Silvia \u00c0laba<\/strong>: Vivim en m\u00f3n en el qual la formaci\u00f3 ha anat dirigida a la part racional, a generar continguts i a memoritzar dades. Des de petits a les escoles als nens se’ls ensenya a llegir i a escriure, per\u00f2 les emocions tradicionalment han quedat fora de les aules. Quan arribem al m\u00f3n adult, tractem als treballadors com si fossin m\u00e0quines, sense parar-nos a valorar la seva part emocional, sense adonar-nos que aquesta ens acompanya en cada dia de la nostra vida, i que la major part dels conflictes laborals solen oc\u00f3rrer per temes emocionals. Si no aprenem a relacionar-nos de manera sana amb les nostres emocions, podem emmalaltir i, fins i tot, perdre l’equilibri f\u00edsic i emocional. Per aix\u00f2 \u00e9s important que cada vegada l’educaci\u00f3 emocional estigui m\u00e9s present en totes les esferes de la societat.<\/p>\n Ruth Castillo Gualda:<\/strong> M\u00e9s que castigar l’\u00e0mbit emocional, jo diria m\u00e9s aviat que els adults tenim encara molt arrelada la idea que les emocions ens fan vulnerables. Quantes vegades ens han aconsellat que han d’amagar-se determinades emocions per a no mostrar feblesa? Aquesta mentalitat est\u00e0 composta per les pautes educatives, les idees que ens han inculcat, el nostre autodi\u00e1logo a l’hora de prendre decisions, la societat o la cultura en la qual hem viscut. Totes aquestes idees les portem gravades a foc molts dels adults (pap\u00e0s o mestres) que som responsables actualment de l’educaci\u00f3 emocional dels nens. Per aix\u00f2, l’educaci\u00f3 emocional convida a trencar aquesta creen\u00e7a, a transformar l’opini\u00f3 que tenim sobre que les emocions com a aspectes que poden entorpir o fer-nos m\u00e9s vulnerables. En canvi, hem de veure-les com a missatges, com una informaci\u00f3 m\u00e9s a la qual hem d’atendre quan volem donar una resposta efectiva. La intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional ens ajuda a entendre que mostrar les emocions pot ser un s\u00edmbol de valentia i de coratge i que escoltar les dels altres ens fa m\u00e9s efectius i m\u00e9s emp\u00e0tics.<\/p>\n Avui dia la neuroci\u00e8ncia ens d\u00f3na algunes claus sobre la import\u00e0ncia de les emocions a l’hora de, per exemple, guiar el nostre aprenentatge, com es fixa el coneixement que adquirim\u2026<\/strong><\/p>\n Silvia \u00c0laba:<\/strong> Aix\u00ed \u00e9s. Les emocions formen part de la nostra vida, podem utilitzar-les al nostre favor per a facilitar l’aprenentatge o ignorar-les i entorpir els processos d’aprenentatge. Avui dia tenim ja superat el refrany \u201cla lletra amb sang entra\u201d, de fet, sabem que quan els alumnes senten emocions desagradables com la por, el seu aprenentatge es veu afectat. La por no afavorir\u00e0 processos claus de l’aprenentatge com s\u00f3n l’atenci\u00f3 als quals diu el professor, el raonament l\u00f2gic, la capacitat de memoritzaci\u00f3\u2026 M\u00e9s aviat tot el contrari, ens bloqueja i no ens deixa pensar amb claredat. Un altre exemple amb el qual segur que gaireb\u00e9 tots ens hem vist reflectits \u00e9s l’ansietat. Quan els alumnes estan molt estressats minvament la seva capacitat d’aprenentatge i fallen en els ex\u00e0mens. No obstant aix\u00f2, emocions com la curiositat, afavoreixen l’aprenentatge perqu\u00e8 inciten que al nen li vingui de gust aprendre. Les emocions mantenen la curiositat i afavoreixen l’inter\u00e8s per descobrir el nou.<\/p>\n Ning\u00fa mai va rebre massa informaci\u00f3 sobre com funcionen les emocions. Fam\u00edlies i docents tampoc. Aix\u00f2 complica molt trencar amb la sensaci\u00f3 que hi ha coses que \u00e9s millor no sentir, no?<\/strong><\/p>\n Silvia \u00c0laba:<\/strong> \u00c9s important que tant les fam\u00edlies com els docents estiguin formats en intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional. El primer, perqu\u00e8 ells seran el model que els seus fills i alumnes seguiran. Si no regulen b\u00e9 les seves emocions ser\u00e0 complicat que demanin als menors que ho facin. Hem de perdre la por de sentir, a sentir totes les emocions, tant les agradables com les desagradables. Perqu\u00e8 les emocions s\u00f3n informaci\u00f3 i ens diuen el que ens est\u00e0 passant. Quan no escoltem les nostres emocions no prenem b\u00e9 les decisions. I quan les neguem, aquestes tornen amb m\u00e9s for\u00e7a i, fins i tot, si ho fem durant un per\u00edode llarg de temps, pot desembocar en malalties som\u00e0tiques. \u00c9s a dir, el dolor \u00e9s el mateix, per\u00f2 la causa no \u00e9s org\u00e0nica sin\u00f3 emocional. Per exemple, mol\u00e8sties g\u00e0striques que no s\u00f3n causades per una intoxicaci\u00f3 o un virus, sin\u00f3 pels nervis; igual que els maldecaps, les erupcions en la pell\u2026<\/p>\n Ruth Castillo Gualda:<\/strong> El problema d’aquesta idea \u00e9s que ens trobem amb gent adulta que tendeix a reprimir o negar les seves emocions. Les emocions que es bloquegen poden comportar a importants problemes de salut mental, com l’ansietat o la depressi\u00f3. \u00c9s precisament aquesta discrep\u00e0ncia entre el que se sent i el que es mostra, la principal font d’estr\u00e8s i consum de recursos en una persona. A m\u00e9s, aix\u00f2 no concerneix nom\u00e9s a la poblaci\u00f3 adulta. Segons informes recents realitzats per l’OMS, els trastorns emocionals com la depressi\u00f3, estan sent la principal causa de discapacitat entre nens de 10 a 19 anys. Per aix\u00f2, l’educaci\u00f3 emocional es converteix en una eines preventiva en la qual el centre educatiu, els iguals i els adults amb els quals es relaciona el nen, representen un element clau. Si als nens, des de petits, se’ls ensenyen habilitats per a gestionar correctament les seves emocions es poden evitar problemes f\u00edsics i mentals per a tota la vida, i en psicologia, com en altres disciplines, prevenir sempre \u00e9s m\u00e9s efectiu que solucionar.<\/p>\n Silvia \u00c0laba:<\/strong> No existeixen emocions bones ni dolentes. Totes les emocions s\u00f3n bones perqu\u00e8 ens donen informaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, hi ha emocions que anomenem agradables o positives que a tots ens agrada experimentar, com pot ser l’alegria, la calma, la tranquil\u00b7litat\u2026 I unes altres s\u00f3n emocions desagradables o negatives perqu\u00e8 no ens agrada sentir-les, com pot ser la por, l’empipament, el f\u00e0stic, la frustraci\u00f3\u2026 per\u00f2 que s\u00f3n igualment necess\u00e0ries perqu\u00e8 ens donen informaci\u00f3 sobre el que ens ha passat i podem utilitzar-les per a resoldre la situaci\u00f3. Per exemple, si m’he enfadat per la conducta que un company de treball ha tingut amb mi, puc utilitzar l’energia de l’emoci\u00f3 de l’empipament per a dir-li de manera assertiva, que quan va fer alguna cosa en concret jo em vaig sentir decebuda, o enfadada perqu\u00e8 no m’ha agradat i m’agradaria que per a una altra vegada em deman\u00e9s o fes el que en aquest moment m’hagu\u00e9s agradat rebre.<\/p>\n Ruth Castillo Gualda:<\/strong> Una persona amb intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional no \u00e9s aquella que viu en un m\u00f3n happy, entusiasmat o relaxat tot el temps. Aix\u00f2 \u00e9s una idea irreal i poc encertada des de de el meu punt de vista. La paternitat no \u00e9s el que ens van comptar, en la qual tot sali com esperem, en la qual ens sentim pacients tot el temps. Tampoc els alumnes en classe estan sempre disposats a aprendre i motivats amb les tasques. Per\u00f2 en tots dos casos, com a educadors, s\u00ed que podem contagiar emocions, \u00e9s m\u00e9s, les emocions s\u00f3n molt contagioses i tant a casa com en classe, estem continuamenteo co-regulant emocions amb els altres. El que jo faci i com ho faci influir\u00e0 en el comportament i les emocions de l’altre, i viceversa. Per aix\u00f2, la nostra labor \u00e9s fonamentalment emocional. I des de l’emocional podem activar i despertar molts processos cognitius complexos. \u00c9s a dir, l’educaci\u00f3 emocional promou les habilitats per a gestionar o generar les emocions m\u00e9s \u00fatils amb l’objectiu de donar una resposta adequada a la tasca que estem realitzant o a l’objectiu que perseguim. Per aix\u00f2, implica recon\u00e8ixer la utilitat de totes les emocions. La frustraci\u00f3, la decepci\u00f3 o la preocupaci\u00f3 poden ser experi\u00e8ncies molt encertades en determinades ocasions.<\/p>\n Per qu\u00e8 les emocions negatives, les que ens resulten desagradables, s\u00f3n m\u00e9s f\u00e0cils de recordar?<\/strong><\/p>\n Silvia \u00c0laba:<\/strong> Quan sentim una emoci\u00f3 s’activa una part del cervell que es diu el sistema l\u00edmbico o cervell emocional, i els esdeveniments es fixen m\u00e9s en la mem\u00f2ria quan aquesta part est\u00e0 activada. Per aix\u00f2 diem que l’aprenentatge associat a les emocions \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil d’oblidar, sobretot quan s’activa l’hipocamp, que \u00e9s on es registra la mem\u00f2ria del percebut i apr\u00e8s. Tradicionalment, per la forma en la qual ens han educat i per les nostres viv\u00e8ncies, posem molt m\u00e9s el focus en el que ens passa negatiu que en el positiu. Algunes recerques suggereixen l’activaci\u00f3 o el xoc d’una emoci\u00f3 desagradable, la qual pot igualar o superar el de tres d’emocions agradables. Per aix\u00f2, seria convenient esfor\u00e7ar-nos a tenir el triple d’experi\u00e8ncies positives que negatives, i l’ideal seria que les quintupliquessin.<\/p>\n Com poden les fam\u00edlies i el professorat atendre les emocions de nenes i nens?<\/strong><\/p>\n Ruth Castillo Gualda:<\/strong> Quantes vegades demanem als nostres fills que manegin o controlin la seva r\u00e0bia o la seva gelosia, quan ni tan sols saben que s’asseguin aix\u00ed, quins s\u00f3n els seus pensaments o que detonants han provocat aquesta emoci\u00f3? Els demanem \u201ccomen\u00e7ar la casa per la teulada\u201d. Actualment, existeix molta consci\u00e8ncia de la import\u00e0ncia de l’educaci\u00f3 emocional per\u00f2 poca estructura sobre com treballar-ho. A trav\u00e9s del repte \u2018Fets d’emocions\u2019 del programa educatiu \u2018Aprenem junts\u2019 de BBVA, es proporciona organitzaci\u00f3 sobre com abordar i treballar cadascuna de les habilitats relacionades amb la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional. En primer lloc, proposem i dissenyem exercicis per a treballar la percepci\u00f3 i identificaci\u00f3 de les emocions, posteriorment la comprensi\u00f3 i el vocabulari per a descriure les emocions, i finalment, la regulaci\u00f3 efectiva d’aquestes. Tot aix\u00f2 tant a nivell personal com a nivell social. Per tant, amb aquest repte oferim pautes pr\u00e0ctiques i estructurades per a treballar amb els nens de manera progressiva i\/o adaptada al seu nivell de desenvolupament maduratiu, des de l’etapa de prim\u00e0ria fins a l’adolesc\u00e8ncia, i en dos \u00e0mbits summament rellevants, com s\u00f3n eleducativo i el familiar.<\/p>\n Per qu\u00e8 \u00e9s important que noies i nois coneguin les seves emocions, s\u00e0piguen identificar-les i gestionar-les?<\/strong><\/p>\n Ruth Castillo Gualda:<\/strong> La meva carrera investigadora ha estat fonamentalment centrada en demostrar l’efectivitat de l’educaci\u00f3 emocional. Quan apliquem programes d’educaci\u00f3 emocional estructurats i correctament implementats, les resultats mostren que els alumnes tenen major salut mental, \u00e9s a dir, reporten menys problemes d’estr\u00e8s, ansietat, somatizaciones o depressi\u00f3. La qualitat de les relacions entre els alumnes millora, la respostes agressives disminueixen i tenen m\u00e9s conductes emp\u00e0tiques, en comparaci\u00f3 amb classes que no reben educaci\u00f3 emocional. A m\u00e9s, l’impacte de l’educaci\u00f3 emocional no es limita \u00fanicament a l’alumnat, els adults poden beneficiar-se de moltes maneres. Els professors, tenen major capacitat per a respondre a les demandes de l’alumnat, saben com connectar amb les seves emocions, validar-les i atendre-les, sent un bon model de gesti\u00f3 emocional. Els professors que integren eines d’educaci\u00f3 emocional en la seva pedagogia per a ensenyar posseeixen majors nivells de motivaci\u00f3, manegen millor l’estr\u00e8s, aix\u00ed com major satisfacci\u00f3 i comprom\u00eds en la seva labor docent. En definitiva, la manera en qu\u00e8 els educadors gestionin les seves pr\u00f2pies emocions, aix\u00ed com la forma en la qual es relacionin amb les emocions dels nens, ser\u00e0 l’element clau i diferenciador per a promoure en ells un desenvolupament \u00f2ptim i saludable.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Les emocions tenen un paper fonamental en les nostres vides, per\u00f2 moltes vegades li ho neguem o l’ignorem. Entrevistem a Silvia \u00c0laba i Ruth Castillo sobre el paper que tenen i com fam\u00edlies i docents poden aprendre d’elles per a millorar la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional de nenes i nens.<\/p>\n","protected":false},"author":294,"featured_media":1014,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[],"tipo":[],"class_list":["post-1013","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-general"],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/nostalgic-ishizaka.82-223-1-47.plesk.page\/extra\/wp-content\/uploads\/sites\/25\/2020\/01\/13-768x439-1.jpg\")
<\/p>\n