 es parla de les opcions viables de cadascun dels joves, tenint molt en compte \u201cles expectatives que tenen: hi ha moltes professions envoltades per mites. Per exemple, estudiar criminologia no et converteix en un CSI. Els mites marquen el cam\u00ed que molts escullen i moltes vegades acaben decebuts\u201d.<\/p>\n Despr\u00e9s d\u2019aquesta primera tutoria es fa una segona trobada al juliol, quan ja se sap si han entrat a l\u2019opci\u00f3 formativa que els interessa o si han d\u2019anar a recuperaci\u00f3 al setembre. Aquestes tutories, que s\u00f3n \u201cvolunt\u00e0ries, es fan per tel\u00e8fon, presencialment o incl\u00fas per xarxes. De vegades, \u00e9s veritat que costa trobar algun dels nanos, per\u00f2 \u00e9s per aix\u00f2 que \u00e9s tan atractiu que el programa sigui transversal: quan no el trobem nosaltres, algun PIDCES com la Luisa els pot veure a alguna visita a l\u2019institut o en algun espai jove\u201d, explica la Marta Dinar\u00e8s, t\u00e8cnica de programes educatius del Consell de l\u2019FP de l\u2019Ajuntament de Terrassa.<\/p>\n Aix\u00ed, el seguiment es d\u00f3na amb m\u00e9s intensitat en aquests moments cr\u00edtics, com tamb\u00e9 \u00e9s el final del primer trimestre, en el que s\u2019ha de veure si l\u2019opci\u00f3 formativa que han triat els agrada. \u201cEns preocupem de si s\u2019hi senten a gust o volen canviar. Moltes vegades ens trobem amb joves que es frustren perqu\u00e8 els baixen les notes i es frustren, o casos en els que se n\u2019adonen que l\u2019opci\u00f3 triada no \u00e9s per a ells\u201d, comenta la Luisa.<\/p>\n L\u2019abisme de despr\u00e9s de l\u2019ESO i el risc de l\u2019abandonament escolar<\/strong><\/p>\n Si no se sap reconduir els problemes que sorgeixen al primer trimestre hi ha molt risc que el jove abandoni el curs a meitat d\u2019any i aix\u00f2 \u00e9s molt problem\u00e0tic perqu\u00e8 \u201cs\u00f3n molts mesos en els que no es fa res que poden derivar en que el jove abandoni els estudis per haver-se desconnectat\u201d, considera Dinar\u00e8s. \u201cHi ha molts alumnes, bons alumnes, que no encerten\u201d, afegeix.<\/p>\n En aquest sentit, Menc\u00eda ressalta que no s\u2019ha de culpabilitzar l\u2019adolescent que s\u2019equivoca perqu\u00e8 \u201cl\u2019abandonament escolar \u00e9s un problema social complex que t\u00e9 arrels al propi sistema educatiu, per no haver estat capa\u00e7 d\u2019adaptar-se a les necessitats dels alumnes i a parar atenci\u00f3 a la diversitat\u201d, opina. Per exemple, destaca el cas de l\u2019FP, de la que es t\u00e9 \u201cuna opini\u00f3 molt equivocada: no \u00e9s l\u2019opci\u00f3 f\u00e0cil, t\u00e9 un nivell molt alt que els alumnes no s\u2019esperen. I a m\u00e9s arrosseguen mancances formatives que els impossibiliten tenir \u00e8xit a l\u2019FP\u201d, critica Dinar\u00e8s.<\/p>\n Tot i aix\u00f2, Menc\u00eda destaca que no hi ha \u201ctants \u2018ninis\u2019 com molta gent es pensa\u201d. El projecte compta amb un aplicatiu conjunt on totes les branques involucrades introdueixen les dades de tots els joves que assessoren. \u201cVeiem que hi ha una part min\u00fascula de joves que no volen fer res despr\u00e9s de l\u2019ESO. Els ninis no \u00e9s que no vulguin fer res, \u00e9s que no encaixen. La majoria de nois i noies en aquesta situaci\u00f3 estan en processos de cerca\u201d, aclareix.<\/p>\n I \u00e9s que l\u2019orientaci\u00f3 ha anat millorant, segons les expertes. \u201cL\u2019adolescent ja no est\u00e0 tan sol en aquestes decisions. Les fam\u00edlies i professors fan una gran feina, per\u00f2 \u00e9s imprescindible no sortir-se del sistema en aquest moment tan cr\u00edtic\u201d, assegura Menc\u00eda.<\/p>\n L\u2019Ajuntament de la ciutat va posar en marxa el 2004 un projecte transversal en el qual participen Joventut, Foment, Educaci\u00f3 i Serveis Socials per a proveir d\u2019una orientaci\u00f3 complerta als adolescents quan acaben la secund\u00e0ria.<\/p>\n","protected":false},"author":201,"featured_media":720,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[156],"tags":[167,164,118,155,169],"tipo":[],"class_list":{"0":"post-730","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-orientacio","8":"tag-abandonament-escolar-prematur","9":"tag-ajuntaments","10":"tag-bones-practiques","11":"tag-ciutats-que-orienten","12":"tag-exit-educatiu"},"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/educaciolocal\/wp-content\/uploads\/sites\/26\/2017\/12\/terrassa6.jpg\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"