{"id":1459,"date":"2016-09-29T15:50:46","date_gmt":"2016-09-29T15:50:46","guid":{"rendered":"https:\/\/diarieducacio.cat\/grao\/?p=1459"},"modified":"2024-05-13T18:30:23","modified_gmt":"2024-05-13T16:30:23","slug":"albert-grau-pallasso-el-riure-no-te-fronteres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/diarieducacio.cat\/grao\/2016\/09\/29\/albert-grau-pallasso-el-riure-no-te-fronteres\/","title":{"rendered":"Albert Grau, pallasso. El riure no t\u00e9 fronteres."},"content":{"rendered":"

Despr\u00e9s de fer aquesta entrevista, entenc millor que mai per qu\u00e8 calen pallassos al m\u00f3n: \u00ab\u00c9s una actitud vital, creure que sempre hi ha una possibilitat nova, un esperit que permet encendre petits punts de llum en llocs plens de foscor\u00bb. Fa molts anys que l\u2019Albert es dedica a fer brotar somriures arreu del m\u00f3n amb PSF. \u00abHi ha molta gent que pateix al m\u00f3n, per\u00f2 jo diria que les persones refugiades s\u00f3n les que ho passen pitjor. Amb ells, treballem amb el riure, i aix\u00f2 no ent\u00e9n de fronteres: hi ha coses que fan gr\u00e0cia a tothom. La meva feina t\u00e9 un efecte immediat. Surto, actuo i marxo. Ells es queden all\u00e0, per\u00f2 almenys conserven aquell moment d\u2019\u00e0nim\u00bb.<\/p>\n

<\/a>Amb la Fundaci\u00f3 Theodora, tamb\u00e9 treballa com a pallasso hospitalari: \u00abEl Doctor Fiebre \u00e9s qui em sost\u00e9 quan estic molt desanimat. A l\u2019hospital, s\u2019hi viuen realitats dures, i de vegades no hi queda espai per a un gag. N\u2019hi ha prou d\u2019acompanyar, i ho fem estant disponibles, prenent consci\u00e8ncia del moment present. El meu personatge em refor\u00e7a, perqu\u00e8, davant d\u2019algunes situacions, em sento molt vulnerable\u00bb.<\/p>\n

No \u00e9s dif\u00edcil d\u2019imaginar com es deu agrair que el Doctor Fiebre aparegui en una habitaci\u00f3 d\u2019hospital i alegri el cor dels que hi s\u00f3n. De fet, tots necessitem algun cop a la vida un Doctor Fiebre. Hi ha trams del cam\u00ed que resulten m\u00e9s suportables quan alg\u00fa t\u2019acarona el cor amb un nas vermell.<\/p>\n

L\u2019Albert afegeix: \u00abAmb PSF, he estat a Nicaragua, al L\u00edban, a Palestina, a Gaza, a la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo, al Camer\u00fan, a Gr\u00e8cia, etc. En alguns llocs, has de canviar algun codi, un nas de pallasso no significa el mateix per a un nen afric\u00e0 que per a nosaltres. El que em mou \u00e9s comunicar-me, connectar amb l\u2019altra persona a partir del que jo s\u00e9 fer. \u00c9s un acte de donar i rebre. Jo dono tot el que puc, em dono a mi mateix. Els pallassos ens alimentem de les mirades. Quan mires als ulls i escoltes de veritat, passen coses sorprenents.<\/strong> Aquesta capacitat de sorpresa \u00e9s el que jo m\u2019emporto, aquest contacte profund des del sentit de l\u2019humor\u00bb. D\u2019aquest boc\u00ed de la conversa amb l\u2019Albert, en rescato tres idees per a l\u2019escola: comunicar-se mirant-se als ulls, escoltar de veritat i tenir capacitat de sorpresa.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s l\u2019actitud que transmet l\u2019Albert: quan hi parles, t\u2019alegra, et refor\u00e7a, et sorpr\u00e8n. Ell diu que el nas no fa el pallasso, que ser pallasso \u00e9s una manera de viure. El seu primer personatge, en Denguito, va n\u00e9ixer despr\u00e9s d\u2019haver patit dues setmanes de febre per la picada del mosquit del dengue a Nicaragua. D\u2019aix\u00f2, n\u2019ha creat una encantadora hist\u00f2ria que continua viatjant pel m\u00f3n tot repartint somriures all\u00e0 on m\u00e9s cal. Diu que les persones que treballem en educaci\u00f3 podem fer molt per connectar amb l\u2019altre des de l\u2019art, des d\u2019all\u00f2 que cadasc\u00fa li pugui aportar. Aquesta \u00e9s la veritable riquesa que podem deixar al m\u00f3n: la nostra part m\u00e9s bella. La de l\u2019Albert t\u00e9 un nas vermell, un cor gran i una gran capacitat per robar somriures. L\u2019\u00faltim que em va robar a mi, encara em dura. Eva Mart\u00ednez Pardo<\/p>\n

Enlla\u00e7os web<\/strong><\/p>\n