Més enllà dels dèficits de funcionament que fa pal·lesa la crisi pandèmica, les noves formes de construcció de les identitats personals i col·lectives, la creixent fragmentació social associada a la pèrdua de rellevància dels processos formació-treball, la baixa voluntat política per assentar l’escola inclusiva o el dilema sobre el model lingüístic, evidencien la urgència de la reforma estructural del sistema educatiu català.