En l\u2019an\u00e0lisi de les dades i els indicadors del sistema educatiu de Catalunya n\u2019apareix un que destaca negativament per la seva magnitud: l\u2019abandonament escolar prematur. D\u2019altra banda, es parla sovint de la import\u00e0ncia del frac\u00e0s escolar al nostre pa\u00eds i del problema social que aquesta situaci\u00f3 genera. I es donen dades del frac\u00e0s escolar que sovint es confonen amb les de l\u2019abandonament escolar prematur, dada greu i preocupant a casa nostra i que massa sovint queda amagada darrera la dada del frac\u00e0s escolar.<\/p>\n
Un grup de persones lligades a l\u2019educaci\u00f3 hem iniciat un programa de cooperaci\u00f3 europea dins un partenariat entre Sheffield i Barcelona en el marc del Comenius Regio, per analitzar conjuntament la q\u00fcesti\u00f3 de l\u2019abandonament escolar prematur. Per comen\u00e7ar el treball, un grup de persones de la Inspecci\u00f3 de Barcelona (Merc\u00e8 Berengueras, Francesca Burriel, Ignasi Llompart i jo mateix) vam dur a terme una an\u00e0lisi documental per saber quins podien ser els elements que ens podien ajudar a definir la q\u00fcesti\u00f3 de la qual hav\u00edem de parlar.<\/p>\n
L\u2019article que presento \u00e9s fruit d\u2019aquest treball i de la reflexi\u00f3 que vam fer entre nosaltres al voltant de l\u2019abandonament escolar prematur.<\/p>\n
El concepte<\/strong><\/p>\n Com a indicador, l\u2019ESL es defineix com el percentatge de persones d\u2019entre 18 i 24 anys que, com a m\u00e0xim, ha acreditat l\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria inferior (secund\u00e0ria curta) i no continua estudiant o formant-se.<\/p>\n L\u2019estructura diferent dels diversos sistemes educatius a Europa dificulta la definici\u00f3 d\u2019ESL: qu\u00e8 es considera continuar estudiant o formant-se? Hi ha sistemes que donen sortides de formaci\u00f3 diferenciades als 10-12 o als 14 anys, mentre que en alguns pa\u00efsos l\u2019educaci\u00f3 obligat\u00f2ria s\u2019ha allargat fins als 18 anys.<\/p>\n Val la pena destacar, tal com s\u2019ha dit abans, que hi ha una confusi\u00f3 freq\u00fcent entre els conceptes de frac\u00e0s escolar<\/em> i abandonament prematur<\/em>. Naturalment, una de les causes principals de l\u2019abandonament prematur \u00e9s el frac\u00e0s escolar, per\u00f2 tal com est\u00e0 definit ens aporta una informaci\u00f3 err\u00f2nia respecte de l\u2019abandonament.<\/p><\/blockquote>\n Si mirem b\u00e9 la definici\u00f3 de frac\u00e0s escolar que s\u2019utilitza en els sistemes d\u2019indicadors europeus (\u00abpercentatge d\u2019alumnes que no obtenen el graduat en ensenyament obligatori, o secund\u00e0ria curta, a l\u2019edat que correspondria\u00bb), podem observar que, d\u2019acord amb aquesta definici\u00f3, el percentatge d\u2019alumnes amb frac\u00e0s escolar a Catalunya ser\u00e0 notablement m\u00e9s alt que el percentatge d\u2019alumnes que obtenen el t\u00edtol de graduat en ensenyament secundari. Aix\u00ed, segons la definici\u00f3, tots els alumnes que hagin repetit algun curs es computaran dins la dada de frac\u00e0s escolar. A Espanya, i a Catalunya, on els percentatges de repetidors s\u00f3n notablement alts, la xifra de frac\u00e0s es dispara, i apareixen xifres del 25-30%. En canvi, si analitzem les dades del nombre de ciutadans que no tenen el t\u00edtol de graduat en educaci\u00f3 secund\u00e0ria als 18 anys, veurem que la xifra baixa fins, aproximadament, al 17%.<\/p>\n Algunes consideracions sobre les dades d\u2019abandonament prematur<\/strong><\/p>\n La dada d\u2019abandonament prematur a Catalunya cont\u00e9, com a m\u00ednim, dos elements que caldria tenir en compte:<\/p>\n Tots dos elements donen a Catalunya un \u00edndex d\u2019abandonament prematur m\u00e9s alt del que realment podria ser en relaci\u00f3 amb altres pa\u00efsos de la UE que, especialment en el primer sup\u00f2sit, consideren que continuen estudis tots aquells que estan fent algun tipus de formaci\u00f3.<\/p>\n L\u2019estructura del sistema educatiu espanyol presenta una situaci\u00f3 que agreuja l\u2019\u00edndex d\u2019abandonament prematur pel fet d\u2019oferir un ensenyament comprensiu fins als 16 anys amb una sola titulaci\u00f3 final (graduat en ESO). Tal com est\u00e0 dissenyat el sistema, els alumnes que no es graduen en ESO no tenen possibilitats de continuar els estudis, ja que per accedir a la formaci\u00f3 professional cal tenir el t\u00edtol de graduat en educaci\u00f3 secund\u00e0ria o b\u00e9 superar les proves d\u2019acc\u00e9s a aquests estudis. \u00c9s per aix\u00f2 que s\u00f3n els primers candidats a formar part de l\u2019abandonament prematur.<\/p>\n El problema de l\u2019abandonament i la consci\u00e8ncia social sobre el problema<\/strong><\/p>\n En general, en el marc de la UE s\u2019identifica l\u2019abandonament com un problema important. Les conseq\u00fc\u00e8ncies en l\u2019esfera personal i en l\u2019esfera social s\u00f3n tangibles i, fins i tot, quantificables. Hi ha estudis que han arribat a analitzar els costos que pot representar el fet que un ciutad\u00e0 hagi abandonat el sistema prematurament i en certifiquen la import\u00e0ncia.<\/p>\n Els efectes m\u00e9s visibles de l\u2019abandonament es manifesten en les dades d\u2019ocupaci\u00f3. Les persones amb formaci\u00f3 postobligat\u00f2ria tenen moltes m\u00e9s possibilitats d\u2019estar ocupades que les persones sense aquesta formaci\u00f3. Associat amb aquest efecte, podem esmentar tamb\u00e9 la subocupaci\u00f3.<\/p>\n Comportaments personals com el consum de drogues o la viol\u00e8ncia s\u2019associen tamb\u00e9 a l\u2019abandonament escolar prematur, igualment que els embarassos no volguts. Aquests comportaments tenen una relaci\u00f3 estreta amb l\u2019abandonament, malgrat que es podria establir tamb\u00e9 la relaci\u00f3 inversa: el consum de drogues, els comportaments violents, els embarassos no volguts s\u00f3n causa d\u2019abandonament.<\/p>\n Finalment, s\u2019ha establert tamb\u00e9 la correlaci\u00f3 de l\u2019abandonament amb una esperan\u00e7a de vida m\u00e9s baixa i amb una pres\u00e8ncia m\u00e9s gran d\u2019aquestes persones en programes socials. Naturalment, aquestes situacions tenen efectes en el conjunt de la societat i, generalment, comporten una renda nacional m\u00e9s baixa, ingressos fiscals m\u00e9s redu\u00efts, despesa social m\u00e9s elevada, augment de la delinq\u00fc\u00e8ncia i participaci\u00f3 pol\u00edtica menor.<\/p>\n Realment, les conseq\u00fc\u00e8ncies que es poden atribuir a l\u2019abandonament escolar semblen prou importants perqu\u00e8 hagin de tenir un impacte social d\u2019evid\u00e8ncia notable. M\u00e9s si tenim en compte que a Catalunya hi ha uns dels \u00edndexs d\u2019abandonament prematur m\u00e9s alts de tota la UE.<\/p><\/blockquote>\n No hi ha una informaci\u00f3 especial sobre la conscienciaci\u00f3 social a Catalunya respecte d\u2019aquest problema. La manca d\u2019informaci\u00f3 i la confusi\u00f3 sobre el seu significat fan pensar que la percepci\u00f3 general no est\u00e0 centrada en aquesta q\u00fcesti\u00f3. Val a dir que hi ha una gran preocupaci\u00f3 social, almenys aparent, sobre el frac\u00e0s escolar i el rendiment del sistema educatiu, per\u00f2 sembla menor quan es parla d\u2019abandonament. Sense que hi hagi estudis sobre aquest aspecte, probablement hi podr\u00edem trobar una explicaci\u00f3 observant el comportament del sistema productiu catal\u00e0 fins a l\u2019esclat de la crisi. \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 de la qual caldria parlar m\u00e9s extensament, per\u00f2 podem dir que els alts nivells d\u2019ocupaci\u00f3 abans de la crisi en llocs de treball amb poc valor afegit en coneixement explicarien que la consci\u00e8ncia sobre el problema fos m\u00e9s baixa, ja que les seves conseq\u00fc\u00e8ncies eren menys aparents.<\/p>\n\n