![\"\"](\"https:\/\/nostalgic-ishizaka.82-223-1-47.plesk.page\/extra\/wp-content\/uploads\/sites\/25\/2019\/10\/bbva.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
La resoluci\u00f3 de conflictes de forma pac\u00edfica \u00e9s un dels assumptes que m\u00e9s preocupa en el sistema educatiu. Les aules i els centres educatius s\u00f3n ambients cada vegada m\u00e9s complexos en els quals es creuen molts interessos, viv\u00e8ncies i situacions personals que, moltes vegades, es converteixen en petits polvorins que cal tallar d\u2019arrel. La prevenci\u00f3 de situacions d’assetjament o viol\u00e8ncia \u00e9s la millor arma de docents i fam\u00edlies. M\u00e9s enll\u00e0 dels c\u00e0stigs que puguin plantejar-se una vegada ha tingut lloc alguna situaci\u00f3 complicada.<\/p>\n
Per\u00f2 de vegades, falta formaci\u00f3, tant entre les fam\u00edlies com entre el professorat, per fer front a aquestes dificultats, en molts casos sobrevingudes.<\/p>\n
Per ajudar la comunitat educativa es va posar en marxa el programa Aprendemos juntos<\/em><\/a>, de la m\u00e0 del BBVA. Fins avui s\u2019ha desenvolupat en tres vessants diferents. La resoluci\u00f3 de conflictes, la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional i un altre dedicat a aprendre a parlar en p\u00fablic.<\/p>\n Les tres, a m\u00e9s de desenvolupar-se amb nenes, nens i joves per quatre experts en diferents \u00e0mbits, des de la psicologia, la comunicaci\u00f3 i l’educaci\u00f3, compta amb materials descarregables perqu\u00e8 docents i fam\u00edlies comptin amb informaci\u00f3 i formaci\u00f3 complement\u00e0ria que poden desenvolupar a casa i a l’aula.<\/p>\n En paraules de Jos\u00e9 Luis Arbeo, responsable del programa Aprendemos juntos<\/em>, \u00abaquest projecte educatiu t\u00e9 dos objectius molt clars: d’una banda, estimular la conversa sobre com hauria de ser l’educaci\u00f3 en el segle XXI. Per un altre, ajudar docents i fam\u00edlies a preparar als joves en les compet\u00e8ncies necess\u00e0ries avui dia\u00bb.<\/p>\n Ja s’hi han sumat 30.000 persones. La meitat, mares i pares. Tamb\u00e9 m\u00e9s de 12.000 docents han decidit apuntar-se a aquest programa.<\/p>\n Juan Vicente Abad, docent i orientador amb tres d\u00e8cades d’experi\u00e8ncia, ha estat qui ha desenvolupat el curs sobre resoluci\u00f3 de conflictes<\/a>. Sempre sota la premissa de la prevenci\u00f3. \u201cEn la vida sempre existiran conflictes, \u00e9s inevitable. Per aix\u00f2, l’\u00fanic cam\u00ed \u00e9s aprendre a gestionar-los\u201d, assegura aquest professor. El seu curs, pensat per l\u2019alumnat d’ESO, pret\u00e9n oferir eines per a la prevenci\u00f3, el desenvolupament de compet\u00e8ncies socioemocionales i el coneixement de t\u00e8cniques de resoluci\u00f3 com l’escolta o el di\u00e0leg.<\/p>\n Al costat de Juan Vicente Abad, tamb\u00e9 han participat en els cursos anteriors les psic\u00f2logues Silvia \u00c0laba Sord i Ruth Castillo Gualda, per tractar sobre intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional<\/a>, i la comunicadora Aurora Michavila per ensenyar a nenes i nens a parlar en p\u00fablic<\/a>. \u00abTemes que no s’entrenen com a assignatures per\u00f2 que s\u00f3n clau per la vida actual\u00bb, assegura Jos\u00e9 Luis Arbeo, el qual explica que, a m\u00e9s dels tres tractats, hi haur\u00e0 altres de nous enfocats en el pensament creatiu, la concentraci\u00f3 o l’aprenentatge col\u00b7laboratiu.<\/p>\n Cadascun dels cursos es divideix en un seguit de v\u00eddeos en els quals els diferents protagonistes treballen amb l’alumnat les diferents facetes de cada \u00e0rea. A m\u00e9s d’aix\u00f2, hi ha material descarregable pensat perqu\u00e8 les i els docents puguin traslladar aquestes activitats a l’aula i altres materials descarregables perqu\u00e8 les fam\u00edlies facin el mateix a casa.<\/p>\n El programa Aprendemos juntos<\/em>, a m\u00e9s d’aquests cursos per fam\u00edlies i docents, tamb\u00e9 desenvolupa una via p\u00fablica, \u00e9s a dir, un acostament a la resta de la societat amb la qual es pret\u00e9n acostar al gran p\u00fablic la import\u00e0ncia de l’educaci\u00f3.<\/p>\n Des d’astronautes a cient\u00edfics, des d’atletes a fot\u00f2grafes. Des de tots els racons de la societat es pot reflexionar sobre l’educaci\u00f3. I aix\u00f2 \u00e9s el que impulsa Aprendemos juntos<\/em> amb m\u00e9s de 100 entrevistes a experts de tots els \u00e0mbits perqu\u00e8 comparteixin les seves visions diverses i plenes de nous aprenentatges.<\/p>\n Uns v\u00eddeos que es distribueixen en diferents plataformes com YouTube, Facebook, Twitter o Instagram, i que ja han aconseguit, en poc m\u00e9s d’any i mig, les 500.000 visualitzacions.<\/p>\n A continuaci\u00f3, compartim 20 de les entrevistes d’aquest projecte d’educaci\u00f3 de BBVA per donar noves eines, experi\u00e8ncies i coneixements als professionals de l’educaci\u00f3 i a les fam\u00edlies.<\/p>\n Est\u00e0 considerada com una de les dones cient\u00edfiques de major impacte en el segle XX. Els ulls de Jane Goodall brillen en compartir les seves hist\u00f2ries d’ahir, convertides avui en grans lli\u00e7ons de vida sobre la ci\u00e8ncia i l’educaci\u00f3: \u00abSigues curiosa i comet errors, sigues pacient i no et rendeixis\u00bb, repeteix aquesta dona extraordin\u00e0ria. Goodall \u00e9s doctora en Etologia per la Universitat de Cambridge i doctora honoris causa per m\u00e9s de 45 universitats del m\u00f3n.<\/p>\n Valent\u00edn Fuster \u00e9s internacionalment reconegut com un dels metges, investigadors i promotors de l’educaci\u00f3 de la salut m\u00e9s prestigiosos del m\u00f3n: \u00e9s l’\u00fanic cardi\u00f2leg que ha rebut els m\u00e0xims guardons de recerca de les quatre principals organitzacions internacionals d’aquesta especialitat. \u00abEl cor serveix per donar quantitat de vida; el cervell, qualitat de vida\u00bb. Amb aquesta frase, el doctor Fuster resumeix la seva esperan\u00e7a en l’educaci\u00f3 de la salut, i especialment, en la cura dels factors de risc cardiovascular, com les grans palanques per al canvi i la millora integral de la vida de les persones.<\/p>\n Hadfield \u00e9s un dels astronautes m\u00e9s experimentats del m\u00f3n, ha passat gaireb\u00e9 4.000 hores a l’espai i ha estat comandant de l’Estaci\u00f3 Espacial Internacional, on va dirigir un n\u00famero r\u00e8cord d’experiments cient\u00edfics. Amb tan sols nou anys, la seva vida va canviar quan l’home va trepitjar la Lluna, i va decidir que ell tamb\u00e9 seria astronauta algun dia. \u201cL’educaci\u00f3 et permet allunyar la ignor\u00e0ncia i veure m\u00e9s enll\u00e0 dels l\u00edmits\u201d, apunta.<\/p>\n Un cient\u00edfic neix o es fa? Expliquen les bioqu\u00edmiques Margarita Salas i Mar\u00eda Blasco que la seva vocaci\u00f3 va sorgir a partir de mestres inspiradors que van canviar les seves vides. Anys despr\u00e9s de compartir laboratori, les dues grans referents espanyoles en biologia molecular, Margarita Salas i Mar\u00eda Blasco, es retroben en aquesta conversa per debatre sobre ci\u00e8ncia, humanisme, igualtat i educaci\u00f3.<\/p>\n \u00c1lvaro Neil, conegut com Biciclown<\/em>, va ser advocat temps enrere. Un dia, va decidir canviar la butaca d’una notaria pel sell\u00f3 d’una bicicleta. I es va anar a rec\u00f3rrer el m\u00f3n sobre rodes. Ha produ\u00eft cinc documentals i \u00e9s autor de sis llibres. \u201cViatjar \u00e9s el millor ant\u00eddot contra el racisme\u201d, afirma. Quan va emprendre el seu viatge, molts van pensar que estava boig. Ell respon amb seguretat: \u201cNo crec que sigui una bogeria perseguir els teus somnis. La bogeria \u00e9s que se’t passi la vida sense viure’ls\u201d.<\/p>\n Tenia set anys quan la seva professora li va mostrar, per primera vegada, un llapis de color carn. \u201cJo estava feta de carn, per\u00f2 la meva pell era marr\u00f3. No obstant aix\u00f2, la gent deia que jo era negra. Jo tenia un embolic enorme de colors al meu cap\u201d, explica Ang\u00e9lica Dass. Va crear Humanae<\/em>, un projecte fotogr\u00e0fic que utilitza el retrat per acostar a persones de tot el planeta. Un al\u00b7legat en favor de la bellesa de la diversitat humana: \u201cHem d’entendre la nostra diversitat com quelcom que ens fa cr\u00e9ixer. No com quelcom a t\u00e9mer o menysprear\u201d. Humanae<\/em> s’ha convertit en un referent per milers d’escoles a tot el m\u00f3n. Per\u00f2 tamb\u00e9 per institucions internacionals com l’ONU o el F\u00f2rum Econ\u00f2mic Mundial.<\/p>\n David Matsumoto \u00e9s un reconegut expert en el camp de la comunicaci\u00f3 no verbal, el llenguatge gestual i les emocions. Per Matsumoto, comprendre qu\u00e8 \u00e9s la comunicaci\u00f3 no verbal i com usar-la \u00e9s essencial, ja que ens permetr\u00e0 crear entorns educatius que afavoreixin l’aprenentatge tant en l’entorn familiar com a l’aula: \u201cEl meu objectiu \u00e9s prendre consci\u00e8ncia del tipus de coses que fem, com ens desenvolupem i el nostre to de veu. Si observem les coses i les persones podem obtenir una gran quantitat d’informaci\u00f3 i intencions diferents\u201d.<\/p>\n \u00c9s reconegut per ser el creador del projecte col\u00b7laboratiu m\u00e9s important del m\u00f3n: Wikipedia. Una enciclop\u00e8dia en l\u00ednia que est\u00e0 editada en 288 idiomes i que compta amb m\u00e9s de 46 milions d’articles. Jimmy Wales \u00e9s un apassionat de l’educaci\u00f3, especialment de les possibilitats que l’aprenentatge informal ofereix actualment per l’educaci\u00f3 de les persones. Nomenat com la sisena persona m\u00e9s influent del m\u00f3n, Wales sost\u00e9 que, en part gr\u00e0cies a la tecnologia, l’aprenentatge va m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019escola o la universitat, i assenyala la necessitat de continuar aprenent durant tota la vida.<\/p>\n Dissenyadora d’interiors i directora creativa de l’estudi d’arquitectura que porta el seu nom, Rosan Bosch \u00e9s reconeguda internacionalment per impulsar espais innovadors en centres educatius de tot el m\u00f3n, aposta per canviar l’entorn f\u00edsic per millorar l’aprenentatge dels alumnes. \u201cEl disseny ha de relacionar-se amb el desenvolupament personal, de la ment i el cos. No \u00e9s nom\u00e9s un instrument de decoraci\u00f3, sin\u00f3 una eina per al canvi\u201d, conclou.<\/p>\n \u201cVaig aprendre a acceptar-me i a riure’m de mi mateixa, perqu\u00e8 no hi ha res m\u00e9s divertit que riure’s dels errors que comets\u201d. Per Sara Andr\u00e9s, atleta paral\u00edmpica i mestra d’educaci\u00f3 prim\u00e0ria, l’humor \u00e9s fonamental. Un accident de cotxe als 25 anys, un c\u00e0ncer de tiroides, i posteriorment, un c\u00e0ncer de pell no li van fer perdre el somriure i, lluny d’enfonsar-la, la van impulsar per aconseguir metes que mai havia pensat que podia aconseguir. Aquesta mestra defensa que l’educaci\u00f3 ha de ser inclusiva i ensenya als seus nens i nenes des de la difer\u00e8ncia i a trav\u00e9s del seu exemple: \u201cEl que vaig fer va ser introduir-los la idea de ser emp\u00e0tic amb l’altre i amb la meva discapacitat, perqu\u00e8 tots tenim discapacitats o supercapacitats\u201d.<\/p>\n Durant 30 anys, Duncan Wardle va treballar per una de les companyies m\u00e9s creatives del m\u00f3n: Walt Disney. Per ell, totes les persones naixem sent creatives. El problema \u00e9s que, en algun moment, alg\u00fa ens va dir que no ho \u00e9rem. I ens els vam creure. Per Duncan Wardle, \u201ctyots vam ser nens. Tots arribem al sistema educatiu amb una meravellosa imaginaci\u00f3. Cr\u00e8iem en unicorns i naus espacials\u201d. I explica que, en arribar al m\u00f3n adult, aix\u00f2 lamentablement desapareix. \u201cAquest \u00e9s un dels reptes actuals del m\u00f3n educatiu: mantenir viu aquest unicorn\u201d, conclou.<\/p>\n Neur\u00f2loga i mare, aix\u00ed es defineix Frances Jensen, una de les veus m\u00e9s respectades a nivell internacional pels seus estudis sobre el cervell adolescent. \u201cEls adolescents s\u00f3n m\u00e0quines d’aprenentatge\u201d sost\u00e9 la neur\u00f2loga, encara que matisa que \u201caprenen millor tant el bo com el dolent\u201d. Des de la seva posici\u00f3 privilegiada com a cient\u00edfica, professora i mare, Jensen explora, dissipa mites sobre l’adolesc\u00e8ncia i brinda consells pr\u00e0ctics per superar aquesta complexa etapa vital.<\/p>\n Va realitzar la seva primera composici\u00f3 amb tan sols nou anys. Avui, l’octogenari Benjamin Zander est\u00e0 considerat un dels directors d’orquestra m\u00e9s prestigiosos del m\u00f3n. Abans d’elevar la seva batuta, abans de cada concert, d\u00f3na una xerrada a l’audi\u00e8ncia en la qual comparteix les hist\u00f2ries que s’amaguen darrere les composicions i en les quals, a m\u00e9s, transmet el seu amor per la m\u00fasica. \u201cLa m\u00fasica cl\u00e0ssica eleva a l’\u00e9sser hum\u00e0 per ser la millor versi\u00f3 de si mateix\u201d, assegura. Actualment dirigeix l’Orquestra Filharm\u00f2nica de Boston i la seva filial juvenil. M\u00fasics als quals inculca la seva pedagogia: \u201cLa t\u00e8cnica no \u00e9s l’objectiu final, l’objectiu final \u00e9s l’amor, \u00e9s l’expressi\u00f3, la comunicaci\u00f3, el contacte, la comunitat\u201d.<\/p>\n \u201cRealment molesten els estrangers, o el que molesten s\u00f3n els pobres, siguin estrangers o de la pr\u00f2pia casa?\u201d Amb aquest punt de partida, la fil\u00f2sofa Adela Cortina, catedr\u00e0tica em\u00e8rita d’\u00c8tica i Filosofia Pol\u00edtica en la Universitat de Val\u00e8ncia, va encunyar una nova paraula: \u201caporofobia\u201d, per definir el rebuig al pobre. El que no es nomena no existeix i era necessari inventar aquest neologisme que assenyal\u00e9s la discriminaci\u00f3 universal a les persones sense recursos. \u201cL\u2019aporofobia va en contra de la dignitat humana i \u00e9s excloent. La democr\u00e0cia ha de ser inclusiva necess\u00e0riament. Per aix\u00f2 no pot existir una societat aporofoba i democr\u00e0tica. I totes les societats que conec s\u00f3n aporofobes\u201d, explica.<\/p>\n Ranga Yogeshwar \u00e9s el divulgador cient\u00edfic m\u00e9s prestigi\u00f3s d’Alemanya. Ent\u00e9n l’educaci\u00f3 com el vehicle principal per convertir-nos en la persona que volem ser. \u201cL’educaci\u00f3 \u00e9s molt m\u00e9s que aprendre alguna cosa per tenir un treball, ens proporciona una visi\u00f3 del m\u00f3n. Hem d’aprendre a viure en un m\u00f3n canviant, i aix\u00f2 significa que hem de tenir una educaci\u00f3 m\u00e9s subtil, diferent a l’educaci\u00f3 que coneixem i hem conegut a les nostres escoles\u201d, sost\u00e9.<\/p>\n Considerat un dels millors xefs del m\u00f3n, Premi Nacional de Gastronomia i referent internacional de la cuina d’avantguarda, Joan Roca dirigeix al costat dels seus germans el restaurant El Celler de Can Roca, a Girona. La seva passi\u00f3 per la cuina va n\u00e9ixer en els fogons del restaurant familiar, on els germans acudien cada tarda en sortir del col\u00b7legi. Tamb\u00e9 \u00e9s professor de la seva pr\u00f2pia escola. \u201cNo es tractava nom\u00e9s d’ensenyar, sin\u00f3 de mantenir als alumnes motivats i compromesos; de mantenir les seves ganes de continuar aprenent quan marxen. Perqu\u00e8 d’aprendre no se n’acaba mai: aquest \u00e9s l’ofici m\u00e9s bonic del m\u00f3n\u00bb, conclou el cuiner.<\/p>\n \u201cSi ara tragu\u00e9ssim un cervell aqu\u00ed veur\u00edem una massa gelatinosa. D’aqu\u00ed surten les idees, les emocions, surt el que pensem. Comprendre com succeeix aquesta esp\u00e8cia de la m\u00e0gia \u00e9s el que investiguem en el meu laboratori\u201d. Cient\u00edfica, investigadora, professora universit\u00e0ria i doctora especialitzada en Neurobiologia, Mara Dierssen ha dedicat la seva carrera a la recerca cient\u00edfica gr\u00e0cies a la motivaci\u00f3 del seu pare neurocirurgi\u00e0 i la inspiraci\u00f3 de Santiago Ram\u00f3n y Cajal.<\/p>\n Doctor en Neuroci\u00e8ncias i en Medicina, Francisco Mora \u00e9s catedr\u00e0tic de Fisiologia a la Universitat Complutense de Madrid. Referent internacional en Neuroeducaci\u00f3, el professor Mora destaca la import\u00e0ncia que tenen les emocions en l’aprenentatge. Tot el que som, pensem, sentim i aprenem \u00e9s fruit del nostre cervell en interacci\u00f3 constant amb el nostre cos i amb l’entorn, explica. Mora ens aporta les eines i claus b\u00e0siques que ofereix la Neuroci\u00e8ncia per la millora de l’aprenentatge i la mem\u00f2ria, sempre des del costat hum\u00e0, afirmant que \u00abintentar ensenyar sense con\u00e8ixer com funciona el cervell aviat ser\u00e0 com dissenyar un guant sense mai abans haver vist una m\u00e0\u201d.<\/p>\n Kiran Bir Sethi ho t\u00e9 clar: a l’escola cal aprendre a canviar el m\u00f3n. Com? La proposta d’aquesta educadora \u00edndia \u00e9s Design for Change, un moviment que fomenta la creativitat i la iniciativa dels nens per resoldre problemes del seu entorn i que, en l’actualitat, est\u00e0 present en m\u00e9s de 60 pa\u00efsos. Sethi \u00e9s tamb\u00e9 la fundadora de l’escola Riverside, all\u00e0 fa cr\u00e9ixer als seus petits exclamant Jo puc! Per descomptat, al ritme de Bollywood.<\/p>\n Professora de Psicologia a la Universitat de Stanford, Carol Dweck \u00e9s una de les principals investigadores i referents internacionals en educaci\u00f3 per les seves idees pioneres sobre mentalitat, motivaci\u00f3 i desenvolupament. \u00c9s de \u201cvital import\u00e0ncia que els nostres fills aprenguin amb una mentalitat de creixement en el m\u00f3n d’avui on necessitem nens que estimin els desafiaments i la incertesa, i que no se sentin superats\u201d, destaca. Si com a pares o educadors, ens centrem en elogiar el proc\u00e9s m\u00e9s que el resultat, els nens s’enfrontaran millor davant dels desafiaments en comptes de donar-se per ven\u00e7uts quan les coses es compliquen.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El projecte \u2018Aprendemos Junts\u2019, creat pel BBVA, vol impulsar la conversa sobre l’educaci\u00f3 amb persones transformadores i aix\u00ed donar noves eines al professorat i a les fam\u00edlies.<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2],"tags":[],"tipo":[],"class_list":{"0":"post-962","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-general"},"yoast_head":"\nM\u00e9s de 100 entrevistes en v\u00eddeo<\/h3>\n
1) Jane Goodall, primat\u00f2loga: \u00abTenim intel\u00b7lecte, per\u00f2 som tan intel\u00b7ligents?\u00bb<\/a><\/h4>\n
2) Valent\u00ed Fuster, cardi\u00f2leg i director del CNIC: Les vuit claus per viure millor<\/a><\/h4>\n
3) Chris Hadfield, astronauta: \u00abL’arribada de l’\u00e9sser hum\u00e0 a la Lluna va canviar el meu futur\u00bb<\/a><\/h4>\n
4) Margarita Salas i Mar\u00eda Blasco, bioqu\u00edmiques i bi\u00f2logues moleculars: \u201cUna societat cient\u00edfica ser\u00e0 una societat m\u00e9s lliure\u201d<\/a><\/h4>\n
5) \u00c1lvaro Neil \u2018Biciclown\u2019, viatger: Aprendre a viure en el present<\/a><\/h4>\n
6) Ang\u00e9lica Dass, fot\u00f2grafa: De quin color \u00e9s un llapis de color carn?<\/a><\/h4>\n
7) David Matsumoto, psic\u00f2leg: Quant ensenya un professor sense parlar?<\/a><\/h4>\n
8) Jimmy Wales, creador de Wikipedia: \u201cAprendre com aprendre \u00e9s m\u00e9s important que mai\u201d<\/a><\/h4>\n
9) Rosan Bosch, dissenyadora d’espais educatius: Escoles que desfermen la creativitat<\/a><\/h4>\n
10) Sara Andr\u00e9s, atleta paral\u00edmpica i mestra: \u201cNo hi ha res m\u00e9s divertit que riure’s d’un mateix\u201d<\/a><\/h4>\n
11) Duncan Wardle, exdirector de creativitat de Disney: \u00abEts creatiu, ho s\u00e0pigues o no\u00bb<\/a><\/h4>\n
12) Frances Jensen, neur\u00f2loga: \u00abCuida del teu cervell ara i ell et cuidar\u00e0 despr\u00e9s\u00bb<\/a><\/h4>\n
13) Benjamin Zander, director d’orquestra: Qu\u00e8 pot ensenyar-nos un director d’orquestra?<\/a><\/h4>\n
14) Adela Cortina, fil\u00f2sofa: Aporofobia: \u201cNo es rebutja a l’estranger, sin\u00f3 al pobre\u201d<\/a><\/h4>\n
15) Ranga Yogeshwar, f\u00edsic i divulgador cient\u00edfic: \u201cEls prejudicis es combaten amb fets i veritats\u201d<\/a><\/h4>\n
16) Joan Roca, xef: \u201cAprendre \u00e9s l’ofici m\u00e9s bonic del m\u00f3n\u201d<\/a><\/h4>\n
17) Mara Dierssen, neurobi\u00f2loga: \u201cEls grups diversos s\u00f3n m\u00e9s creatius i capa\u00e7os d’innovar\u201d<\/a><\/h4>\n
18) Francisco Mora, doctor en Neuroci\u00e8ncia i Medicina: \u201cEl mestre \u00e9s la joia de la corona d’un pa\u00eds\u201d<\/a><\/h4>\n
19) Kiran Bir Sethi, fundadora de Design for Change: Educar als nens en el \u2018Jo puc\u2019<\/a><\/h4>\n
20) Carol Dweck, psic\u00f2loga i investigadora: No tinguis por a equivocar-te, mai \u00e9s tard per aprendre<\/a><\/h4>\n