El mes de setembre de 2022 començava el que havia de ser el meu últim curs. Em va semblar una bona idea assessorar docents de filosofia que volguessin preparar les oposicions de filosofia a l’educació secundària. L’any 2018 havia treballat com a formador del professorat a cursos sobre el currículum competencial del decret de 2015; a la formació es tractava de connectar el currículum amb les programacions d’aula, atenent les competències a assolir, com avaluar-les i amb quins sabers fer-ho.
El projecte de creació d’un equip de treball per preparar les programacions m’engrescava, la proposta va ser reunir-nos en línia cada dimarts al vespre i fer una trobada mensual un dissabte, de caràcter pràctic.
Els primers dos mesos les reunions van tenir un caràcter formatiu sobre el nou currículum. Com a secretari del Consell Escolar de Catalunya havia coordinat amb l’excel·lent equip de la secretaria els treballs de la Comissió d’ordenació del sistema educatiu, que presidia Jaume Cela, per elaborar els dictàmens dels decrets de currículum de l’educació bàsica i del batxillerat. Així, crec que els membres de l’equip van rebre una bona formació sobre els propòsits de la Lomloe i l’arquitectura del nou currículum, en concret tot allò relacionat amb les matèries de Filosofia, Psicologia i Història de la filosofia.
Un dels professors de l’equip, en Marc, era el més entusiasta, treballava de professor a un institut públic i mostrava un compromís i vocació enormes. Havia estat treballant més de 10 anys en la seva tesi sobre filosofia, art i psicoanàlisi. Era doctor en filosofia i feia uns anys havia renunciat a una plaça de professor a la universitat per ser docent de secundària, on considerava que la seva tasca era més rellevant.
Un dels professors de l’equip, en Marc, era el més entusiasta, treballava de professor a un institut públic i mostrava un compromís i vocació enormes
Amb el grup vam treballar força l’avaluació, l’element clau en l’aprenentatge dels alumnes i essencial de tot el currículum. Així, per complementar les sessions els vaig proposar assistir a una de les seves classes als seus instituts i fer d’observar, de forma discreta i esdevenint “invisible”, amb l’objectiu d’orientar-los i fer-los conscients del feedback que feien a les sessions de classe.
La classe d’en Marc em va permetre copsar les seves competències docents: facilitava l’aprenentatge de forma activa, amb rigor i orientat a la millora. Recordo que estaven llegint un text de Mill sobre la llibertat i la classe tenia moments de repte, de preguntes obertes, de recerca personal i en grup. Sobre el feedback poc li vaig poder comentar, va ser després, dinant, que vam compartir l’experiència i com havíem viscut el desenvolupament de la sessió analitzant en detall els diferents aspectes. També ens vam reafirmar en la fortuna de poder exercir una professió tan noble, interessant i necessària.
Cap a finals d’octubre l’equip va començar a treballar en la creació del que havia de ser la unitat didàctica-situació d’aprenentatge que presentarien i defensarien a l’oposició. Hi vaig incloure una part de formació però sobretot feia la revisió de les seves propostes i els indicava elements de millora. Tot era compartit pel grup, que funcionava com un autèntic equip de treball.
El Departament d’Educació al web sobre el nou currículum va publicar un model-plantilla en format Microsoft Word, amb el que podia ser una guia. La proposta venia de la reflexió que l’enyorat Jordi Domènech havia fet sobre el que podia ser el disseny d’una situació d’aprenentatge i que m’havia comentat (va col·laborar en els treballs dels dictàmens dels decrets de currículum del consell) la importància que els docents utilitzessin un model senzill, doncs no era sostenible ser dissenyadors de complexes situacions d’aprenentatge i alhora estar a l’aula amb tot el que comporta; és a dir, sense uns materials ben dissenyats el nou currículum podia ser, de nou, una normativa que no s’aplicaria com era necessari.
En Marc i la resta de l’equip van anar creant i millorant les seves situacions d’aprenentatge de filosofia. La del Marc era per a 2n de batxillerat, d’Història de la filosofia, sobre estètica (competència 6) i amb sabers relacionats amb Baumgarten, Kant i el pensament de Nietzsche a El naixement de la tragèdia. No es tractava d’una situació d’aprenentatge només teòrica sinó que la va portar a terme amb els seus alumnes i la van poder avaluar, ell i els seus alumnes, amb bons resultats. Espero que algun dia la publiqui o comparteixi.
Fa uns dies en Marc em va escriure per comentar-me les notes de les oposicions, que tot just s’havien publicat. Tenia un 0,5 del tema i un 3,5 de la situació d’aprenentatge. Estava desorientat i destrossat, no ho podia entendre, trinxat en molts sentits.
En Marc em va escriure per comentar-me les notes de les oposicions, que tot just s’havien publicat. Tenia un 0,5 del tema i un 3,5 de la situació d’aprenentatge
És cert que el seu cas és l’anècdota, però esbrinant com havia anat als altres tribunals la sensació de la injusta i excessiva presència de l’atzar és massa gran. En Marc no és l’únic, sembla evident que no hi ha hagut prou coordinació i transparència pel que fa als criteris i indicadors d’avaluació que han utilitzat els tribunals, i és una paradoxa que els opositors precisament han elaborat unes unitats didàctiques-situacions d’aprenentatge en les quals havien d’incloure criteris d’avaluació, graus d’assoliment a partir d’indicadors, etc. amb el sentit d’una avaluació formativa i formadora, tal com s’indica al decret de currículum. En canvi, desconeixen si han estat avaluats així o de quina forma.
Em sap greu doncs en Marc molt probablement abandonarà la docència i perdrem un bon docent, i com ell d’altres, degut a un cop moral molt gran; s’ha sentit humiliat pel sistema i ara no sap com refer-se. Sé que ha reclamat i espero que li facin un retorn rigorós que justifiqui les seves notes. Seria fàcil fer responsables “als de dalt”, però en aquest cas no és possible, la composició dels tribunals és de docents en actiu, companys dels opositors als centres, que creen programacions competencials tan excel·lents que respecte a elles les unitats didàctiques presentades per molts dels candidats no han estat prou satisfactòries.
10 comentaris
malgrat d’aquesta notícia no es pugui fer cap festa, sinó més aviat denunciar la vergonya d’organització i el desgavell dels resultats per tribunals, és d’agrair tenir-ne el coneixement perquè a la sensació de frustració i d’impotència d’en Marc, cal afegir la de solitud en què es pot trobar l’opositora, com és el meu cas i en filosofia. Em sento molt identificada amb tot el que li ha passat al Marc. Una preparació de situació d’aprenentatge impecable, treballadada durant molts mesos que compleix tots i cadascun dels requisits de la convocatòria i tots i cadascun dels criteris de correcció, que a més, com al Marc, vaig poder posar-la en pràctica tot i que no en la seva totalitat. Avaluada amb una puntuació vergonyosa i un tema estudiat i desenvolupat tenint en compte tots els criteris de correcció. Més de 10 anys en la docència, que no van voler comptabilitzar-me en els mèrits perquè em van fer signar un contracte de relleu d’un mestre de primària que no vaig veure mai. Per cert, és igual la feina, el lloc de treball que tu ocupes. El que compta és el paperet que vas signar tant contenta el dia que et van seleccionar de la borsa de secundària; és a dir, el lloc administratiu ocupat. Si fas funcions superiors amb un contracte i sou inferior, això no és cap delicte si estàs d’interina a la Generalitat. Ho sabíeu?
No sé com s’ho faran per a respondre l’allau de reclamacions de manera raonada en els pocs dies que tenen.
Corren veus que diuen que els tribunals tenien consignes d’aprovar un percentatge d’opositors. Això és just? És cert?
Quins criteris tenen per a posar notes tant altes com 9 al costat de notes tant baixes com 3 per exemple? Alguna cosa sembla que no va bé, que fa una olor estranya. No seria interessant saber qui són aquests companys que han tret aquestes puntuacions tant altes? saber els seus mèrits? Tot fa pensar que no només hi ha hagut una consigna de percentatges d’aprovats per tribunals, sinó també que hi ha hagut altres consignes. Mai hagués pensat que això podia passar a casa nostra. He defensat a mort la incorrupció del nostre govern i departaments davant altres governs. Aquells que han escoltat tant aquesta defensa em diuen que és evident que el que passa a Itàlia, per exemple, també passa aquí, que és impossible un procés com aquest sense amiguismes ni consignes! Deunidò, Santa Innocència!
Gairebé 30 anys treballant a l’administració pública i 10 com a docent, probablement a mi també em faran abandonar la docència. Tota una vida dedicada a la funció pública en precari, repeteixo, EN PRECARI.
He reclamat i faré els recursos que calguin. Espero que tu, Marc, també ho facis, i que siguem molts.
La meva pregunta és si els sindicats faran conjuntament alguna cosa per a bloquejar aquesta vergonya d’oposicions fins a que algú pugui donar explicacions i fer justícia als resultats. Si calen nous tribunals per a corregir les proves, sense consignes, doncs que es proposin nous tribunals que corregeixin les dues proves novament de manera objectiva i seguint els criteris de correcció publicats.
Mirar la disparitat de resultats, en la mateixa asignatura, entre els diferents tribunals fa inversemblant q l’atzar hagi jugat a favor i la desventura en contra d’una forma tan desigual. Quelcom falla en el procés de selecció; q a un tribunal passi el 20 i poc, i a un altre més del 90 no és versemblant. Qui tingui dades exactes i completes hauria de revisar, si mes no per repensar futures convocatòries
hem de tenir en compte que les situacions d’aprenentatge també es defensen. I una nota baixa pot ser el resultat d’una molt mala presentació. Això és encara més important quan es defensa en una llengua estrangera. A més a més, no ha passat res que no hagi passat abans en altres opos docents on normalment els aprovats ronden el 50%. Hi ha molta gent que està inventant teories conspiratòries per no haver de fer autocrítica. M’agradaria saber si es queixarien tant sobre la opacitat i les fosques intencions dels tribunals (que son també professores) si haguèssin aprovat.
Autèntica vergonya i sensació absolutament frustant. Professor de filosofia amb els millors resultats de l’escola en relació les PAU entre totes les assignatures, em posen una nota de 3 a cada prova,d’allò que ensenyo cada any a l’alumnat i que és el meu pa de cada dia. Tanmateix, després d’interpretar que m’havia anat perfectament bé i que la lògica em feia creure que no calia preocupar-me de res. La meva pregunta és: com ho haig d’interpretar tot això??
jo ja estic jubilada i després de passar per vàries oposicions, i veure i escoltar de primera mà, moltes coses, vaig deixar de creure en les oposicions i si abans no hi creia, ara molt menys!!! per començar aquestes oposicions han estat un autèntic frau, doncs segons van dir serien “light” a fi de poder estabilitzar al. personal que durant tants anys va haver de treballar interinament i no pas pel seu gust sinó perquè no es va convocar oposicions. vergonya!!! el que haurien de fer tot si totes els que haurieu suspès INJUSTAMENT, és convocar una vaga per anul•lar aquestes Oposicions de de l’engany i la injustícia, i els dels sindicats que PLEGUIN perquè Pitjor, no ho han pogut fer. Vergonya també per a vosaltres!!!
Em dic Marc i sóc docent de Geografia i Historia en un institut públic de Catalunya i he de dir que em sento molt identificat amb l’article. Era la primera vegada que em presentava aquestes oposicions i m’havia preparat 32 temes i tenia una unitat didàctica molt bona, però que no vaig poder portar a terme ja que l’any passat era substitut i aquest any es la meva primera vacant. M’havia preparat molt bé els temes i vaig tenir la sort de que em va sortir un tema que tenia molt ben preparat, i la meva exposició de la UD va anar molt bé i el tribunal no em va fer cap pregunta sobre l’estructuració de la UD.
Quan vaig rebre la nota del tema un 4.5 i un 1.8 de la unitat didàctica em vaig sentir destrossat i molt decepcionat d’un sistema que crec que hauria de desaparèixer. Jo no m’he plantejat deixar la docència perquè cada dia li poso tota la meva passió a les meves classes dia a dia i sempre espero poder tenir una vacant per poder seguir creixent com a docent i fent que els meus alumnes es diverteixin amb la matèria de Geografia i Història.
Si tot el procès és fraudulent i està amanyat com s’explica que més de la meitat dels aspirants hagin aprovat? Només us centreu en les persones que han tret mala nota. Jo m’he presentat per primera vegada i he tret molt bona nota en les dues parts. Penso que si hi ha gent que té mala nota, hi deu haver algun motiu, com per exempke que no s’ha ajustat al que demanava la convocatòria. Espero que els hi puguin aclarir per millorar de cara la propera edició.
Si tot el procès és fraudulent i està amanyat com s’explica que més de la meitat dels aspirants hagin aprovat? Només us centreu en les persones que han tret mala nota. Jo m’he presentat per primera vegada i he tret molt bona nota en les dues parts. Penso que si hi ha gent que té mala nota, hi deu haver algun motiu, com per exempke que no s’ha ajustat al que demanava la convocatòria. Espero que els hi puguin aclarir per millorar de cara la propera edició.
No puc opinar sobre què ha passat als tribunals ni sobre com us ha anat i les puntuacions que heu tret. El que si puc dir és que això que dieu ha passat sempre. Els que aproven no es queixen i els que suspenen (alguns) que ho consideren injust, es queixen. Jo m’he presentat diverses vegades a oposicions i a totes he viscut el mateix. El que no he viscut mai és tanta queixa per les xarxes. Amb això no poso pas en dubte que els que ho consideren injust ho hagin fet bé o no ni la seva valua. El que sí crec que és important recalcar és que els tribunals el formen persones diferents, amb maneres de fer distintes i pensaments diversos. I aquí no podem parlar d’objectivitat perquè ens equivocarem. Això si, si considereu que no és just feu una queixa formal i lluiteu pel que considereu injust però no dieu res de nou. La “justícia” no és igual per tothom…per cert, vaig aprovar les oposicions fa anys amb un sistema encara més obsolet i no a la primera. Perquè veieu com és de just tot plegat l’any que vaig aprovar va ser amb molt bona nota mentre que l’any anterior em van suspendre perquè “el tema escrit” l’havia escollit massa gent, segons la Presidenta del tribunal.
Entenc el que comenteu, per mi la diferència enguany és que els nous currículums, des de 2015, inclouen una nova forma d’entendre l’avaluació i les oposicions haurien de ser coherents amb això. Tot i que hi ha coses que no es poden canviar, el rigor en l’avaluació sí i molt. Una rúbrica, indicadors i nivells de gradació, el que havien d’incloure les UD no ho podien fer els tribunals? Els criteris d’avaluació que es van publicar i es poden consultar no ajuden gens.