On ha quedat all\u00f2 natural de l’aprenentatge en un sistema que mesura, avalua, comptabilitza, vigila, reprimeix, obliga i connecta virtualment tot un contingut a trav\u00e9s d’unes mat\u00e8ries i sota el paraigua d’un curr\u00edculum?<\/p>\n
Quin paper compleix realment una aula i el seu professor entre quatre parets, una pantalla interactiva i multitud de material prefabricat i fungible, en relaci\u00f3 amb el vincle amb el nostre planeta i la interacci\u00f3 que tenim amb ell?<\/p>\n
<\/p>\n
Avui, la neuroci\u00e8ncia i altres disciplines cient\u00edfiques ens donen una resposta clara de com apr\u00e8n el cervell i de com no hi ha res m\u00e9s natural que l’aprenentatge a trav\u00e9s del joc. \u00c9s m\u00e9s, res no caracteritza m\u00e9s els \u00e9ssers humans en relaci\u00f3 amb altres animals, que la seva capacitat per aprendre i transmetre aquest aprenentatge. La pregunta, una altra m\u00e9s per portar-te a la reflexi\u00f3, seria el qu\u00e8, el perqu\u00e8 i el com aprendre?<\/p>\n
<\/p>\n
No hi ha millor manera de reflexionar que generar preguntes. Les plantejades, sense \u00e0nim de buscar el conflicte, sigui amb l’avaluaci\u00f3, les notes o la tecnologia, nom\u00e9s pretenen posar sobre la mirada del lector o la lectora, sobre un q\u00fcestionament que t\u00e9 a veure amb l’educaci\u00f3. I \u00e9s que, sense voler estem, vulguem o no, involucrats en un canvi de paradigma en l’educaci\u00f3 i en aquest cobra, cada cop m\u00e9s import\u00e0ncia, processos naturals d’aprenentatge i ambients naturals com a contextos per a aquest.<\/p>\n
<\/p>\n
Segurament recordis que, fa tan sols uns mesos, vam poder veure a tots els mitjans de comunicaci\u00f3 com pol\u00edtics de grans i petits pa\u00efsos, aix\u00ed com activistes d’un i altre costat del m\u00f3n, unien les seves veus amb demandes, exig\u00e8ncies, promeses i compromisos amb quals aconseguir un canvi de rumb en la lluita contra el canvi clim\u00e0tic. Hem pogut ser part\u00edcips de la il\u00b7lusi\u00f3 i esperan\u00e7a, aix\u00ed com de la frustraci\u00f3 i decepci\u00f3, en base a la interpretaci\u00f3 que cada persona feia dels objectius assolits per part de l’anomenada cimera COP26. \u2014I ara ve el d\u00e9j\u00e1 vu\u2014 I \u00e9s que, sense voler estem, vulguem o no, involucrats en un canvi de paradigma social on el medi ambient i la natura, cada cop t\u00e9 m\u00e9s import\u00e0ncia.<\/p>\n
<\/p>\n
Sigui com sigui, totes aquestes q\u00fcestions que plantejo, aix\u00ed com aquests canvis de paradigma social i educatiu, entre d’altres, pensem en la import\u00e0ncia d’una educaci\u00f3 natural on l’aprenentatge es desenvolupi tenint en compte la natura.<\/p>\n
Des de l’\u00e8poca industrial arrosseguem un enfocament educatiu, social, pol\u00edtic i de qualsevol altra \u00edndole, que ens ha anat separant, a poc a poc, de la nostra natura com a \u00e9ssers vius, del nostre vincle amb all\u00f2 natural i amb la natura mateixa. Ens hem submergit en un desafiament d’experi\u00e8ncies gens naturals, que influeixen en nosaltres i que fan que visquem i aprenguem al paraigua d’una societat on el silenci, la quietud i la foscor s\u00f3n les p\u00e8rdues m\u00e9s notables de la nostra condici\u00f3 com a \u00e9ssers vius.<\/p>\n
<\/p>\n
Ara, i despr\u00e9s de l’aparici\u00f3 d’un virus que ens va deixar en \u201cescac\u201d fent-nos reflexionar al voltant de com som d\u2019insignificants per a la natura i el molt que la necessitem, tenim l’oportunitat de redirigir, recolzats per les \u00faltimes investigacions cient\u00edfiques, el nostre rumb davant del canvi de paradigma educatiu i social que s’est\u00e0 gestant. I per aix\u00f2 necessitem revaloritzar el que \u00e9s realment important en l’educaci\u00f3, que no s\u00f3n els coneixements a\u00efllats i segmentats, sin\u00f3 la seva integraci\u00f3 en un context natural. Necessitem valorar i estendre la import\u00e0ncia de les mat\u00e8ries oblidades, l’educaci\u00f3 f\u00edsica, la m\u00fasica i les arts, al mateix nivell que les ci\u00e8ncies, les matem\u00e0tiques o les lleng\u00fces. Necessitem que l’aula trenqui les barreres, els murs i les parets, formant part indispensable del coneixement, l’exterior, el carrer, el barri, les fam\u00edlies i, especialment, la natura.<\/p>\n
<\/p>\n
I s\u00ed, tamb\u00e9 ha de ser-hi present la tecnologia en suport a la natura. Perqu\u00e8 no consisteix en una lluita \u201ctecnologia vs natura\u201d, sin\u00f3 en la recerca d’un equilibri on una es recolzi en l’altra, per\u00f2 sempre tenint en compte les necessitats veritables dels nens i nenes en funci\u00f3 del seu desenvolupament neurobiol\u00f2gic.<\/p>\n
Necessitem que, en l’aprenentatge, prevalgui l’exposici\u00f3 a la llum solar, la manipulaci\u00f3 i l’experimentaci\u00f3, especialment a l’etapa prim\u00e0ria per, posteriorment i una vegada les connexions neuronals estiguin completes per enfrontar-s’hi, s’hi incorpori l’\u00fas responsable de la tecnologia com a suport per a una vida m\u00e9s segura davant del seu \u00fas, que no ab\u00fas. Ens cal refor\u00e7ar, en primer lloc, la construcci\u00f3 d’una identitat ferma, d’un \u201cjo\u201d biol\u00f2gic i natural, per despr\u00e9s configurar un \u201cjo\u201d virtual, conscient i controlat<\/p>\n
<\/p>\n
Per aix\u00f2\u2026 i si exigim una educaci\u00f3 natural l’aprenentatge de la qual es realitzi tenint present la natura?<\/p>\n