Ideologies, t\u00f2pics, normes socials… hi ha tot un imaginari popular constru\u00eft al voltant del concepte bullying que permet i sost\u00e9 la seva exist\u00e8ncia. De la mateixa manera que passa amb altres tipus de viol\u00e8ncia i formes d\u2019exclusi\u00f3, l\u2019assetjament entre iguals \u00e9s un fenomen social que s\u2019alimenta gr\u00e0cies a una s\u00e8rie de creences compartides i s\u2019instal\u00b7la, en les relacions del dia a dia, de forma silenciosa i invisible.<\/p>\n
Com si parl\u00e9ssim si de sat\u00e8l\u00b7lits, al voltant del bullying giren i sobrevolen diferents mites que influeixen de forma negativa, toleren la seva perman\u00e8ncia, i condicionen la mirada del conjunt de la societat envers aquesta problem\u00e0tica. Entre d\u2019altres, s\u00f3n destacables els seg\u00fcents:<\/p>\n
La viol\u00e8ncia no \u00e9s innata o natural: \u00e9s apresa al llarg de la vida. Malgrat que moltes vegades la viol\u00e8ncia \u00e9s confosa amb l\u2019agressivitat, aquesta s\u00ed \u00e9s un instint natural des del naixement, que serveix per estar alerta, defensar-se i adaptar-se a l’entorn. Per tant l’agressivitat \u00e9s biol\u00f2gica, instintiva i est\u00e0 regulada per reaccions neuroqu\u00edmiques. Gr\u00e0cies a la cultura, modulem aquest instint agressiu i el convertim en un instint social. Per contra, la viol\u00e8ncia, i per tant el bullying, com a forma de viol\u00e8ncia, no \u00e9s un comportament natural de l’\u00e9sser hum\u00e0, sin\u00f3 que es tracta d’un producte cognitiu i sociocultural alimentat pels rols socials, els valors, les ideologies, els s\u00edmbols, etc.<\/p>\n
Les conductes que es donen en el bullying s\u00f3n conductes apreses, basades en l\u2019ab\u00fas de poder i amb una gran c\u00e0rrega de premeditaci\u00f3 i intencionalitat (l’agressivitat, en canvi, \u00e9s inconscient); aix\u00ed ho assenyalen diverses recerques que refuten el determinisme biol\u00f2gic que la justifica. Precisament, perqu\u00e8 es tracta d’un aprenentatge o una construcci\u00f3 \u00e9s possible \u201cdesaprendre-la\u201d i \u201cdeconstruir-la\u201d.<\/p>\n
En coher\u00e8ncia amb aquest posicionament, i per tal de contribuir a aquesta \u201cdeconstrucci\u00f3\u201d a la Fundaci\u00f3 Bar\u00e7a s\u2019est\u00e0 duent a terme un projecte de prevenci\u00f3 de l\u2019assetjament escolar a les escoles de prim\u00e0ria, que facilita eines als docents i a les fam\u00edlies perqu\u00e8 puguin prevenir el bullying. El projecte s\u2019adapta a cada etapa evolutiva i s\u2019implementa en tots els cursos de prim\u00e0ria, emprant una metodologia en espiral, que profunditza en els continguts al llarg dels cursos i s\u2019integra de forma coordinada en diferents \u00e0rees curriculars.<\/p>\n
La sensaci\u00f3 que el bullying \u00e9s quelcom actual i que les escoles del passat eren menys violentes \u00e9s bastant enganyosa. El que succeeix \u00e9s que fins fa no massa temps, aquest problema s’ignorava o es naturalitzava.\u00a0 Antigament la majoria d’escoles es concentraven en la transmissi\u00f3 de coneixements acad\u00e8mics, moltes vegades de forma estrictament memor\u00edstica, i rarament es donava import\u00e0ncia a l’educaci\u00f3 socioemocional, al desenvolupament integral dels nens\/es, o a l\u2019atenci\u00f3 i al respecte a la diversitat.<\/p>\n
A m\u00e9s, fins fa pocs anys, a les escoles es consideraven que les agressions habituals entre alumnes eren \u201ccoses de nens\u201d a les quals no calia donar massa import\u00e0ncia. De fet, freq\u00fcentment i avui en dia, encara es justifica que malgrat haver patit bullying durant la infantesa, a un\/a \u201cno li ha anat tant malament\u201d, d\u2019adult.<\/p>\n
En aquest context, podem imaginar que, en el passat, podrien oc\u00f3rrer molts casos invisibles de bullying que persistien sense que ning\u00fa s\u2019alarm\u00e9s, silenciant el patiment dels infants i perpetuant el seu malestar. Aix\u00f2 porta a pensar que el patiment de les v\u00edctimes podria ser encara m\u00e9s greu: a les agressions di\u00e0ries que rebien per part de companys, es sumava el seu sentiment absolut d’indefensi\u00f3. De fet, en el darrer Simposi contra el bullying, vam recollir les viv\u00e8ncies d\u2019algunes persones que van patir assetjament escolar a la infantesa, i feien pal\u00e8s que aquest fet havia tingut greus conseq\u00fc\u00e8ncies en la seva vida adulta.<\/p>\n
En realitat, no va ser fins a la d\u00e8cada dels 70 que es va comen\u00e7ar a investigar de la m\u00e0 d\u2019Olweus i a considerar el bullying una forma de viol\u00e8ncia inadmissible a la qu\u00e8 calia donar atenci\u00f3. Actualment, per\u00f2, segueix essent imprescindible aprofundir m\u00e9s en la recerca (especialment en l\u2019etapa de prim\u00e0ria),\u00a0 per obtenir dades que dimensionin la problem\u00e0tica i ajudin a definir estrat\u00e8gies per a un millor abordatge.<\/p>\n
En aquest sentit, des de la Fundaci\u00f3 Bar\u00e7a volem sumar-nos en la generaci\u00f3 de nou coneixement i per aquest motiu, hem constitu\u00eft un Consell assessor sobre bullying; un grup d\u2019experts amb qui debatre i definir un full de ruta amb recomanacions espec\u00edfiques sobre la problem\u00e0tica. A m\u00e9s, impulsem la recerca cient\u00edfica en qu\u00e8 es compti amb la percepci\u00f3 subjectiva i la recomanaci\u00f3 dels propis infants i joves. Per \u00faltim, fomentem l\u2019intercanvi i donem veu als experts i propis implicats, a trav\u00e9s de la organitzaci\u00f3 de f\u00f2rums i espais de debat (com el I Simposi contra el bullying<\/em>, la Jornada sobre cercles restauratius<\/em> i la de Prevenci\u00f3 i intervenci\u00f3<\/em> amb IL3 UB, entre d\u2019altres).<\/p>\n La responsabilitat \u00e9s de tots i totes. Ja sigui per acci\u00f3 o per omissi\u00f3, el conjunt de la societat t\u00e9 un paper actiu en la contribuci\u00f3 o eradicaci\u00f3 del bullying. \u00d2bviament, l\u2019escola t\u00e9 un paper primordial al ser el marc, per excel\u00b7l\u00e8ncia, de socialitzaci\u00f3 i educaci\u00f3. No obstant, no \u00e9s l\u2019\u00fanic espai d\u2019interacci\u00f3: la relaci\u00f3 entre infants traspassa els murs de l\u2019escola, i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, l\u2019assetjament tamb\u00e9.<\/p>\n Malgrat que no hi ha molta evid\u00e8ncia i recerca de la prevalen\u00e7a del bullying a l\u2019esport, els darrers estudis, de Nery, Neto i Rosado de 2015 indiquen que aproximadament un 70% d\u2019escolars realitza activitat f\u00edsica de manera quotidiana i, d\u2019aquests, 1 de cada 10 ha estat v\u00edctima d\u2019assetjament entre iguals;<\/em> una prevalen\u00e7a similar a la que es d\u00f3na a l\u2019\u00e0mbit escolar.<\/p>\n Tanmateix, l\u2019\u00e0mbit esportiu i els entrenadors no compten amb un protocol d’actuaci\u00f3 consensuat envers el bullying ni amb una formaci\u00f3 especifica que els permeti prevenir, detectar i actuar en cas d’assetjament entre iguals com a educadors i acompanyar els nens i nenes en una etapa crucial del seu desenvolupament.<\/p>\n En aquest sentit, des de la Fundaci\u00f3 Bar\u00e7a hem dissenyat i implementem una metodologia amb la qual volem convertir els entrenadors esportius i educadors del lleure en aliats en la lluita contra el bullying, utilitzant l’esport com un recurs educatiu i preventiu. De fet, l\u2019esport, per les seves caracter\u00edstiques educatives, socialitzadores i l\u00fadiques-participatives, conforma un escenari ideal per treballar en positiu i de manera educativa en la relaci\u00f3 entre iguals.<\/p>\n Per tant, des de la Fundaci\u00f3 apostem per a qu\u00e8 l\u2019\u00e0mbit extraescolar sigui un espai lliure de bullying, i considerem que l’activitat f\u00edsica, pel seu car\u00e0cter vivencial, la cooperaci\u00f3 i superaci\u00f3 i la quantitat d’interaccions personals que generen i la pres\u00e8ncia constant de conflictes, es converteix en un espai privilegiat per a l’educaci\u00f3 en la prevenci\u00f3 del bullying, donat que promou l\u2019adquisici\u00f3 i la posada en pr\u00e0ctica dels factors vinculats a la prevenci\u00f3 de l\u2019assetjament, com s\u00f3n: les habilitats socials, l\u2019educaci\u00f3 en valors i la gesti\u00f3 emocional.<\/p>\n \u201c\u00c9s un joc de nens\/es al qu\u00e8 no cal donar tanta import\u00e0ncia\u201d. Expl\u00edcitament o no, certes conductes i actituds condonen i toleren aquest tips de viol\u00e8ncia i dificulten la seva detecci\u00f3 i intervenci\u00f3. No obstant, l\u2019assetjament \u00e9s una vulneraci\u00f3 dels Drets dels Infants intolerable i injustificable. No existeix ra\u00f3 ni motivaci\u00f3 que validi una situaci\u00f3 d\u2019assetjament entre iguals; perqu\u00e8 cap nen\/a ha de patir ni cap nen\/a t\u00e9 el dret de menyscabar l\u2019autoestima i malmetre el benestar de l\u2019altre. Al contrari del qu\u00e8 es pensa, el bullying no \u00e9s broma perqu\u00e8:<\/p>\n Com indica el darrer informe d\u2019observacions del Comit\u00e8 de Drets dels Infants de Nacions Unides, de febrer de 2018, que fa seguiment del compliment de l\u2019aplicaci\u00f3 de la Convenci\u00f3 dels Drets dels Infants, \u00e9s preocupant la incid\u00e8ncia de la fustigaci\u00f3 i l\u2019assetjament, i la insuficient aplicaci\u00f3 de pol\u00edtiques i estrat\u00e8gies per combatre aquest fenomen.\u00a0 Actualment, segons l\u2019estudi de 2016, Yo a eso no juego<\/em>, de Save The Children un 9,3% dels estudiants ha sofert assetjament i un 6,9% es considera v\u00edctima de ciberassetjament. Que un de cada 10 infants pateixi assetjament \u00e9s inacceptable<\/p>\n L\u2019impacte del bullying en la vida d\u2019un infant pot ser irreversible, deixant cicatrius duradores i soscavant greument el desenvolupament f\u00edsic, mental i social. L’exposici\u00f3 a aquest tipus de viol\u00e8ncia t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies negatives: provoca estr\u00e8s t\u00f2xic que pot inhibir el desenvolupament del cervell i augmenta el risc de problemes de salut, baix rendiment escolar i influeix negativament en el desenvolupament del benestar a llarg termini, entre d\u2019altres greus conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n Aix\u00ed mateix, i a difer\u00e8ncia del qu\u00e8 es pensa, el bullying no \u00e9s un fenomen dual (v\u00edctima-assetjador): \u00e9s un fenomen grupal, en el qu\u00e8 els observadors tenen un paper cabdal per a trencar la llei del silenci i l\u2019esquema de domini submissi\u00f3 en qu\u00e8 es basa el bullying. Per tant, al ser una din\u00e0mica social, tampoc pateix conseq\u00fc\u00e8ncies nom\u00e9s qui rep assetjament. En el bullying les v\u00edctimes s\u00f3n tots\/es: els infants en rol de v\u00edctima, en rol d\u2019agressor i els observadors o espectadors.<\/p>\n En aquesta l\u00ednia, a la Fundaci\u00f3 Bar\u00e7a considerem cabdal sensibilitzar al conjunt de la societat, i especialment als propis infants, per tal de trencar amb aquesta lacra, a partir de din\u00e0miques i jocs que apropem als nens\/es en alguns esdeveniments infantils, com ara la Festa de S\u00fapers, Ciutat dels Somnis.., amb l\u2019objectiu de qu\u00e8 els nens prenguin consci\u00e8ncia sobre aquesta problem\u00e0tica i s\u00e0piguen actuar. Com exemple destacable d\u2019aquest projecte, la Fundaci\u00f3 celebra, enguany, i per primera vegada, la seva pr\u00f2pia \u201cFesta de la conviv\u00e8ncia\u201d: un esdeveniment gratu\u00eft, l\u00fadic i educatiu que tindr\u00e0 lloc el dia 12 de maig, de 10 a 19h, a l\u2019esplanada del Camp Nou. En aquesta festa, els infants i fam\u00edlies gaudiran d\u2019un conjunt d\u2019activitats (esportives, f\u00edsiques, art\u00edstiques, emocionals…)\u00a0 que permetran abordar la tem\u00e0tica del bullying des\u00a0d\u2019una vessant educativa i positiva; perqu\u00e8 n\u2019estem segurs\/es: tots i totes podem fer alguna cosa per a qu\u00e8 no passi i abans que sigui massa tard.<\/p>\n En conclusi\u00f3, donat que tots i totes som comunitat socialitzadora i educativa, i l\u2019esport tamb\u00e9 ho \u00e9s, com a ciutadans i institucions, \u00e9s clau que ens q\u00fcestionem aquells t\u00f2pics, normes socials,\u00a0 creences, actituds i conductes que banalitzen, toleren o promouen la viol\u00e8ncia contra els nens i les nenes. \u00danicament amb una intervenci\u00f3 integral, amb la suma de tots i totes, es podr\u00e0 eradicar el bullying.<\/p>\n Si 1 de cada 10 nens pateix bullying, i tots som comunitat, cal que tots fem equip contra el bullying.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" De la mateixa manera que passa amb altres tipus de viol\u00e8ncia i formes d\u2019exclusi\u00f3, l\u2019assetjament entre iguals \u00e9s un fenomen social que s\u2019alimenta gr\u00e0cies a una s\u00e8rie de creences compartides i s\u2019instal\u00b7la, en les relacions del dia a dia, de forma silenciosa i invisible<\/p>\n","protected":false},"author":218,"featured_media":887,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[189,190],"tipo":[],"class_list":{"0":"post-886","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-general","8":"tag-bullying","9":"tag-fundacio-barca"},"yoast_head":"\n\u00a0\u201cEl bullying \u00e9s nom\u00e9s responsabilitat de les escoles\u201d<\/strong><\/h3>\n
\u201cEl bullying \u00e9s broma\u201d <\/strong><\/h3>\n
\n