Aix\u00f2 \u00e9s precisament el que significa: mapu (\u2018terra\u2019) i de txe (\u2018gent\u2019).\u00a0El poble maputxe \u00e9s una comunitat amer\u00edndia que habita el sud de Xile. La Teresa In\u00e9s \u00e9s mestra all\u00e0:<\/p>\n
\u00abBusco contribuir a generar un di\u00e0leg educatiu, el punt de partida del qual sigui les experi\u00e8ncies dels infants, el saber de les seves fam\u00edlies i les comunitats d\u2019origen, les seves maneres de comprendre el m\u00f3n, les seves lleng\u00fces, les seves cultures, tot aix\u00f2 vinculat al coneixement pedag\u00f2gic occidental, que els pot ajudar a desenvolupar una educaci\u00f3 m\u00e9s significativa. Jo vaig estudiar en una escola on la llengua de comunicaci\u00f3 era el castell\u00e0, per\u00f2 el meu idioma matern era el mapudungun. El coneixement que s\u2019hi abordava derivava del curr\u00edculum nacional, per\u00f2 el que jo sabia s\u2019originava en la tradici\u00f3 maputxe. Durant molt de temps, el saber local va ser excl\u00f2s de les escoles. Avui avancem per revertir aquesta tend\u00e8ncia<\/strong>\u00bb.<\/p>\n \u00a0Somnis, intu\u00efci\u00f3, natura\u2026 Quantes vegades utilitzem aquestes paraules a l\u2019escola? Segurament, poques. <\/span><\/p><\/blockquote>\n \u00abEls professors maputxes donem molt de valor al context, a la relaci\u00f3 de la persona amb la natura i amb el m\u00f3n espiritual. No creiem que l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 sigui el centre de l\u2019univers, sin\u00f3 que solament n\u2019\u00e9s una part. Considerem la persona com un \u00e9sser integral, que pensa, que fa, que sent, que somia, que s\u2019emociona i que pateix. Per nosaltres, tenen molt de valor l\u2019experi\u00e8ncia, l\u2019observaci\u00f3, l\u2019escolta, la intu\u00efci\u00f3 i els sabers traspassats generaci\u00f3 rere generaci\u00f3 per mitj\u00e0 de l\u2019oralitat<\/strong>\u00bb.\u00a0Somnis, intu\u00efci\u00f3, natura\u2026 Quantes vegades utilitzem aquestes paraules a l\u2019escola? Segurament, poques. Aix\u00f2 no obstant, molt probablement, han estat el motor d\u2019un salt qu\u00e0ntic a les nostres vides, d\u2019un canvi que ens va conduir a un lloc m\u00e9s ple i m\u00e9s aut\u00e8ntic. \u00c9s una ll\u00e0stima que haguem decidit excloure-les dels centres docents en pro d\u2019un aval cient\u00edfic que no sempre ens ofereix el que necessitem com a persones humanes.<\/p>\n \u00abLes criatures amb qui treballo a Xile arriben a l\u2019escola cap a dos quarts de nou del mat\u00ed, despr\u00e9s de caminar al llarg de tres o quatre quil\u00f2metres. Conversem sobre la nostra relaci\u00f3 amb l\u2019entorn, sobre les nostres vides amb la fam\u00edlia, sobre el nostre\u00a0\u00e9sser maputxe, parlem en mapudungun. Fem moltes activitats pr\u00e0ctiques, per\u00f2 tamb\u00e9 observem i escoltem, perqu\u00e8 igualment s\u2019apr\u00e8n en la quietud<\/strong>. No sempre s\u2019han de dir o fer moltes coses per aprendre. Jo no pateixo problemes d\u2019hiperactivitat a l\u2019aula. Els infants que tinc a classe s\u00f3n tranquils. Potser aquesta manera de ser i d\u2019actuar ens \u00e9s donada per la cultura i pel context.\u00bb<\/p>\n \u00abPotser caldria aprofitar les potencialitats que ofereix la diversitat cultural i ling\u00fc\u00edstica, les maneres diferents de comprendre el m\u00f3n i la realitat, la conviv\u00e8ncia amb persones que s\u00f3n iguals que nosaltres i, alhora, diferents\u00bb<\/p><\/blockquote>\n