![\"\"](\"https:\/\/nostalgic-ishizaka.82-223-1-47.plesk.page\/espiral\/wp-content\/uploads\/sites\/30\/2020\/05\/portada-2-1.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Amb aquesta amena\u00e7a mundial, on les prioritats i necessitats s\u00f3n m\u00e9s elementals que mai -salut, seguretat f\u00edsica i alimentaci\u00f3, en primera inst\u00e0ncia-, fins i tot ens estem oblidant de qualsevol tecnof\u00f2bia per abra\u00e7ar-nos a les eines digitals m\u00e9s assequibles; curiosament per a dues coses que semblen antag\u00f2niques: d’una banda, mantenir la dist\u00e0ncia, ja que mai hem pagat tant amb el m\u00f2bil, fins i tot utilitzant la identitat facial o dactilar, mai hem sol\u00b7licitat tants rebuts digitals; i de l’altra, mantenir el contacte, i aqu\u00ed les xarxes socials s\u00f3n predominants.<\/span><\/p>\n En un m\u00f3n on no hi ha estrat\u00e8gia de m\u00e0rqueting que no contingui un pla de comunicaci\u00f3 en xarxes socials, deixem de banda tots els nostres dubtes sobre el big data, la infoxicaci\u00f3, la privacitat de les dades, l’\u00fas i ab\u00fas o fins i tot les tecnoadiccions, per resoldre un mal com\u00fa bastant pitjor: superar el trauma de l’a\u00efllament.<\/span><\/p>\n Queden ocults comportaments tan criticats de les xarxes socials com la necessitat d’afiliaci\u00f3, d\u2019admiraci\u00f3, presumir per un objectiu aconseguit i la recerca constant del \u201clike\u201d. Avui el que busquem \u00e9s mantenir el contacte, la companyia, mitigar la soledat.<\/span><\/p>\n Avui m\u00e9s que mai les xarxes socials ens ajuden a unir-nos, a sentir que formem part d’alguna cosa, ens revifen l’esperan\u00e7a, ens mantenen la confian\u00e7a en l’\u00e9sser hum\u00e0.<\/span><\/p>\n L’organitzaci\u00f3 de la <\/span>no organitzaci\u00f3<\/span><\/i> de la nostra casa \u00e9s el mirall del que passa a fora, l’organitzaci\u00f3 del caos: que a les vuit de la tarda sortim a aplaudir ha aconseguit programar esdeveniments de la nostra quotidianitat com quedar per videoconfer\u00e8ncia o el comen\u00e7ament de programes de televisi\u00f3 per “despr\u00e9s dels aplaudiments” amb total normalitat.<\/span><\/p>\n Sempre m’he mantingut fermament conven\u00e7uda de que les xarxes socials existiran, d’aqu\u00ed que sigui important con\u00e8ixer-les i, sobretot, fer-les servir b\u00e9. Ens proporcionen i ens treuen el que els altres pensen de nosaltres gaireb\u00e9 per parts iguals.<\/span><\/p>\n Aquest missatge ara pren m\u00e9s sentit que mai. Com tamb\u00e9 el de l’elaboraci\u00f3 responsable del nostre propi PLE, entorn personal d’aprenentatge, i la nostra PLN, xarxa personal d’aprenentatge. Avui cal afegir a aquests conceptes el de Xarxa Social d’Aprenentatge com un entramat de relacions socials amb les quals aprenem, som, vivim, compartim, estem. No, no deixem d’aprendre i, passada la fase de considerar aix\u00f2 com una oportunitat per fer-ho, per aprendre, tu decideixes qu\u00e8 aprens, on i amb qui.\u00a0<\/span><\/p>\n Ara \u00e9s moment d’avaluar els nostres actes, el nostre comportament a les xarxes: ni prescindir ni abusar, \u00e9s moment de tenir l’aristot\u00e8lica virtut del control, de no deixar-se portar. De fet, en un moment en qu\u00e8 compartir tot tipus d’informaci\u00f3 ha estat el comportament generalitzat de la primera fase, a poc a poc s’ha anat imposant el pensament cr\u00edtic i s’ha verificat la informaci\u00f3 a nivell col\u00b7lectiu. Aquest gest tamb\u00e9 es mantindr\u00e0: serem m\u00e9s compromesos amb la veracitat a l’hora de compartir alguna cosa o, fins i tot, quan rebem segons quines informacions.\u00a0<\/span><\/p>\n Coses com la nomof\u00f2bia, la por irracional a romandre un interval de temps sense el tel\u00e8fon m\u00f2bil, per exemple perqu\u00e8 se’ns oblida a casa quan anem a treballar, han deixat de manifestar-se. Ara hi ha altres pors, pors que no tenen nom, por de viure sense wifi, avui m\u00e9s que mai podem ser <\/span>nowif\u00f2bics<\/span><\/i>.<\/span><\/p>\n Vivim un moment hist\u00f2ric i \u00fanic de relacions amb el m\u00f3n proper i lluny\u00e0 a trav\u00e9s de la virtualitat i la tecnologia. Cal considerar riscos, el m\u00e9s t\u00edpic \u00e9s el de la cosificaci\u00f3 de les persones. En aix\u00f2 tamb\u00e9 tenim esperan\u00e7a, ja que s’est\u00e0 prenent Internet com a espai d’autoaprenentatge i coneixement.<\/span><\/p>\n Hi ha un concepte antropol\u00f2gic que m’agradaria destacar aqu\u00ed, \u00e9s el del \u201ccapital social\u201d com a conjunt dels recursos obtinguts a partir d’una estructura social. Pensem en aix\u00f2 per un moment: ara mateix el recurs m\u00e9s important seria la quantitat d’informaci\u00f3 que flueix per les xarxes: not\u00edcies, lectures, enlla\u00e7os, pel\u00b7l\u00edcules, possibilitat de visitar museus, sessions d’entrenament de qualsevol esport, tutorials de tot tipus de destreses, xerrades dels temes m\u00e9s variats, missatges, concerts, articles, webinars, etc.<\/span><\/p>\n Aix\u00f2 podria relacionar-se amb la teoria dels dons entesos com a regals. La reciprocitat \u00e9s un terme molt adequat per categoritzar un tipus de relacions entre individus o grups, caracteritzades per la contraprestaci\u00f3 de b\u00e9ns i serveis que no tenen la transacci\u00f3 econ\u00f2mica t\u00edpica, \u00e9s a dir, en qu\u00e8 no es traspassa diners. Marcel Mauss, autor que va desenvolupar aquesta teoria, va realitzar un estudi comparat en diferents cultures subratllant que la continu\u00eftat de la vida social es basava en una clau d’acci\u00f3 en seq\u00fc\u00e8ncia indispensable per mantenir el fonament de la vida en societat: donar-rebre-donar .<\/span><\/p>\n Heus aqu\u00ed el quid de la q\u00fcesti\u00f3: la necessitat de reciprocitat com a moviment de la qualitat humana, avui m\u00e9s que mai, l’obligaci\u00f3 de reciprocitat generada per la confian\u00e7a m\u00fatua dels agents d’una mateixa xarxa de retornar, de tornar a donar, de com a m\u00ednim agrair.\u00a0<\/span><\/p>\n M’agradaria que aquesta crisi serv\u00eds per a moltes coses: la millora del medi ambient, la fi del capitalisme patriarcal com a \u00fanica opci\u00f3, la disminuci\u00f3 dels nivells de contaminaci\u00f3, la generaci\u00f3 d’altres moviments de consum m\u00e9s responsables… Tamb\u00e9 m’agradaria que serv\u00eds perqu\u00e8 entre els nostres referents hi hagu\u00e9s m\u00e9s dones, que aix\u00f2 fes visibilitzar-les i visibilitzar-nos, no per generar conflictes, sin\u00f3 per solucionar-los, per ajudar a aconseguir-ho, per ser i estar. Les dones, al llarg de la hist\u00f2ria, al llarg de qualsevol cat\u00e0strofe, guerra i setge, hem estat silenciades i al mateix temps hem mantingut els treballs b\u00e0sics perqu\u00e8 perduri la vida, com la cura i l’alimentaci\u00f3, tot el que t\u00e9 a veure amb el benestar f\u00edsic i emocional. Aquesta vegada hi ha alguna cosa al nostre favor: les xarxes socials i el seu car\u00e0cter democr\u00e0tic: les xarxes socials no discriminen, si no \u00e9s que no s\u2019hi est\u00e0 dintre. \u00c9s m\u00e9s que probable que aquest mitj\u00e0 ens permeti, per fi, posar en valor l\u2019important poder de les dones.<\/span><\/p>\n Vivim en un moment clau; si no est\u00e0s a les xarxes, no existeixes. Qui no hi \u00e9s, qui no t\u00e9 acc\u00e9s a la tecnologia est\u00e0, per desgr\u00e0cia, m\u00e9s excl\u00f2s i sol que mai. Podr\u00edem arribar a dir que qui estigui privat de tecnologia est\u00e0 privat de llibertat. Almenys en aquests temps on tot passa a les xarxes o per les xarxes.<\/span><\/p>\n L’empoderament de la xarxa \u00e9s incalculable, la xarxa ens d\u00f3na poder com a societat, com a col\u00b7lectiu sigui el que sigui, com a individus siguem com siguem. Les xarxes ens donen veu, sobretot han donat veu a les minories. Espero que aix\u00f2 segueixi aix\u00ed, mantinguem-nos aqu\u00ed, el que no s\u2019amaga ens beneficia a tots i totes.<\/span><\/p>\n Encara que no tot \u00e9s bonic: avui m\u00e9s que mai estem vigilats, confinats, sense poder sortir, treballar, abra\u00e7ar, en definitiva, controlats. El que \u00e9s privat passa a ser p\u00fablic, mai abans hav\u00edem mostrat tant l\u2019interior de la nostra casa. \u00c9s un moment \u00fanic. La quantitat d’informaci\u00f3 que estem donant de nosaltres mateixos no se sap quin abast tindr\u00e0.<\/span><\/p>\n Avui m\u00e9s que mai tamb\u00e9 s\u00f3n necessaris moments de desconnexi\u00f3 de les xarxes, de tancar els ulls i visitar amb la ment (si no es pot amb la mirada) llocs de la natura, abocar-se a la finestra i investigar quin \u00e9s el punt m\u00e9s lluny\u00e0 on arriba la vista, respirar conscientment, escoltar l’interior, els sons interns i externs, no deixar de somriure; demanar ajuda, trobar suport en les xarxes, oferir i col\u00b7laborar, trobar la manera de ser \u00fatil. Avui i sempre cal tenir presents aquestes quatre ces: col\u00b7laborar, comunicar, crear i mantenir viu el teu pensament cr\u00edtic.<\/span><\/p>\n Estic molt agra\u00efda per l’oportunitat d’escriure els meus pensaments, gr\u00e0cies per llegir aquest article.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El m\u00f3n estava canviant tant i tan r\u00e0pidament que ens costava posar-nos al dia en totes les tend\u00e8ncies. En aquesta nova situaci\u00f3 global, la velocitat dels canvis s’ha multiplicat i ha fet modificar molt\u00edssimes coses del nostre dia a dia. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, la idea que tenim de xarxes socials i la seva utilitzaci\u00f3 s’est\u00e0 modificant de manera irreversible.<\/p>\n","protected":false},"author":503,"featured_media":96,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[100,2],"tags":[108],"tipo":[],"class_list":{"0":"post-95","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-espiral","8":"category-general","9":"tag-xarxes-covid19-educacio"},"yoast_head":"\n