![\"\"](\"https:\/\/diarieducacio.cat\/educaciolocal\/wp-content\/uploads\/sites\/26\/2018\/01\/Quim_Brugu\u00e9_fotociutat.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Massa sovint observem l\u2019educaci\u00f3 des d\u2019una perspectiva exclusivament instrumental. Com si d\u2019una palanca es tract\u00e9s, l\u2019educaci\u00f3 seria l\u2019eina que ens hauria de permetre trobar feina i tenir \u00e8xit en el nostre desenvolupament individual. L\u2019educaci\u00f3 seria el cam\u00ed cap el progr\u00e9s, aquella condici\u00f3 sense la qual no podr\u00edem avan\u00e7ar. Adquirir l\u2019educaci\u00f3 adequada \u00e9s un esfor\u00e7, per\u00f2 aquest es justificaria per la recompensa que trobem al final del cam\u00ed.<\/p>\n
Aquesta aproximaci\u00f3 instrumental i individualista s\u2019expressa en les expectatives dels pares i les mares respecte el sistema escolar, mentre que els professors universitaris la constatem en el nostre dia a dia. Potser la pregunta m\u00e9s recurrent que em formulen els meus alumnes \u00e9s aquella que\u00a0 \u2013sovint amb un to acusatori- m\u2019interpel\u00b7la sobre la utilitat concreta i immediata d\u2019all\u00f2 que els ensenyo. De res serveix invocar la import\u00e0ncia del pensament i la reflexi\u00f3 cr\u00edtica. S\u2019imposen les expectatives personals del curt termini i s\u2019entoma l\u2019educaci\u00f3 universit\u00e0ria pensant m\u00e9s en la primera entrevista de feina que no pas en els coneixements adquirits.<\/p>\n
De l\u2019educaci\u00f3 n\u2019esperem certeses \u00fatils, mentre que la seva darrera finalitat seria, des del meu punt de vista, estimular els dubtes que ens condueixen cap a nous coneixements. Els estudiants esperen escoltar dels professors respostes inequ\u00edvoques, quan haurien de maldar per identificar amb ells aquells interrogants que faciliten el di\u00e0leg i l\u2019aprenentatge. Una educaci\u00f3 que ens diu all\u00f2 que hem de fer enlloc d\u2019ajudar-nos a reflexionar sobre possibles alternatives ens converteix en gestors d\u2019un m\u00f3n donat, per\u00f2 desactiva la nostra capacitat per transformar-lo. I una educaci\u00f3 que no pretengui transformar el m\u00f3n, limitant-se a formar operaris que convisquin amb all\u00f2 que ens ve donat, \u00e9s, no en tinc cap dubte, una educaci\u00f3 empobrida.<\/p>\n
En aquest context, les Ciutats Educadores <\/em>representen una alternativa a aquesta mirada excessivament instrumental i individualista. Les intervencions que articula un projecte de Ciutat Educadora <\/em>no obliden la import\u00e0ncia de capacitar a les persones, per\u00f2, sobretot, entenen l\u2019educaci\u00f3 com una oportunitat de transformaci\u00f3 col\u00b7lectiva. No obliden la necessitat de superar entrevistes de feina, per\u00f2 desborden aquest objectiu i utilitzen l\u2019educaci\u00f3 com un motor per transformar la comunitat. Aquesta doble dimensi\u00f3 transformadora i col\u00b7lectiva seria, doncs, segons el meu parer, la principal aportaci\u00f3 d\u2019una Ciutat Educadora<\/em>.<\/p>\n No \u00e9s aquest l\u2019espai per entrar en el com d\u2019aquests projectes, per\u00f2 s\u00ed que voldria subratllar-ne dos aspectes. En primer lloc, un projecte de Ciutat Educadora<\/em>, en tant que projecte col\u00b7lectiu, s\u2019articula com un espai de relacions marcades per la interdepend\u00e8ncia. \u00c9s a dir, no \u00e9s un projecte que els educadors transmeten a una xarxa d\u2019actors locals (institucionals i no institucionals) sin\u00f3 un projecte que es construeix des d\u2019aquesta xarxa. No \u00e9s un projecte que es comunica transversalment sin\u00f3 un projecte que es construeix col\u00b7lectivament. Aquesta no \u00e9s una condici\u00f3 f\u00e0cil d\u2019aconseguir en el curt termini, per\u00f2 resulta imprescindible en el llarg termini.<\/p>\n En segon lloc, per identificar l\u2019\u00e8xit d\u2019un projecte de Ciutat Educadora <\/em>caldr\u00e0 saber posar en valor aspectes de naturalesa intangible. En contextos eminentment instrumentals, dominats per l\u2019assoliment d\u2019indicadors concrets i immediats (n\u00famero d\u2019estudiants que ha superat el curs, n\u00famero d\u2019hores impartides o n\u00famero d\u2019entrevistes de feina realitzades), aquesta no \u00e9s una tasca senzilla. Els resultats d\u2019un projecte de Ciutat Educadora <\/em>no es mesuren nom\u00e9s a trav\u00e9s d\u2019indicadors com els esmentats sin\u00f3 que tenen a veure amb la capacitat de propiciar una comunitat capa\u00e7 de reflexionar sobre ella mateixa i, per tant, de poder transformar-se a partir de l\u2019aprenentatge. Aquest \u00e9s un valor intangible, certament; per\u00f2 un valor ineludible en contextos de complexitat i incertesa com els que avui vivim. Una Ciutat Educadora <\/em>no ens serveix per fer millor all\u00f2 que tots sabem qu\u00e8 hem de fer sin\u00f3 per descobrir all\u00f2 que encara no sabem que caldria fer. Una Ciutat Educadora<\/em>, en definitiva, desborda l\u2019aprenentatge instrumental per propiciar un cada cop m\u00e9s imprescindible aprenentatge transformador.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Davant d\u2019una visi\u00f3 instrumental i individualista de l\u2019educaci\u00f3 (que ens situa com a simples gestors d\u2019un m\u00f3n donat), les ciutats educadores propicien una doble dimensi\u00f3 transformadora i col\u00b7lectiva. Reflexionar sobre possibles alternatives de millora esdev\u00e9, doncs, un inmillorable motor d\u2019aprenentatge per transformar la comunitat.<\/p>\n","protected":false},"author":213,"featured_media":737,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[112],"tags":[114,129,178,145],"tipo":[],"class_list":["post-738","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-ciutat-educadora","tag-ciutats-educadores","tag-educacio-local","tag-participacio-ciutadana","tag-proximitat"],"yoast_head":"\n