A 3r d’ESO els alumnes han d’estudiar, entre moltes altres coses, la literatura medieval espanyola. L’opini\u00f3 generalment \u00e9s de rebuig: “S\u00f3n poemes o textos de fa 800 o 1000 anys, parlen en castell\u00e0 antic, s’han de memoritzar moltes caracter\u00edstiques que no entenem! \u00c9s un rotllo!”. Tot i que els professors ens esforcem per transmetre’ls el valor d’aquestes obres mestres i del nostre patrimoni cultural, els alumnes es desconnecten. Com a molt, un percentatge m\u00e9s o menys elevat intentar\u00e0 memoritzar “aquest rollo” per aprovar l’examen. Per\u00f2 despr\u00e9s tots oblidaran els \u201ckharges\u201d, el Cantar de mio Cid o el Mester de Clerec\u00eda.<\/p>\n
Per qu\u00e8 no canviem l’enfocament d’una vegada per totes? Estem preparant els nostres alumnes per a concursos com el Pasapalabra<\/em> o Saber y Ganar<\/em>? Per qu\u00e8 mesurem el que aprenen a l’aula nom\u00e9s verificant si han memoritzat que el \u201cCantar de mio Cid\u201d est\u00e0 format per 3735 versos anisosil\u00b7l\u00e0bics o la definici\u00f3 d’hemistiquis, pros\u00f2dia, tirades? Aix\u00f2 els ajuda a admirar i gaudir del \u201cCantar de mio Cid\u201d? Els fa m\u00e9s intel\u00b7ligents, m\u00e9s feli\u00e7os o millors persones? Els ajuda a comprendre millor l’\u00e9sser hum\u00e0? Crec que tots nosaltres coneixem les respostes.<\/p>\n Canviar l’enfocament va suposar un canvi en els objectius. I aix\u00f2 \u00e9s el que vaig fer, intentar treballar la literatura a l’aula perqu\u00e8 els alumnes aprenguessin a comprendre-la i a gaudir-la, perqu\u00e8 reflexionessin sobre la naturalesa humana, per ensenyar-los a pensar i a fer-se preguntes, i per animar-los a fer que ells es convertissin, potser per primera vegada, en artistes (poetes, escriptors o pintors).<\/p>\n Vaig comen\u00e7ar per desafiar el seu pensament amb una pregunta de resposta m\u00faltiple i complexa: Per qu\u00e8 els \u00e9ssers humans escriuen poesia? I va succeir que es van adonar que havien crescut envoltats de poesia; que a l’escola bressol, a infantil i en els primers anys de Prim\u00e0ria havien memoritzat un munt de poemes. Es van adonar tamb\u00e9 que vivien envoltats de can\u00e7ons, que no eren altra cosa que poemes cantats per Sabina, Residente, \u00c1lvaro Soler o Duki. Van comprendre que \u00e9s inherent a l’home, a totes les \u00e8poques i cultures, jugar amb les paraules i emprar-les com a material art\u00edstic. I que tots necessitem de l’Art per expressar les nostres emocions i tractar de comprendre i explicar-nos la vida.<\/p>\n Vaig comen\u00e7ar per desafiar el seu pensament amb una pregunta de resposta m\u00faltiple i complexa: Per qu\u00e8 els \u00e9ssers humans escriuen poesia?<\/p><\/blockquote>\n Havien experimentat la primera connexi\u00f3. El que havien d’estudiar s\u00ed que ressonava al seu interior, no els era ali\u00e8. Aix\u00ed que es van preguntar qu\u00e8 converteix un text en literatura? Gr\u00e0cies a diverses rutines de pensament que els vaig proposar es van adonar que era necessari un tipus de llenguatge (l’\u00fas de recursos ret\u00f2rics) i que certs temes eren recurrents (els t\u00f2pics literaris).<\/p>\n Llavors els vaig desafiar de nou: havien d’analitzar una can\u00e7\u00f3 que els agrad\u00e9s, tractant de descobrir quins recursos ret\u00f2rics s’empraven i quins t\u00f2pics literaris apareixien. De nou es va produir en ells una connexi\u00f3, perqu\u00e8 en analitzar aquestes can\u00e7ons es van adonar de segons i tercers significats (m\u00e9s profunds i interessants), o de com en els videoclips d’aquests artistes es jugava amb met\u00e0fores visuals o s\u00edmbols. En definitiva, all\u00f2 que venia als llibres i que el professor els intentava explicar els ajudava a comprendre millor el m\u00f3n!<\/p>\n Ara s\u00ed que era el moment d’acostar-nos a la literatura medieval. Com vivien els homes d’aquella \u00e8poca? La seva societat era molt diferent de la nostra? De qu\u00e8 parlaven en els seus poemes? Tindrien sentiments molt diferents dels nostres?<\/p>\n Despr\u00e9s de treballar amb el seu coneixement previ, els vaig proposar realitzar diverses rutines i habilitats de pensament perqu\u00e8 fossin ells els qui dedu\u00efssin les caracter\u00edstiques del Mester de Joglaria i les del Mester de Clerecia, observant miniatures (imatges pintades a m\u00e0) dels manuscrits medievals, traient conclusions i fent-se noves preguntes. O comparant escenes de dues pel\u00b7l\u00edcules: El nom de la rosa<\/em> (1986) i La marrana<\/em> (1992). D’aquesta manera, el coneixement va sorgir des de dins de l’alumne. La seva sorpresa va ser enorme: “Ho hem endevinat tot sense obrir el llibre?”. Aquest nou \u00e8xit els va motivar enormement i es van veure capacitats no nom\u00e9s per seguir “investigant” i descobrint els textos medievals, sin\u00f3 que es van llan\u00e7ar a escriure poemes o textos l\u00edrics de la seva creaci\u00f3.<\/p>\n Es van llan\u00e7ar a escriure poemes o textos l\u00edrics de la seva creaci\u00f3<\/p><\/blockquote>\n Llavors va arribar el moment de descobrir el Cantar de mio Cid (c. 1200). I les seves preguntes i inter\u00e8s no es van fer esperar. Per qu\u00e8 era una obra tan famosa? Va ser un personatge real? Quanta realitat hi havia en el text? Per qu\u00e8 es considera un heroi? Per qu\u00e8 es va escriure un poema tan llarg? Per qu\u00e8 l’autor no el va signar? Es va escriure en paper o en un altre material?<\/p>\n Els meus alumnes estaven, una vegada m\u00e9s, connectats amb el que f\u00e8iem a classe i es van posar a investigar. Vam llegir fragments del Cantar i vam veure la pel\u00b7l\u00edcula-documental completa. Vam analitzar l’obra des d’un punt de vista literari i sobretot ens vam apropar al personatge, a la seva bravura, a la seva honestedat, a la seva fidelitat. Vam reflexionar sobre el poder, sobre la venjan\u00e7a, sobre l’ambici\u00f3. Van sentir que no estaven memoritzant dades per posar-les en un examen, sin\u00f3 que estaven descobrint la complexitat de l’\u00e9sser hum\u00e0, la nostra naturalesa, amb les seves llums i les seves ombres. Tal va ser la seva connexi\u00f3 amb el personatge que van decidir fer la Ruta del Cid en cotxe o en moto quan fossin grans!<\/p>\n Encara ens quedaven per descobrir altres obres medievals. Per\u00f2 van ser ells els qui es van convertir en professors i els qui van investigar. Van haver d’aprendre a utilitzar eines digitals per presentar-nos als altres Miracles de Nostra Senyora (1246-1252) o El Llibre del Bon Amor (1330-1343).<\/p>\n En fi, que els meus alumnes de PMAR 2 (actual 1r de Diversificaci\u00f3), tot i ser alumnes ACNEAE o repetidors, havien no nom\u00e9s superat tots els reptes que els havia proposat (analitzar can\u00e7ons, emprar eines digitals, convertir-se en poetes o en professors), sin\u00f3 que havien dut a terme amb \u00e8xit habilitats de pensament i activitats de metacognici\u00f3. S’havien convertit en protagonistes del seu aprenentatge, se sentien capacitats de seguir aprenent literatura o altres mat\u00e8ries. Havien estat connectats i sentien que el que havien sentit, viscut i apr\u00e8s els havia transformat. No \u00e9s aquest l’objectiu de l’EDUCACI\u00d3?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" A 3r d’ESO els alumnes han d’estudiar, entre moltes altres coses, la literatura medieval espanyola. L’opini\u00f3 generalment \u00e9s de rebuig: “S\u00f3n poemes o textos de fa 800 o 1000 anys, parlen en castell\u00e0 antic, s’han de memoritzar moltes caracter\u00edstiques que no entenem! \u00c9s un rotllo!”. Tot i que els professors ens esforcem per transmetre’ls el<\/p>\n","protected":false},"author":1181,"featured_media":347,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[135,142],"tipo":[143],"class_list":{"0":"post-346","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-general","8":"tag-alumnes","9":"tag-literatura","10":"tipo-opinio"},"yoast_head":"\n